martes, 31 de enero de 2017

Astrónomos descubren huellas de "vida terrestre" en la Luna

Astrónomos descubren huellas de "vida terrestre" en la Luna

Científicos han concluido que la superficie de la Luna resultó estar cubierta de una cantidad enorme de oxígeno emitido por plantas y microbios terrestres.

En un artículo publicado en la revista Nature Astronomy se explica cómo 'las huellas de la vida' llegaron al satélite de la Tierra, según ha recogido este martes la agencia de noticias rusa Sputnik.

Los primeros supuestos rastros de vida en la Luna fueron descubiertos por el astrónomo Kentaro Terada y sus colegas al revisar los datos recopilados por la sonda lunar Kaguya. Según relataron los científicos, en abril de 2008 Kaguya se encontró en una órbita muy peculiar: de hecho, en una línea recta que cruzaba el Sol, la Tierra, la misma sonda y la Luna.

Las mediciones realizadas por los sensores iónicos de Kaguya mostraron algo que tomó desprevenidos a los científicos: resultó que el viento solar trae una cantidad grande de iones y moléculas de oxígeno de la atmósfera terrestre a pesar de que la Tierra posee un 'escudo magnético'.

Las muestras de oxígeno tienen procedencia biogénica y fueron sintetizadas por microbios, plantas y algas. Estas muestras se han estado acumulando en la Luna durante millones de años.

Los expertos señalan que el estudio de los depósitos del oxígeno terrestre en la Luna puede ayudar a conocer cuál fue la composición de la atmósfera de la Tierra, así como enterarse de cuándo aparecieron los primeros organismos fotosintéticos.
hispantv

¿Para qué Obama quiere recoger el ADN de centenares de miles de estadounidenses?


¿Para qué Obama quiere recoger el ADN de centenares de miles de estadounidenses?

El presidente de EE.UU., Barack Obama, ha propuesto analizar la información genética de miles de voluntarios estadounidenses como parte de una iniciativa para desarrollar una medicina personalizada donde las enfermedades puedan ser tratadas en función del ADN de cada persona.

Según Reuters, el plan pretende conseguir hasta un millón de genomas completos de individuos jóvenes y ancianos, sanos y enfermos, y de las diferentes etnias que conforman el país para estudiarlos con el fin de entender cómo las variantes genéticas afectan a la salud y las enfermedades.

El objetivo a corto plazo es crear más y mejores tratamientos contra el cáncer, mientras que a largo plazo, el proyecto proporcionaría información sobre la forma de individualizar el tratamiento para una variedad de enfermedades. El enfoque inicial en el cáncer, se debe en parte a la letalidad de este y por los significativos avances que ya se han alcanzado en la medicina personalizada de esta enfermedad.

Sin embargo, la iniciativa ha encendido las alarmas de los defensores de los derechos de la privacidad, quienes han cuestionado la capacidad del Gobierno para garantizar que la información genética recabada se mantenga en el anonimato. El programa además será controvertido, pues tendrá que apelar a una modificación de las leyes que actualmente rigen los datos genéticos humanos en el país.

RT

Investigan por qué los tomates ya no saben como antes

Un equipo de científicos descubre las razones genéticas que explican por qué los tomates de ahora no son tan sabrosos como en el pasado. El objetivo, devolver el sabor perdido a este popular alimento.
Investigan por qué los tomates ya no saben como antes
Un equipo internacional de científicos ha analizado 398 variedades de la especie con el objetivo de determinar la razón por la que el sabor de los tomates comerciales cultivados en la actualidad no se parece mucho al que tenía este fruto en el pasado. Los resultados han sido publicados en la revista 'Science'. El propósito es devolver el sabor de antaño y hacerlo casar con la apariencia mejorada de los actuales.

Tras estudiar casi 400 especies, los expertos identificaron los genes encargados del olor y el gusto de los tomates, detectando así la composición de las variedades más sabrosas, y los responsables de la concentración de azúcar. A partir de ahí compararon los tomates actuales y los tradicionales. El equipo de especialistas ha identificado 13 moléculas con objeto de introducirlas en las variedades modernas.

El tomate es uno de los productos agrícolas más consumidas del mundo. Contiene vitaminas A y C. Ampliamente utilizado en las cocinas del mundo, es elemento indispensable en la dieta mediterránea.

RT

Reclamen una “solució democràtica” i “diàleg” assenyalant que la petició pel referèndum s’ha convertit en un afer europeu.

Eurodiputats presents a la conferència de Puigdemont demanen la intervenció de la UE
L'eurodiputat irlandès del Sinn Féin, Matt Carthy ACN

Eurodiputats de cinc estats membres i grups parlamentaris diferents que van ser a la conferència de Carles Puigdemont al Parlament Europeu reclamen en declaracions a l’ACN que la UE ajudi a trobar una solució pel cas català. La socialdemòcrata portuguesa Ana Gomes, els liberals Ivo Vajgl i Renate Weber, l’irlandès Matt Carthy i la letona Tatjana Zdanoka destaquen que cal buscar una “solució democràtica” i apostar pel “diàleg”. “No es pot ser selectiu” amb el dret a l’autodeterminació, diu Zdanoka, que avisa que si la Unió Europea es vol “preservar” ha de ser “justa” i respectar “el principi d’autodeterminació” de totes les nacions, també la catalana.

“Només l’atenció que va aconseguir l’acte ja és una molt bona senyal”, afirma Zdanoka, del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. “Fins i tot la reacció negativa va ser una reacció, que és millor que el silenci”, diu, sobre l’intent del PP d’evitar que els eurodiputats anessin a la conferència. “El silenci és el pitjor que hi ha en política”, remarca. 

Gomes: la UE té “el deure” d’ajudar

L’eurodiputada socialdemòcrata Ana Gomes considera que la Unió Europea té “el deure” d’ajudar a trobar una “solució democràtica” al conflicte entre Catalunya i Espanya. En declaracions a l’ACN, Gomes, diu que no té “cap dubte” que Catalunya és “un tema europeu” encara que “alguns es neguen a acceptar-ho”. “Tenim el deure d’actuar d’acord amb els nostres principis democràtics europeus i ser els que trobin una solució democràtica”, remarca l’eurodiputada.

La portuguesa defensa que es pot trobar una solució “de forma pacífica i sense confrontació” i admet estar “preocupada” pels casos judicials contra polítics independentistes. “No crec que sigui la manera apropiada de tractar el tema”, afirma, lamentant les tàctiques “repressives” del govern espanyol i afegint que confia que “Europa realment encoratjarà el diàleg per resoldre la qüestió democràticament”. 

Gomes assegura que té “molts dubtes” sobre la independència de Catalunya, especialment en un moment en què la UE fa front a una situació política “desastrosa”. “Estic preocupada, com a europea, però no penso que la manera de fer front al problema sigui amagar-lo sota la catifa i fer veure que no existeix”, subratlla.

Vajgl: “Decideixo per mi mateix a quin acte participo”

L’exministre d’Exteriors d’Eslovènia i eurodiputat pel grup liberal, Ivo Vajgl, considera que la decisió de la Generalitat d’explicar a l’Eurocambra els seus plans pel referèndum va ser “excel·lent”. Vajgl destaca en declaracions a l’ACN que va quedar “impressionat” per la conferència i especialment per “l’entusiasme” que la idea de la independència genera entre els joves catalans. Vajgl explica que dona suport “al diàleg democràtic” i reclama que Catalunya i Espanya negociïn amb la “ment oberta”. 

Vajgl, que comparteix grup parlamentari amb el PDECAT, Ciutadans i UPyD, destaca que els intents de boicot de l’acte no el van afectar. “Jo decideixo per mi mateix a quin acte participo i a quin no”, assegura. 

Carthy: “La UE pot jugar un rol”

Per la seva banda, l’eurodiputat irlandès Matt Carthy, del grup de l’Esquerra Unitària al Parlament Europeu, creu que l’Estat espanyol “hauria d’acceptar” la reclamació catalana per un referèndum i adverteix que, si no ho fa, la Unió Europea acabarà intervenint. “La UE pot jugar un rol intervenint, dient a l’estat membre que no pot negar a una nació històrica el dret a decidir el seu propi futur”, defensa Carthy en declaracions a l’ACN. L’eurodiputat del Sinn Féin creu que “cada vegada més gent reconeix” que la petició catalana és “raonable”.

Carthy admet que es va “sorprendre molt” amb la conferència sobre el referèndum català organitzada dimarts al Parlament Europeu pel “gran nombre de persones que hi van anar, no només de Catalunya o l’Estat, sinó d’arreu de la Unió Europea” i perquè “els arguments que fa el govern català es reforcen més cada vegada” que els escolta. 

Weber: “Estic impressionada”

L’eurodiputada romanesa Renate Weber es mostra “impressionada per la quantitat de gent, incloent-hi un nombre bastant gran de parlamentaris” que va assistir a la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Brussel·les. “En set o vuit anys mai no havia vist aquesta sala tan plena”, assegura la també exjutgessa del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, en declaracions a l’ACN. 

Weber també critica l’intent de boicot del PP, tot i que ja “no és cap sorpresa”. “No està del tot bé tenir por d’anar a escoltar una conferència per no legitimar-la, és normal anar-hi” i “asseure’s al voltant de la taula, dialogar i entendre el posicionament dels altres”, ha defensat.

Zdanoka: “No es pot ser selectiu”

Finalment, la letona del grup dels Verds/ALE Tatjana Zdanoka remarca que la Unió Europea no pot ser “selectiva” amb el dret a l’autodeterminació, que reconeixen les Nacions Unides. “Es dona suport a la independència de Kosovo, o del meu país, Letònia, quan es va dissoldre de la URSS, o de Croàcia, quan es va dissoldre Ioguslàvia, i no es fa el mateix amb els catalans, que són set milions”, lamenta. 

Segons Zdanoka, la UE, si es vol “preservar” haurà d’apostar per la “justícia”, tant de tipus social com cultural. Això, segons ella, també inclou respectar el dret a l’autodeterminació “de totes les nacions, també la dels catalans”. 

Munté: "El referèndum es pot fer abans del setembre, si les circumstàncies ho aconsellen

"El Govern no ha comès cap il·legalitat", assegura la portaveu de l'Executiu sobre les declaracions de Santi Vidal


La portaveu del Govern, Neus Munté ACN
 
La portaveu del Govern, Neus Munté, s'ha referit aquest migdia al calendari per celebrar el referèndum sobre la independència de Catalunya. En roda de premsa posterior al Consell Executiu de cada dimarts, Munté ha assegurat que "es farà com a molt tard la segona quinzena del mes de setembre", tot i que ha matisat que "es pot fer abans, evidentment, si les circunstàncies ho aconsellen". "El nostre horitzó és el mes de setembre per tenir-ho tot a punt i preparat", ha assenyalat.  
La també consellera de la Presidència ha recordat que "hi ha un escenari i un plantejament inicial que ens porta com a màxim a la segona quinzena de setembre però viurem circunstàmcies molt excepcionals com a conseqüència de la judicialització de la política catalana i, per tant, és una possibiliat que es puguin replantejar aspectes del calendari". "La data està al servei de l'estratègia", ha dit Munté, que ha afegit que "del referèndum ens cal treballar molt i parlar-ne poc". 

"El Govern no ha comès cap il·legalitat"

D'altra banda, Munté ha assegurat amb contundència que "el Govern no ha comès cap il·legalitat", en relació a les declaracions del jutge suspès i exsenador d'ERC Santi Vidal, qui va dir que l'Executiu català ha obtingut "il·legalment" dades fiscals dels catalans. "El propi Vidal se’n va desdir i va presentar la seva renúncia a l'escó com a senador", ha recordat, i ha afegit que "el Govern dona i donarà totes les esplicacions que calguin".

La portaveu del Govern ha assegurat que l'Executiu que presideix Carles Puigdemont està "molt tranquil" i que "per això ja s’han donat explicacions i estem oberts a qualsevol dubte o pregunta i a fer qualsevol auditoria". En aquest sentit, ha insistit que "el Govern dona i donarà totes les esplicacions en relació a les declaracions de Vidal". En aquest sentit, Munté ha rebutjat que els consellers vagin al Parlament a donar explicacions sobre les polèmiques declaracions de Vidal: "Qui millor pot donar-les és Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, que compareixerà a petició pròpia al Parlament".

Alhora, la portaveu del Govern ha constatat que "no coneixem cap exemple de representant del PP o de l'Estat que davant d'informacions gravíssimes hagi renunciat".

Homs i Forcadell o quan la millor defensa és un bon atac

Homs i Forcadell o quan la millor defensa és un bon atac

José Antich
Barcelona. Dilluns, 30 de gener de 2017
Caldrà reconèixer a l'exconseller Francesc Homs una interessant línia de defensa jurídica pel cas del 9-N que se substancia davant del Tribunal Suprem i que no deixa de ser una peça separada, en la seva condició d'aforat, del que es veu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. L'argument d'Homs és el següent: si els quatre dirigents independentistes s'asseuen al banc dels acusats per desobeir una sentència del Tribunal Constitucional, què succeeix amb l'incompliment de les 26 sentències a favor de la Generalitat emeses pel mateix tribunal i que el govern espanyol tampoc no ha respectat? D'aquí la denúncia presentada davant de la Fiscalia contra el president Mariano Rajoy per desobeir a la pràctica les resolucions del TC i l'acusació de desobediència i prevaricació. És a dir, els mateixos delictes pels quals s'acusa Mas, Ortega, Homs i Rigau.
No sembla probable ni que sigui admesa a tràmit però el seu objectiu final potser tampoc no és aquest sinó posar en relleu la línia argumental dels acusats: que són perseguits per les seves idees i que hi ha un tracte desigual per part dels diferents estaments judicials des del TC, al Suprem o el TSJC i fins a la mateixa Fiscalia General de l'Estat. La confusa batalla que es presenta en aquest cas com a jurídica també ho és política -o és, sobretot, política- i mediàtica ja que són molts els fronts que hi ha oberts. Així, per exemple, si el cas Santi Vidal apareixia en l'epicentre de totes les batalles polítiques a Catalunya dijous passat i la CUP encara podia tombar aquell dia els pressupostos de la Generalitat, quaranta-vuit hores després va caure el sí als comptes de la Generalitat i l'afer Vidal ha tingut, ara per ara, un recorregut limitat i sense més damnificats que l'exsenador republicà.
És més, l'envit d'Homs que, d'altra banda, trenca, si existia, tot vincle entre la vella guàrdia del PDeCAT i el govern del PP, agafa el testimoni informatiu. O també, l'article que ha publicat The New York Times de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en una de les seves pàgines nobles del seu primer quadern i que porta per títol "Defensar la llibertat a Catalunya". És obvi que per més que el govern espanyol provi de sepultar la importància que es concedeix a l'estranger al procés català no està guanyant la batalla. Ni tampoc no és del grat de la diplomàcia espanyola que un càrrec electe com la presidenta del Parlament de Catalunya denunciï obertament com s'impedeix la llibertat d'expressió a la Cambra catalana o com es persegueixen els responsables independentistes i es judicialitza la política a Catalunya, que és la negativa més gran a abordar una negociació política. El NYT no pren partit, però en aquests moments el fet de poder-se explicar -cosa que no passa a Madrid- ja és una victòria en tota la regla.

REINICIO PUNTO CERO

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...