Proclamació de la República, trucades de telèfon, amenaces i alerta ultra.

Suposo que el dia en què Catalunya no estigui sotmesa a la censura espanyola s'explicarà molt bé el que va passar divendres passat. 

Els rumors que corren estremecerían a qualsevol. Segons sembla, i sempre presumptament, Puigdemont hauria rebut una trucada que l'avisava que, si sortia al balcó del Palau de la Generalitat, s'enviaria a tota la policia a detenir a tothom. I que entrarien en totes les institucions portant-tot com si fos una versió 2.0 dels papers de Salamanca. 

Era estat d'excepció duo i pur. 

Tenien previst, i organitzat, un brutal atac a la nova República la mateixa nit de divendres. 

Per tant, va ser gairebé una DUI consentida per Rajoy amb la condició que no sortís al balcó.

És més, i repeteixo el de presumptament, la trucada que va rebre Puigdemont parlava que podria haver morts si el poble decidia fer alguna cosa més que ballar a la Plaça Sant Jaume. 

Com se sap, la premissa principal d'Puigdemont sempre ha estat el de zero incidents i / o víctimes. 
El mateix relat explica que presumptament es va amenaçar a familiars d'alts càrrecs independentistes, una mena de nit dels ganivets llargs en què s'anava a entrar a casa del tot el món i de molt males maneres ... 

Per tant, aquesta versió que la UE ha obligat a Rajoy a un 155 "mesurat" seria falsa.

Hi havia preparat un dispositiu per detenir centenars de persones.

Per cert, el relat també explica que existia una complicitat perquè grups ultres fessin part de la feina. Per això no s'està detenint a cap nazi.

Segons la mateixa font, l'alerta ultrasigue activada, cada concentració independentista tindrà el seu repressió ultra, tal com va passar ahir en una manifestació antifeixista a Barcelona. No és cap broma el comunicat de 300 ultres ucraïnesos disposats a venir a Catalunya per donar suport als nazis espanyols.

Proclamación de la República, llamadas de teléfono, amenazas y alerta ultra.

Supongo que el día en que Catalunya no esté sometida a la censura española se explicará muy bien lo que ocurrió el viernes pasado.

Los rumores que corren estremecerían a cualquiera. Según parece, y siempre presuntamente, Puigdemont habría recibido una llamada que le avisaba que, si salía al balcón del Palau de la Generalitat, se enviaría a toda la policía a detener a todo el mundo. Y que entrarían en todas las instituciones llevándoselo todo como si fuera una versión 2.0 de los papeles de Salamanca.
Era estado de excepción duo y puro.

Tenían previsto, y organizado, un brutal ataque a la nueva República la misma noche del viernes.
Por lo tanto, fue casi una DUI consentida por Rajoy con la condición de que no saliera el balcón.

Es más, y repito lo de presuntamente, la llamada que recibió Puigdemont hablaba que podría haber muertos si el pueblo decidía hacer algo más que bailar en la Plaça Sant Jaume.
Como se sabe, la premisa principal de Puigdemont siempre ha sido el de cero incidentes y/o víctimas.
El mismo relato explica que presuntamente se amenazó a familiares de altos cargos independentistas, un especie de noche de los cuchillos largos en los que se iba a entrar en casa del todo el mundo y de muy malas maneras...

Por lo tanto, esa versión de que la UE ha obligado a Rajoy a un 155 "mesurado" sería falsa. 
Había preparado un dispositivo para detener a centenares de personas.
Por cierto, el relato también explica que existía una complicidad para que grupos ultras hicieran parte del trabajo. Por eso no se está deteniendo a ningún nazi.

Según la misma fuente, la alerta ultrasigue activada, cada concentración independentista tendrá su represión ultra, tal como ocurrió ayer en una manifestación antifascista en Barcelona.

No es ninguna broma el comunicado de 300 ultras ucranianos dispuestos a venir a Catalunya para apoyar a los nazis españoles.

check in every rule

Minor Sorollosa3:16 pm

Puigdemont has been very skilled. He has launched a glove that will cost him a lot to manage. She has asked him in front of the whole world if he will recognize the independence victory in elections that she has summoned with everything in her favor. In a few words, it has converted the elections that Spain itself has convoked, into plebiscites. It's a great play, because it puts the ball back on the field of Spain. Now basically two things can happen: 

1. If Spain refuses, it will be discredited all over the world, it will remain as a purely repressive and violent state. All his paripe of the 155 will be exposed, and Europe, although I expect little of it, can hardly look away before an envite launched from his own heart.

2. And if he accepts, he will face his worst nightmare ... a de facto referendum on the independence of Catalonia that will be forced to accept and accept the result. And the worst, caused by herself. 

The strategy has risks, it is evident: 

1. There is no possible referendum with the equidistant commons, hindering the interpretation of the result in a binary way. But this can be neutralized: that possibility must be worked on by clearly sending the message that their votes are not counted either on one side or the other, and this is possible when it is said from Brussels, because it is logical and perfectly democratic when a plebiscite is proposed . Unlike what happened in Spain in 27S. With this, the referendum would have won the independentistas street.

