Caso Malaya: resolución.

El tribunal del caso Malaya ha ordenado este martes que los 27 condenados con penas superiores a los dos años de cárcel ingresen en un término de diez días como máximo en el centro penitenciario que ellos elijan.

El tribunal que juzgó el caso Malaya, el principal caso de corrupción en España, ha notificado esta mañana a todos los encausados un auto de ejecución de la sentencia, que consta de 16 folios y a los que ha tenido acceso Efe.

Exconcejales de Marbella, testaferros y empresariosAl único procesado que no le afecta la resolución judicial es al cerebro del caso, Juan Antonio Roca, que ya está en prisión.

Entre las personas a las que se le requiere su ingreso se encuentran la exalcaldesa Marisol Yagüe y la que fuera el "azote" de Jesús Gil durante sus años de concejal socialista, Isabel García Marcos, y que fue expulsada del PSOE en 2003 por apoyar la moción de censura que derrocó al exalcalde de Marbella Julián Muñoz.

También tendrán que ingresar varios exconcejales de Marbella, testaferros del cerebro de la trama, Juan Antonio Roca, ya en prisión, y algunos empresarios.

Otra persona que tendrá que ingresar es el exfutbolista Tomás Reñones, que fue alcalde en funciones de Marbella desde la detención de Marisol Yagüe el 29 de marzo hasta la toma de posesión de la comisión gestora el 21 de abril.

Reñones, de 45 años y natural de Santiago de Compostela, fue antes de dedicarse a la política jugador y capitán del Atlético de Madrid, club que presidió el exalcalde de Marbella Jesús Gil, ya fallecido.

Entre los empresarios a los que se le ordena que ingresen en prisión se encuentran el constructor José Ávila Rojas, Carlos Sánchez, Pedro Román y Andrés Lietor. Entre los abogados y testaferros se hallan Manuel Sánchez Zubizarreta, Juan Germán Hoffman, Montserrat Corulla y Oscar Benavente, entre otros.

Algunos de los condenados, según han indicado a Efe fuentes del Tribunal, se encuentran fuera de España, pero la mayoría ya se han puesto en contacto con la Sala para comunicarles que cumplirán con la ejecución en el plazo establecido.

En el caso de no poder notificar el auto a alguna persona por estar en paradero desconocido se decretará su orden de busca y captura cumplido el plazo de diez días, han subrayado las fuentes, que también han indicado que hay un condenado que ha pedido al tribunal cumplir su condena en una prisión de Italia.

Otros abogados ya han adelantado a la Sala que pedirán que se computen las comparecencias de sus clientes cuando iban a firmar a los juzgados (a razón de un día de cárcel por cada diez comparecencias) y los días de juicio para que se les resten de las penas de prisión.

Respecto a los condenados que crean que su caso es susceptible de libertad condicional por edad avanzada o enfermedad como es el caso de un empresario y un abogado, el tribunal, según las fuentes, resolverá una vez que hayan entrado en la cárcel.

A los condenados a menos de 2 años, se les exige el pago de las multas

Por otra parte, a los condenados a dos años o a penas inferiores (son 18 afectados, entre ellos el exalcalde de Marbella Julián Muñoz) se les requiere al pago de las penas de multas impuestas y en su caso de las responsabilidades civiles acordadas.

Una vez que paguen, el tribunal estudiará uno a uno si suspenden la entrada en la cárcel de esas 18 personas, aunque también tendrán que cumplir otros requisitos como carecer de antecedentes penales, reparar el daño causado o tener voluntad de hacerlo.

