La caritat uneix l'Opus amb entitats financeres, grans empreses transnacionals i asseguradores privades. És el Think Tank, on el gran capital pergeña la seva estratègia futura, negocis emmascarats com a iniciatives solidàries ocupen un lloc destacat.
En els últims temps la intensificació de situacions de misèria causats per la crisi financera ha disparat el naixement dels bancs d'aliments, controlats majoritàriament per l'Opus Dei.
Es tracta d'un enginyós mètode per obtenir beneficis a costa dels pobres i, de passada, transmetre la ideologia del poder i evitar que els desheretats de la terra analitzin les causes d'aquesta misèria i s'organitzin i lluitin contra el sistema econòmic i polític.
En aquest article de M. del Val publicat per Alerta Digital ens relaten les claus d'aquest negoci.
Més sobre el tema: entrevista a CNT amb Julio Reyero: "La caritat actua com a anestèsic de la contestació social"
José Antonio Busto Vila. President de FESBAL. Supernumerari de l'Opus Dei.
La gran convocatòria de la caritat celebrada els dies 29 i 30 de novembre d'aquest any (2013) per la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) pretenia dur a terme "La gran recollida d'aliments 2013".
Com podem llegir a la web habilitada per a la campanya, el seu principal objectiu era lluitar contra la fam i el malbaratament mitjançant el treball de voluntaris i entitats col·laboradores, entre les quals trobem bancs, grans supermercats, mitjans de comunicació o fins i tot empreses d'assegurances privades.
Segons el web de FESBAL, els Bancs d'Aliments "són organitzacions sense ànim de lucre basats en el voluntariat i l'objectiu és recuperar excedents alimentaris de la nostra societat i redistribuir-los entre les persones necessitades, evitant qualsevol desaprofitament o mal ús. L'organització d'un Banc d'Aliments s'orienta a un funcionament similar al d'una empresa, amb diferents àrees i un equip de direcció ".
Però a més del gest ciutadà i solidari entre iguals que volen amb la seva modesta aportació evitar que un veí passi gana, qui aquesta darrere del Banc d'Aliments?
Quins interessos hi pot haver en aquesta tasca caritativa?
Què porta a bancs, grans centres de distribució d'aliments, companyies d'assegurances, transnacionals i mitjans de comunicació a unir-se al suport d'aquesta urgent iniciativa?
Si busquem a la pàgina web de l'Opus Dei "Banc d'Aliments" ens dóna com a resultat 42 entrades. Repassem alguns càrrecs directius del Banc d'Aliments.
-El director de FESBAL és José Antonio Busto Vila, és supernumerari de l'Opus Dei.
-El president del Banc d'Aliments de Valladolid Jose Maria Zarate és supernumerari de l'Opus Dei.
-La president del Banc d'Aliment de Badajoz Carmen d'Aguirre Castellanos és supernumerària de l'Opus Dei.
-El president del Banc d'Aliments de Santander Francisco del Pou Blanc és supernumerari de l'Opus Dei.
-Manuel Pérez Hernández, de 67 anys, president del Banc d'Aliments de Les Palmes de Gran Canària és supernumerari de l'Opus Dei.
-José Antonio García García, de 73 anys presideix el Banc d'Aliments d'Albacete i és supernumerari de l'Opus Dei.
Les vinculacions del Banc d'Aliments amb l'Opus Dei no són només a través dels supernumeraris en llocs de responsabilitat.
Són múltiples les referències de càrrecs directius i col·laboradors del Banc d'Aliments als ensenyaments i l'ideari del fundador de l'Opus Dei San Jose Maria Escrigui de Balaguer:
"Em dic Vicente López-Alemany i sóc director general del Banc d'Aliments de Madrid, on vaig començar a treballar fa més de sis anys gràcies a l'esperit de servei que vaig aprendre dels ensenyaments de sant Josepmaria; i als bons oficis d'un amic i professor de l'Escola Naval Militar de Marín, que va ser el primer que em va parlar dels Bancs d'Aliments. "
O Pedro Pereira que actualment presideix del Banc d'Aliments de Vigo i va ser el coordinador general d'estudis del col·legi de l'Opus Dei Montecastelo de Vigo.
Una de les últimes notícies destacades a la pàgina web FESBAL és la trucada de telèfon que la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, supernumerària de l'Opus, va fer al president de la FESBAL, José Antonio Busto, felicitant-i desitjant-li el major dels èxits als Bancs d'Aliments.