2. It is very much to expect that Europe will be up to it even in these conditions, given its intrinsic rot, but ... the stake comes from its heart ... not from a peripheral country. There is no longer the excuse of the internal affairs of Spain. 

And any other intermediate response will be assigned to case 1 above, that of "Spain drains the package and shows itself as the dictatorship that it really is". Here excuses are no longer valid. This takes the fight to the end of the game. 

It's not bad, really. With other things I do not agree, but this move seems really good, it is a check in every rule.

escac en tota regla

minoria Sorollosa03:16 am

Puigdemont ha estat molt hàbil. Ha llançat a Espanya un guant que li costarà molt gestionar. Li ha preguntat davant de tot el món si reconeixerà la victòria independentista en unes eleccions que ella mateixa a convocat amb tot a favor seu. En poques paraules, ha convertit les eleccions que la pròpia Espanya ha convocat, en plebiscitàries. És una jugada genial, perquè posa una altra vegada la pilota al camp d'Espanya. Ara poden passar bàsicament dues coses: 

1. Si Espanya es nega, quedarà desprestigiada a tot el món, quedarà com un estat purament repressor i violent. Tot el seu paperot del 155 quedarà al descobert, i Europa, encara que espero poc d'ella, difícilment podrà mirar a un altre costat davant un envit llançat des del seu propi cor.

2. I si accepta, s'enfrontarà al seu pitjor malson ... un referèndum de facto sobre la independència de Catalunya que es veurà forçada a permetre ia acatar el resultat. I el pitjor, provocat per ella mateixa. 

L'estratègia té riscos, és evident: 

1. No hi ha referèndum possible amb els comuns equidistants entorpint la interpretació del resultat de forma binària. Però això pot neutralitzar-se: cal treballar aquesta possibilitat llançant clarament el missatge que els seus vots no siguin comptats ni en un ni en un altre bàndol, i això és possible quan es diu des de Brussel·les, perquè és lògic i perfectament democràtic quan es planteja un plebiscit . A diferència del que va passar a Espanya en el 27S. Amb això, el referèndum el tindríem guanyat els independentistes de carrer.

2. És molt esperar d'Europa que estigui a l'altura fins i tot en aquestes condicions, atesa la seva podridura intrínseca, però ... l'envit ve des del seu cor ... no des d'un país perifèric. Ja no hi ha l'excusa de l'assumpte intern d'Espanya. 

I qualsevol altra resposta intermèdia, serà assignada al cas 1 anterior, el de "Espanya fuig d'estudi i es mostra com la dictadura que realment és". Aquí ja no valen excuses. Això porta la contesa al final de la partida. 

No està malament, la veritat. Amb altres coses no estic d'acord, però aquesta jugada em sembla realment bona, és un escac en tota regla

jaque en toda regla.

Minoria Sorollosa3:16 p. m.

Puigdemont ha sido muy hábil. Ha lanzado a España un guante que le va a costar mucho gestionar. Le ha preguntado delante de todo el mundo si reconocerá la victoria independentista en unas elecciones que ella misma a convocado con todo a su favor. En pocas palabras, ha convertido las elecciones que la propia España ha convocado, en plebiscitarias. Es una jugada genial, porque pone otra vez la pelota en el campo de España. Ahora pueden pasar básicamente dos cosas:

1. Si España se niega, quedará desprestigiada en todo el mundo, quedará como un estado puramente represor y violento. Todo su paripé del 155 quedará al descubierto, y Europa, aunque espero poco de ella, difícilmente podrá mirar a otro lado ante un envite lanzado desde su propio corazón.

2. Y si acepta, se enfrentará a su peor pesadilla... un referéndum de facto sobre la independencia de Catalunya que se verá forzada a permitir y a acatar el resultado. Y lo peor, provocado por ella misma.

La estrategia tiene riesgos, es evidente:

1. No hay referéndum posible con los comunes equidistantes entorpeciendo la interpretación del resultado de forma binaria. Pero ello puede neutralizarse: hay que trabajar esa posibilidad lanzando claramente el mensaje de que sus votos no sean contados ni en uno ni en otro bando, y ello es posible cuando se dice desde Bruselas, porque és lógico y perfectamente democrático cuando se plantea un plebiscito. A diferencia de lo que pasó en España en el 27S. Con ello, el referéndum lo tendríamos ganado los independentistas de calle.

2. Es mucho esperar de Europa que esté a la altura incluso en estas condiciones, vista su podredumbre intrínseca, pero... el envite viene desde su corazón... no desde un país periférico. Ya no hay la excusa del asunto interno de España.

Y cualquier otra respuesta intermedia, será asignada al caso 1 anterior, el de "España escurre el bulto y se muestra como la dictadura que realmente es". Aquí ya no valen excusas. Esto lleva la contienda al final de la partida.

No está mal, la verdad. Con otras cosas no estoy de acuerdo, pero esta jugada me parece realmente buena, es un jaque en toda regla.