Gonzalez and Aznar paid to countries in Africa and Latin America in exchange for control of ETA deported

Danilo Albin

Público.es

The expulsions began to occur in 1984 following an agreement reached between the governments of Spain and France. Today, twenty people are in a "legal limbo", say from the Social Forum. Last weekend the situation was assessed at a meeting in Irun.

There are things that are arranged with money. For example, the fate of dozens of Basque citizens accused terrorist back in the eighties, a time when the GAL did justice into their own hands and killed the suspects. In exchange for generous "development aid", several African and Latin American countries became the target of ETA members who were deported by the agreement reached by the governments of Felipe González and François Mitterrand in 1984. Today, 44 years later, twenty of them are looking for legal ways to return to Euskadi.

Their stories were very present on Friday and Saturday in the border town of Irun, where the  Social Forum Permanente , an organization dedicated to the search for agreement on the new scenario open peace in the Basque Country, analyzed possible solutions for those still up the group of deportees.Throughout the two days, criminal lawyers, international experts and even former deportees participated in various roundtables.

"We are talking about people who have suspended their civil and political rights , " he told  Public journalist and spokesman for the Social Forum, Teresa Toda, who considered that the situation of all "has been quite invisible until now." However, things are changing in Euskadi:  more than six years ago that left ETA violence last April handed over the weapons and everything indicates that in the coming months will produce its final closure.  In this context, Toda argues that before a "totally different" situation must be sought "creative solutions" for these cases.In other words, it suggests that the Spanish government should disable "policy exception" applied against members of ETA,

To understand this matter must go back to July 1983. It was then that the GAL, in its founding charter, placed in their sights "French interests in Europe" by the refusal of his government to extradite suspects of belonging to ETA who were in their territory. "The deportations of members of ETA began in 1984, when France agreed to collaborate for the first time in the fight against terrorism in Spain. As they were not sure of recent Spanish democracy was offered the deal to the Spanish government to deport the Basques instead of extraditing, to which Spain was delighted , "says historian  Susana Panisello Sabate in a report published in the journal Current History Association in 2014.

La investigadora destaca que esa medida "fue usada de forma reiterada entre 1984 y 1990", periodo en el que fueron deportadas "unas setenta personas a diez países diferentes". Los destinos se repartieron entre América Latina (Panamá, Ecuador, República Dominicana, Cuba y Venezuela) y África (Cabo Verde, Gabón, Argelia, Sao Tomé y Togo). "El envío más numeroso se produjo como consecuencia del final de las conversaciones de paz entre ETA y el gobierno español que tuvieron lugar en 1989 en Argel", indica. A raíz del fracaso de aquel proceso de diálogo, España logró que Argelia enviara a un buen número de miembros de la organización armada –"la mayoría expulsados de Francia en 1987", recuerda Panisello- a República Dominicana y Cabo Verde.

A cambio de recibir a los deportados, los gobiernos de turno en los países de acogida recibieron varios millones en concepto de créditos del Fondo de Ayuda al Desarrollo (FAD). "Desde 1977, año en que se crearon los FAD, hasta 1985, año en que se creó la Secretaría de Estado de cooperación Internacional que regulaba las concesiones de dichos créditos, España no tuvo que dar ninguna explicación" sobre qué países recibían esas ayudas, apunta la investigadora en su informe.

His study contains another telling statistic: between 1977 and 2002, eight of the ten countries hosting deportees were part of the list of recipients of these loans. The author cites a paper by Mariano González and José María larru for the Complutense Institute of International Studies, in which the credits received by countries like Algeria (376.706 million euros), Ecuador (296,260 million) or Venezuela is encrypted (200,103,000 ) over that period.  While Spain inject that money, governments who received it were responsible for maintaining controlled ETA members who were in their respective territories.

"Legal Limbo"

However, the money has not been enough to solve the situation of a number of deportees. "Over the years they deportations enquistaron and from the various Spanish governments did not know how tosolve them . So much so that today,  there are still Basques who were expelled to third countries in the eighties remaining in their places of deportation waiting for a collective resolution that Spain has ever faced , "wrote Panisello.

While the details of the act hurries to begin Friday in Irun, All Teresa reinforces this thesis. "The deportees were in those countries in a legal limbo because they were political and administrative agreements between governments, but without a legal basis," he recalled. Today, says spokeswoman Social Forum, "there are still a dozen people who, because they had no legal status, neither has managed roles in those countries."

The return of escapees

Also in Irun meeting it was also discussed the so-called "runaway" of ETA and its possible return to Euskadi. "Some have gone back in recent years because they no longer had cases in the High Court, but there is still a group of people that continues in that situation, and must be assessed as facing this issue," Every said.