A què es deu el suport d'una ministra de l'Opus al president de la Federació de Bancs d'Aliments i membre supernumerari de l'ordre?
Si bé podria semblar casualitat que destacats membres de la Prelatura personal de l'Església Catòlica ocupin càrrecs de responsabilitat al Banc d'Aliments, això no deixa de resultar cridaner. Quin interès recolza aquesta presència?
¿Aquesta és només fruit del compromís personal o respon a una estratègia de més profund calat?
Aquesta presència crida més l'atenció si tenim en compte que, en les cúpules de les grans empreses financeres i de distribució que col·laboren amb aquest Banc d'Aliments, abunden també membres d'aquesta prelatura i que quan això és no així, una part important de les seves càrrecs executius s'han format a l'escola de negoci de l'Opus Dei, la IESE.
Aquestes empreses distribuïdores controlen el 70% del mercat d'aliments i què millor que elles per liderar aquesta gran obra benèfica.
No obstant això, els motius d'aquestes aliances aparentment solidàries introdueixen components de rendibilitat econòmica.
Podria semblar que les grans distribuïdores d'aliments s'apropen a aquest tipus d'activitats filantròpiques només amb la intenció de millorar la seva imatge d'empresa. Però, a més de l'efecte publicitari, un interessant negoci s'amaga darrere de la relació d'aquestes empreses de distribució amb el Banc d'Aliments. Què aconsegueixen les grans empresa de distribució amb la donació? Segons podem llegir en aquest article:
-Que no es produeixi una caiguda de preus a causa que els aliments no entren directament en el mercat.
-Milloren seva imatge corporativa.
-No tenen costos en la destrucció d'aquests excedents.
-No tenen costos en la distribució doncs ho fa un exèrcit de voluntaris.
-Les donacions, de qualsevol tipus, desgraven un 35% en l'Impost de Societats (amb la Llei de Mecenatge del PP serà el 100%).
-A la gent pobra se li acostuma a la beneficència, com si fos llei divina que hagin rics i pobres.
-Els Bancs d'Aliments minen encara més les vendes del petit comerç en els barris amb més misèria.
D'una banda regalen excedents i per altre destrueixen als botiguers amb les marques blanques, que són fruit de la sobreexplotació en origen i la que apliquen als seus propis treballadors.
Aquestes empreses saben que els estocs donats eviten la caiguda de preus i la despesa de destruir-los i aprofiten la llei que permet la desgravació del 35% de la quota íntegra de l'Impost de Societats.
Però per si aquests beneficis a les grans superfícies fora poc, en un pervers exercici de nova filantropia, de tant en tant i en dates assenyalades, des dels mitjans de comunicació apel·len a la ciutadania a campanyes de "Gran donació d'Aliments". Aquesta pressió mediàtica, que habitualment sol emmascarar amb el rigor informatiu, porta al fet que oblidem que darrere de la paraula donació s'amaga la mercantilista paraula "compra d'aliments". Els productes "donats" en realitat són adquirits pels solidaris ciutadans en aquestes grans superfícies, on són estratègicament situats els punts de recollida del Banc d'Aliments. Es produeix així un increment de les seves xifres de negoci i beneficis.
Sembla evident que més que un efecte publicitari, el Banc d'Aliments resulta un pingüe negoci per a algunes empreses. No obstant això, darrere de la beneficència, es troben altres interessos més espuris i que són capaços d'unir a l'Opus, entitats financeres, grans empreses transnacionals i asseguradores privades. En els Think Tanks, on el gran capital pergeña la seva estratègia futura, negocis emmascarats com a iniciatives solidàries ocupen un lloc destacat.
En temps de crisi les iniciatives com la del Banc d'Aliments, compleixen amb una doble funció social. D'una banda serveixen d'antídot contra la mobilització, tranquil·litzant les consciències de solidaris donants i indignats amb la injustícia social. Aquestes accions, que apel·len directament a la necessitat i toquen el fons del cor, ni es qüestionen ni es plantegen donar resposta a les injustes causes que generen la fam. No qüestionen desigualtats socials, ja que la beneficència sempre va ser una resposta solidària vertical (de dalt a baix).
D'altra banda, es recupera la vella estratègia de reforçar les estructures benèfiques generadores de dependència, amb ànim de mitigar la possible resposta social d'aquelles persones en situació de necessitat extrema i que ja no tenen molt a perdre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta