España dividida y rota

Los presidentes autonómicos donde gobierna el partido socialista éste partido provoca una inestabilidad en el seno del partido que puede llevar a la ruptura.
Los varones del partido estan divididos, unos apoyan a Pedro Sánchez y otros lo quiern fuera de la secretaría.


Mientras los presidentes autonómicos insisten en la unidad de España y niegan el poder de decidir las regiones su futuro. Quienes son ellos para poder decir quién puede irse o quedarse? La única respuesta posible es que tienen miedo a perder las subvenciones que reciben por parte del gobierno español ( que distribuye muy mal).


El PP no se queda atrás, acostumbrado a mover todos los hilos del poder se ha encontrado con un escenario muy diferente al que está acostumbrado a ver. Su talón de Aquiles es Catalunya, pues esta región aporta 25 de cada100€ que se recaudan en todo el estado, su tozudez en maniatar a los catalanes ha provocado una ruptura política y social de los catalanes, donde su independencia puede destruir España desde sus cimientos.


Así pues, el PP y PSOE pueden destruir un país forjado a base de conquistas y uniones forzadas.


Adiós España ha sido un placer formar parte de este estado dictatorial donde ha premiado más las élites que el bienestar de todos los españoles que han subido esta gran nación.


Rajoy, Sánchez, y todos los presidentes que hancolaborado en su destrucción, gracias, las regiones que más aportan podrán vivir mejor sin el yugo de la capital llamada Madrid.

Puerto Rico amenaça de replantejar davant l’ONU la relació amb els Estats Units

Doble crisi entre el govern de l'illa i el dels EUA per una sentència judicial i la possible fallida del govern


El governador de Puerto Rico, Alejandro García Padilla, ha amenaçat el govern dels Estats Units de demanar a l’ONU una reconsideració de l’estatus colonial de l’illa. Padilla ha reaccionat amb indignació a la revisió sobre una sentència judicial del seu país per part de la Cort Suprema dels Estats Units. En el rerefons, hi ha una greu situació econòmica que portarà Puerto Rico a la fallida el cap de setmana vinent. El governador ha enviat una carta al secretari general de l’ONU en la qual expressa la seva preocupació per la posició dels Estats Units respecte de l’illa.
Puerto Rico va abandonar la llista de l’ONU de països a descolonitzar el 1953, quan l’organització mundial va acceptar que la voluntat dels porto-riquesos era mantenir la relació que tenien amb els Estats Units, en forma d’estat lliure associat. D’aleshores ençà, l’ONU vehicula les qüestions relatives a Puerto Rico a través dels Estats Units.
El governador de Puerto Rico amenaça ara de denunciar davant l’ONU que els Estats Units han violat les condicions que van permetre que desaparegués de la llista de territoris colonials. Això ha passat perquè un tribunal nord-americà ha revisat un cas judicial penal, de manera que ha fet passar la jurisdicció de la Cort Suprema dels Estats Units per sobre de la dels tribunals de l’illa. Segons el governador, ‘això canvia completament la posició dels Estats Units, que tradicionalment havien acceptat que la constitució i les lleis de Puerto Rico emanaven directament del poble porto-riquès’. Per ell, aquesta decisió del tribunal degrada la constitució de Puerto Rico.
El debat, a més, arriba en un moment especialment tens, perquè aquest cap de setmana el govern de Puerto Rico entrarà en fallida, atès que no pot retornar crèdits milionaris que vencen ara. Aquesta qüestió també ha estat polèmica, perquè els Estats Units s’han negat a assumir el dèficit de l’illa. Si Puerto Rico fos un estat dels Estats Units, les autoritats federals haurien assumit el deute i haurien impedit aquesta fallida.


© Partal, Maresma i Associats sl

El risc de la CUP

  El risc que ha d'evitar la CUP per Lluís Bou

La CUP ha de fugir de la temptació de no prendre una decisió concreta el dia 3 sobre la continuïtat de la legislatura.

La formació pateix un seriós perill d'escissió, i davant d'aquestes situacions els partits tendeixen a enrocar-se.
El que posa més en risc ara la integritat de la CUP és decidir sobre la investidura.

Una de les dues ànimes haurà perdut i quedarà en evidència. I per tant la pressió per no mullar-se hi és.

constitución

Hace gracia escuchar a la mayoría de presidentes de comunidades autonómicas hablando de la constitución y abogando por la unidad de España pidiendo respeto hacia esta ley, cuando han sido ellos los primeros que la violan.


Ven la unidad del estado español que se rompe. (prácticamente ellos son los responsables de la ruptura del estado).
Muchas regiones se han reído delante de otras que les ayudan a progresar, haciendo que las que más aportan se empobrezcan cada vez más. No es nada de extrañar que España acabe destruida como un rompecabezas de diecisiete piezas donde siempre acabará faltando una pieza: la de Catalunya, y quién sabe si otras más se uniran a Catalunya para irse y no volver jamás.