On 2 October, the Permanent Social Forum held a "preparatory meeting" with the so - called  Collective of Political Huidos Vascos (EIPK, for its acronym in Basque), whose spokesman, Jon Irazola, willparticipate in the conference this Friday and Saturday. At the previous meeting, the EIPK made a "ray of the situation": " This is a group made up ofbetween 85 and 100 people , of which 20 are in situations deportation Most have more than 60 years and enough.. they are suffering from more or less serious diseases , "he recalled from the Forum in the notice sent to the act of Irun.

They also reported that the fugitives and deportees "are in a situation of insecurity, since their lawyers can not access their legal dossiers on the Audiencia Nacional". Speaking to  Public , All forward what are some of these obstacles. "There are cases that would already be prescribed and the persons concerned could return, but the Audiencia decrees judice to hinder the work of his lawyers , " he said. The solution will not be easy.

Source:  http://www.publico.es/politica/pais-vasco-gonzalez-aznar-pagaron-millones-paises-america-latina-africa-cambio-controlar-deportados-eta.html

The case file Tarajal, "a step toward impunity," according Coordinator Barrios and CEAR

Monday, January 29, 2018

Rebellion

Coordinating Association of Neighborhoods and the Spanish Commission for Refugee Aid (CEAR) lament know through the media file of the proceedings of the case Tarajal, without having yet notified the parties, and qualify as a new obstacle to clarify responsibilities in the death of 15 people and " a step away from justice and approaches impunity ". 
The two entities, personadas as  private prosecutor in the case , appealed the first file of the proceedings in January 2016 after which the Provincial Court of Cadiz agreed that the case be continued. 
Entities described as " surprising" this new file closes investigation without having taken statements from two of the survivors currently residing in Germany and whose testimony had been agreed by the same court. 
CEAR and Coordinator reported that  neither is expected to remission of autopsies  by the Moroccan authorities, by letters rogatory or has made any effort to  identify the bodies of four victims  who remain buried in the cemetery of Ceuta, despite that the court has the names and birth certificates and powers ofattorney of the families claim them . 
The two organizations regret the decision and said they will continue  demanding justice and reparation for victims and their families with all means permitted by law. 
"It is necessary to prevent situations how are you may be repeated and that the  southern Spanish border becomes a place of impunity" , they said

L'arxiu del cas Tarajal, "un pas cap a la impunitat" segons Coordinadora de Barris i CEAR

rebel·lió

L'associació Coordinadora de Barris i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) lamenten conèixer a través dels mitjans de comunicació l'arxiu de les actuacions del cas Tarajal, sense haver-se notificat encara a les parts, i el qualifiquen com un nou obstacle per a aclarir les responsabilitats en la mort de 15 persones i " un pas que s'allunya de la justícia i s'acosta a la impunitat ". 
Les dues entitats, personades com  acusació particular en el cas , van recórrer el primer arxiu de les actuacions en el mes de gener de 2016 després de la qual cosa l'Audiència Provincial de Cadis va acordar que es continués la causa. 
Les entitats qualifiquen de " sorprenent" aquest nou arxiu que tanca la investigació sense haver pres declaració a dos dels supervivents que actualment resideixen a Alemanya i el testimoni havia estat acordat pel mateix jutjat. 
CEAR i Coordinadora denuncien que  tampoc s'ha esperat a la remissió de les autòpsies  per part de les autoritats marroquines, mitjançant Comissió Rogatòria, ni s'ha realitzat cap esforç per  identificar els cossos de quatre víctimes  que romanen enterrades al cementiri de Ceuta, tot que el jutjat té els noms i partides de naixement i poders notarials de les famílies que els reclamen. 
Les dues organitzacions lamenten la decisió i van anunciar que seguiran  exigint justícia i reparació per a les víctimes i les seves famílies amb tots els mitjans que permeti la llei. 
"Cal evitar que situacions com aquestes puguin tornar a repetir-se i que la  frontera sud espanyola es converteixi en un espai d'impunitat" , van afirmar

37 anys d'una decisió que va culminar amb un cop d'Estat

El president Adolfo Suárez dimiteix

Víctor Arrogant

rebel·lió

El 1981 Espanya vivia uns moments molt difícils. En plena Transició, el 29 de gener, les emissions televisives i radiofòniques van ser interrompudes pel missatge del president Adolfo Suárez. Dimitia, després de cinc anys de mandat, com a president del Govern i del seu partit. «No vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la història d'Espanya». Suárez va ser enderrocat; va ser una dimissió sota pressió política, mediàtica i militar.Es veia venir i la decisió va obrir una crisi sense precedent a Espanya, que va culminar amb el cop d'Estat del 23 de febrer. 
Suárez es  va anar sense explicar clarament els motius polítics de la seva dimissió. Es donaven una sèrie de circumstàncies i analitzant-gairebé tot es podia entendre. La Unió de Centre Democràtic es trobava en procés de descomposició interna, els mals resultats electorals davant d'un PSOE en auge, van contribuir al desgast del president. Felipe González exercia una duríssima oposició, fins i tot havia presentat una moció de censura l'any anterior. Fraga i González actuaven com pinça per erosionar UCD ia Suárez seu president.Els socialistes van jugar bé les seves cartes durant la Transició: tenien un discurs radical i republicà a l'oposició, perquè no intimidaven a ningú i els seus principals líders no recordaven la Guerra Civil, com si passava amb el PCE.
Després de la mort de Franco i el cessament d'Arias Navarro, el rei nomena president Adolfo Suárez, que inicia un diàleg amb les diferents forces polítiques. A l'agost de 1976 va aprovar la Llei d'Amnistia i la Llei per a la Reforma Política, que plantejava una Transició sense ruptures traumàtiques amb el règim anterior, i va legalitzar els partits polítics i els sindicats. La legalització del PCE va ser una de les proves més dures a les quals es va sotmetre Suárez, pressionat pels poders fàctics i alguns cercles de l'Exèrcit. Va fundar la Unió de Centre Democràtic, que aglutinava diferents forces democristianes i socialdemòcrates, que va guanyar les eleccions de 1977.
La història s'ha encarregat de reivindicar el paper d'Adolfo Suárez a la Transició, durant els cinc anys que va estar al capdavant del Govern. Per Iñaki Gabilondo, llavors Director dels Serveis Informatius de Televisió Espanyola, l'anunci de dimissió Suárez « era el resultat del procés de descomposició interna que estava vivint UCD ». Per a Fernando Ónega, Cap de Premsa a La Moncloa: «Suárez vivia un moment de fortes pressions per part de la CEOE i patia una duríssima oposició pel PSOE», que ja s'endevinava la seva pròxima victòria a les urnes.
Adolfo Suárez rebia enormes pressions dins i fora del seu partit. «La meitat dels diputats d'UCD s'entusiasmen quan senten en aquesta tribuna al senyor Fraga. L'altra meitat ho fa quan qui parla és Felipe González »deia Alfonso Guerra. No obstant això, Suárez en la seva declaració de dimissió va assegurar: «No em vaig per cansament». La cúpula de l'exèrcit mai li va perdonar la legalització del PCE. Temps després Suárez va reconèixer: «si hagués tingut la més mínima informació al voltant d'un intent de cop d'Estat, ni hagués dimitit ni s'hagués produït el cop». 
Suárez va demanar al Rei revocar la seva dimissió després de l'23F i la resposta va ser: « O et vas tu o em vaig jo». L'expresident tenia clar que l'ànima del cop era el rei i que es va forjar a La Zarzuela, segons explica Pilar Urbano en el seu llibre  La gran desmemòria. En els últims temps, no va rebre suports incondicionals per part del Cap de l'Estat, sinó tot el contrari. El rei es va deixar convèncer pel general Alfonso Armada, que li va assegurar que el país vivia una situació insostenible que requeria d'un «cop de timó militar», i que això era el convenciment de bona part de l'oposició. Durant els primers dies de gener de 1981, el Rei va intentar convèncer Suárez de la necessitat de canvis que estiguessin dirigits des d'instàncies militars i que passaven per que ell abandonés la Presidència. El rei va rebutjar dissoldre les Corts i convocar noves eleccions, que li va proposar Suárez, en veure sense el suport real ni de part del seu partit. 
En el discurs de dimissió, Suárez no va esmentar al rei: el president havia perdut la confiança del monarca, Qui va proposar immediatament la nominació el vicepresident d'Afers Econòmics, Leopoldo Calvo Sotelo com a cap del Govern, en el debat d'investidura tindria lloc el cop d'Estat pel tinent coronel Tejero.Després d'abandonar el Govern, Adolfo Suárez va crear el partit Centre Democràtic Social, juntament amb altres dirigents d'UCD. Es va presentar a les eleccions de 1982 obtenint més de sis-cents mil vots i només dos diputats: el propi Suárez per Madrid i Rodríguez Sahagún per Àvila. El CDS pretenia captar la majoria del vot de la UCD, però es va veure superat àmpliament pel PSOE i Aliança Popular. 
« No vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la història d'Espanya». Observadors polítics van considerar que les paraules eren reveladores de les pressions exercides per determinats sectors de poder. «Hi ha moments en la vida de tot home en què s'assumeix un especial sentit de la responsabilitat». Havia arribat al convenciment que en aquelles circumstàncies la seva marxa és més beneficiosa per a Espanya que la seva permanència en la Presidència ».
Amb aquell «Me'n vaig sense que ningú m'ho hagi demanat», negava qualsevol especulació sobre una hipotètica indicació del rei. En el marc de la Constitució, el Cap de l'Estat no pot destituir ni promoure la dimissió del president del Govern. Adolfo Suárez va donar una clau de la seva renúncia amb dos arguments: no va voler arrossegar a la Monarquia per la seva pèrdua de capital polític i tampoc va voler que el poble espanyol pagués el preu polític per la seva permanència. Cal tenir en compte que l'ascens d'Adolfo Suárez es va deure a la voluntat de Joan Carles, que el va catapultar a la presidència del govern en una Espanya en trànsit cap a la democràcia.
Els editorials dels diaris al dia següent de la dimissió eren il·lustratius. ABC reacciona amb un titular gens neutral: «Pel bé d'Espanya». Ja i Diario16 desdramatitzen la dimissió. L'Alcàsser publica un article del seu director, el títol il·lustrava la intenció: «UCD busca un general»; però no un general que apuntalase la democràcia, sinó que fes una altra cosa.L'editorial d'El País qualificava la dimissió com el fet més greu des de la mort de Franco i avisava: «No és una crisi de govern, sinó una escalada permanent de les forces reaccionàries d'aquest país».
Pilar Urbano narra en el llibre esmentat, com el rei es va sentir alleujat quan el 27 de gener. Suárez l'avisa que llença la tovallola i se'n va. El Monarca, lluny de dedicar-li algun gest de proximitat, diu al seu secretari: «Sabino, que aquest es va». Ni una abraçada ni un gest amable, com si se sentís alliberat. Era la primera dimissió d'un president en democràcia i punt final. L'endemà, Suárez porta la carta de dimissió al palau de La Zarzuela. «El meu desgast personal ha permès articular un sistema de llibertats, un nou model de convivència social i un nou model d'Estat. Crec que ha valgut la pena ». Moltes gràcies a tots i per tot, va acabar.
Cal recordar que Adolfo Suárez va ser responsable que no es convoqués un referèndum sobre la monarquia.Ara coneixem l'engany. El 1995, va confessar que va incloure la paraula rei i monarquia en la Llei de la Reforma Política de 1977,  per no haver de sotmetre a referèndum la monarquia, perquè les enquestes li van dir que perdria . Franco havia deixat tot «lligat i ben lligat» a la figura de Joan Carles, que no va ser lleial amb Suárez ni amb la democràcia. 
@ caval100

Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una  llicència de Creative Commons , respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.

37 years of a decision that culminated in a coup

President Adolfo Suarez resigns

Victor Arrogant

Rebellion

In 1981 Spain was a very difficult time. In transition, on January 29, television and radio broadcasts were interrupted by the message of President Adolfo Suarez.He resigned after five years in office as Prime Minister and his party. " I do not want the democratic system of coexistence is, again, a parenthesis in the history of Spain." Suarez was brought down; It was a resignation under political, media and military pressure. He saw itcoming and the decision opened an unprecedented crisis in Spain, culminating in the coup of February 23. 
Suarez  was not clearly explain the political reasons for his resignation. a number of conditions were met and analyzing almost everything could be understood. The Union of Democratic Center was in the process of internal decay, poor election results before a booming PSOE contributed to wear president. Felipe González exerted a tough opposition, had even submitted a censure motion last year. González Fraga and acted as clip erode Suárez UCD and its president. The Socialists played his cards during the Transition: had a radical and republican discourse in opposition, because they intimidate anyone and top leaders did not remember the Civil War, as if it happened with the PCE.
After the death of Franco and the cessation of Arias Navarro, the king appoints President Adolfo Suarez, who initiates a dialogue with the various political forces. In August 1976 passed the Amnesty Law and the Law for Political Reform, which posed a smooth transition traumatic break with the previous regime, and legalized political parties and unions. Legalization of PCE was one of the toughest tests that underwent Suarez, pressured by the powers and some circles of the Army. He founded the Democratic Center Union, which brought together various Christian Democratic forces and social democrats, who won the 1977 elections.
The story has been commissioned to reclaim the role of Adolfo Suarez in Transition, during the five years he was head of government. For Iñaki Gabilondo, then Director of Information Services of Spanish Television, Suarez resignation announcement " was the result of internal decay process that was living UCD ." Fernando Onega, Head of Press at La Moncloa, "Suarez lived a moment of strong pressure from the CEOE and suffered a harsh opposition by the PSOE" who and his next victory at the polls divined.
Adolfo Suarez had been receiving enormous pressures inside and outside his party. "Half of the deputies of UCD are excited when they hear this rostrum to Mr. Fraga. The other half does when the speaker is Felipe González 'Alfonso Guerra said. However, Suarez in his resignation statement said: "I'm not going by fatigue".The dome of the army will never forgave the legalization of the PCE. Suarez admitted afterwards: "if I had the slightest information about an attempted coup, nor had resigned or had occurred the coup." 
Suarez asked King to revoke his resignation after the 23F and the answer was: " Either you go or I go you".The president was clear that the soul of the coup was the king and that was forged in La Zarzuela, she says Pilar Urbano in his book  The Great desmemoria. In recent times, he received unconditional support from the Head of State, but quite the opposite. The king was persuaded by General Alfonso Armada, who assured him that the country was an untenable situation that required a "military coup d'helm , " and that was the belief of much of the opposition. During the first days of January 1981, King Suarez tried to convince of the need for changes that were directed from military authorities and passing through he left the presidency.The king refused to dissolve the Parliament and call new elections, which proposed Suarez, be no real support or part of its party. 
In resignation speech, Suarez did not mention the king, the president had lost confidence of the monarch, Who proposed the nomination immediately Vice President for Economic Affairs, Leopoldo Calvo Sotelo as Prime Minister, in which investiture debate would take place the coup d'etat by Lieutenant Colonel Tejero. After leaving the Government, Adolfo Suarez created the Social Democratic Center party, along with other leaders of UCD. It was presented to the 1982 elections garnering more than six hundred thousand votes and only two deputies: Suarez himself by Madrid and Rodriguez Sahagún by Avila. The CDS aimed to capture the majority vote of the UCD, but was far outweighed by the PSOE and Popular Alliance. 
" I do not want the democratic system of coexistence is, again, a parenthesis in the history of Spain". Political observers felt that the words were revealing of the pressures exerted by certain sectors of power. "There are times in the life of every man who assumes a special sense of responsibility." He had become convinced that under the circumstances his departure is more beneficial to Spain that their stay in the Presidency. "
With that "I'm no one has asked me," he denied any speculation about a hypothetical indication of the king.Within the framework of the Constitution, the Head of State can not dismiss or promote the resignation of Prime Minister. Adolfo Suarez gave a key to his resignation two arguments: I did not want to drag the monarchy for their loss of political capital nor the Spanish people would pay the political price for their stay. It should be borne in mind that the rise of Adolfo Suarez was due to the will of Juan Carlos, who exalted the Prime Minister in a trance Spain to democracy.
Newspaper editorial the day after the resignation were illustrative. ABC reacts with nothing neutral headline: "For the good of Spain". And Diario16 desdramatizan and resignation. The Alcázar published an article by its director, whose title illustrated the intention: "UCD seeks a general"; but not a general who apuntalase democracy, but to do something else. The publisher of El País termed the resignation as the most serious fact since the death of Franco and warned: "It is not a government crisis, but a permanent escalation of the reactionary forces of this country."
Pilar Urbano mentioned in the book tells how the king was relieved when on 27 January. Suarez warns you that throws in the towel and leaves. Monarch, far from dedicating some gesture of closeness, says his secretary: "Sabino, it goes." Or a hug or a kind gesture, as if he were released. It was the first resignation of a president in democracy and end point. The next day, Suarez takes the letter of resignation to the Zarzuela Palace. "My personal wear has allowed articulating a system of liberties, a new model of social coexistence and a new model of state. I think it was worth it. "Thank you very much to everyone and everything ended.
Remember that Adolfo Suarez was responsible for a referendum on the monarchy was not convened. Now we know the deception. In 1995, he confessed that included the word king and monarchy in the Political Reform Act of 1977,  to avoid a referendum on the monarchy, because the polls told him he would lose .Franco had left all "bound and tied" in the figure of Juan Carlos, who was not loyal to Suarez and democracy. 
@ caval100

Rebellion has posted this article with the author 'spermission through a  license Creative Commons , respecting their freedom to publish it elsewhere.