Lo más probable que suceda es que la producción en España haya de ser cambiada o será la ruina de todas las regiones subsidiarias

Capitalisme i moda

Capitalisme i moda
 Si dic que vivim en una societat capitalista basada en l’augment permanent de la producció reduint alhora les despeses per tal d’incrementar els guanys, segur que ningú se’n sorprendrà. Qualsevol que haja estudiat una mica d’història deu estar familiaritzat amb certes teories econòmiques de les quals tant van parlar estudiosos com Adam Smith, John Stuart Mill, Karl Marx o Max Weber.
 Aquest sistema va substituir l’antic feudalisme medieval i, després de 'competir' amb un altre model de societat com va ser el comunisme durant el segle XX, sembla que ha acabat triomfant i imposant-s’hi per a l’alegria de l’anomenada iniciativa privada i el disgust de molts que pensem que aquest model econòmic tendeix a facilitar la injustícia social i l’autodestrucció de la humanitat i el planeta sencer.
 Per a mi és més que evident que un sistema 'obligat' per la seua pròpia idiosincràsia al creixement continu acabarà més tard o més d’hora duent-nos al col·lapse final.
 I tot aquest, espere que no gaire embafós, preàmbul, l’he amollat per parlar d’un tema aparentment llunyà però que jo pense molt més proper del que les aparences ens dicten. La moda. O l’estètica; i sobretot, per parlar del mercat de l’anomenada bellesa.
 Crec que tampoc estranyarà ningú si dic que el de la moda i el culte al cos és un mercat que es va desenvolupar a bastament i essencialment durant tot el segle XX i que ha acabat movent milions i milions d’euros o dòlars. Probablement és —juntament a la dels medicaments i les armes— una de les indústries més fructíferes del planeta i que, evidentment, hem de relacionar amb tot el sistema capitalista del que parlava al principi.
 Podríem definir la moda com la regulació temporal o passatgera de la forma de vestir-se —o maquillar-se, o perfumar-se o, fins i tot, comportar-se i parlar— dels éssers humans. Tot això vindria marcat pel gust del moment, tot i que ben bé sabem que, en realitat, darrere d’açò sempre s’amaga la necessitat d’aquesta indústria i els seus gurus anomenats modistes, els quals es fan servir dels personatges més populars socialment com ara els actors, els esportistes o els cantants per tal de difondre i promocionar els seus productes.
 Però heus ací que aquest mercat tenia una mancança que sota cap punt de vista es pot tolerar; anava dirigit quasi exclusivament a una part de la població, que és de veres que és tan important com per a abastar la meitat de la població occidental, però que un sistema com el capitalista basat en el consum desmesurat no pot consentir de cap manera. Aquesta part de la població, com fàcilment hom pot intuir, està formada per tot el gènere femení, però com ja he esmentat o deixat intuir, deixa fora l’altra part dels habitants del planeta, els homes.
 Com podia una indústria tan important desaprofitar un mercat potencialment tan sucós com per abastar quasi l’altra meitat de la població mundial? O si més no, la meitat masculina de les classes mitges i altes d’Occident.
 També és veritat que l’home no ha restat mai fora del tot dels gustos i lleis que marquen la moda; però no és menys veritat també que, històricament, tot just l’aristocràcia i després la burgesia, eren el que es preocupaven per seguir i consumir moda. Les perruques, els vestits cars i els perfums no eren objectes d’ús exclusiu de les dones.
 Però amb l’arribada del segle XX i el triomf absolut del consumisme, el mercat de la moda dirigí els seus àvids ulls envers els desprevinguts homes.
 Primer fou la roba, les sabates i els perfums i després, per fi, el propi cos (per descomptat que ací també entrarien cotxes, marques de tabac, d’alcohol, etc.).
 I això que mencione del cos és una tendència que s’ha notat, sobretot, a partir de l’inici del segle XXI. Cada vegada hom pot veure amb més freqüència joves i no tan joves tan preocupats pels seus músculs, abdomen, rostre i pèls sobrers del cos com d’habitud estàvem avesats de veure en dones.
 Personalment em produeix una certa tristor farcida d’una bona dosi de desassossec la visió d’aquests joves obcecats per la contemplació gairebé narcisista dels seus cossos perfectament depilats reflectits en miralls. No voldria semblar excessivament purità, i tampoc em crec ningú com per criticar el comportament diguem-ne estètic dels individus, però no em puc estar de lamentar el balafiament de totes les hores que utilitzen aquestes persones dins d’un gimnàs per tal d’assolir la quimera d’un cos perfecte i que, altrament, podrien fer servir per a altres activitats cognitives o també lúdiques com la lectura d’un bon llibre, la visió d’un film, el bon menjar i el coneixement d’altres països i cultures.
 Però com ja he dit adés, no em crec en la potestat de jutjar el proïsme per aquestes activitats —fins a cert punt innocents—i, així, no me’n queda cap altra que donar la 'benvinguda' al gènere masculí a l’eixelebrat —per a mi—, superflu i banal món, fins ara femení, de la moda consumista i la vanitat; perquè no crec que a hores d’ara ningú puga pensar que aquestes coses es fan per motius de salut.

Que llàstima que no triomfara la revolució cultural xinesa i s'estenguera per tot el món! Tots, homes i dones vestits i pentinats iguals, lluny de les fastigoses frivolitats capitalistes!
Font: Laveupv