La investigación judicial de la trama de corrupción comenzó a finales de 2005 y se destapó en marzo de 2006 con la primera fase de detenciones. El procedimiento judicial tuvo como consecuencia la disolución del Ayuntamiento de Marbella en abril del 2006 y la constitución de una comisión gestora hasta las elecciones de 2007.

normal que un Rey "auspiciado" por Franco plante a Forcadell

Que el Rey plante a Forcadell "no es noticia". "Que una institución que fue refrendada y auspiciada por el franquismo, por el fascismo, no respete la democracia y un mandato popular como el catalán no debería ser noticiable"

El diputado electo de ERC en el Congreso, Gabriel Rufián, ha dejado claro que su intención y la de sus ocho compañeros es estar "como máximo" 18 meses ocupando sus escaños en la Cámara Baja y ha señalado que no es "noticiable" que el Rey Felipe VI, que ostenta una institución "auspiciada" por el franquismo, haya optado por no recibir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Rufián ha esperado hasta el último día para entregar en la Cámara Baja la credencial que le acredita como electo por Barcelona, circunscripción por la que encabezó la candidatura de los independentistas el pasado 20 de diciembre.

"Este es un Parlamento de un país vecino al que deseamos lo mejor, pero venimos con la intención de estar el menor tiempo posible y eso significará una muy buena noticia para la futura república catalana", han sido sus primeras palabras en la sede parlamentaria, antes de puntualizar que su deseo es mantener sus escaños "18 meses como máximo" o "el tiempo que sea necesario para iniciar el proceso de autodeterminación catalán".

PLAY

Play againPLAY AGAIN

HAGAN EL FAVOR DE SER DEMÓCRATAS

También ha hecho hincapié en que su "única intención" es utilizar sus puestos en Congreso para "defender las instituciones catalanas" y ha pedido a quienes tildan de "golpe o amenaza" el proceso iniciado en Cataluña que "hagan el favor de ser demócratas y respeten la democracia y el voto de la gente".

En este punto, ha remarcado que los partidarios de la independencia obtuvieron dos millones de votos y cuentan con 72 diputados de los 135 que tiene el Parlament, lo que, desde su punto de vista, representa "una mayoría total y absoluta".

Después, a preguntas de los periodistas, se ha referido a la decisión del jefe del Estado de no dar audiencia a Forcadell para que le comunique personalmente la investidura de Carles Puigdemont como nuevo presidente de la Generalitat. Zarzuela ha pedido a la presidenta de la Cámara catalana que haga esta gestión por escrito.

Para Rufián, que el Rey plante a Forcadell "no es noticia". "Que una institución que fue refrendada y auspiciada por el franquismo, por el fascismo, no respete la democracia y un mandato popular como el catalán no debería ser noticiable", ha sentenciado.

SOLO RECONOZCO A UN REY: MI HIJO

"Lo que queremos es constituir una república catalana en la cual los únicos reyes sean nuestros hijos, yo personalmente el único rey que reconozco tiene cinco años, pesa 20 kilos y espero que esté en el colegio ahora mismo", ha añadido el diputado independentista.

A su juicio, "un señor al cual no vota nadie" puede decir y hacer "lo que quiera", aunque, al no recibir a Forcadell, Felipe VI demuestra que en realidad "Cataluña ya es una república independiente".

España intervenida, video documental de toda la verdad

Copia y pega este enlace para ver el video http://www.laverdadoculta.com.ar/2015/10/spain-enganados-e-intervenidos.html?m=1

un puto miracle

Un altre puto miracle
«El nou president, convergent!, fent riure el Busqueta i rient amb la Gabriel, però més difícil encara: obrint el riure sincer de l'Iceta i del Rabell. Quina passada: el sentit de l'humor jugant a casa!»


Recordeu aquell gag olímpic dels Monty Python que figura una carrera d’atletes sense sentit de l’orientació? Doncs tres dies enrere l’independentisme anava per aquest camí. Amb el tret de sortida a sobre, ja vèiem la imatge dels parlamentaris indepes a la desbandada: Junts pel Sí campi qui pugui, els independents retirant-se de la competició, mitja CUP fugint cap a una banda, l’altra mitja xocant contra la meitat de l’altra meitat, les entitats civils perseguint-los per tota la pista i, a la graderia, la societat civil reclamant els diners de l’entrada i/o botant foc a l’estadi. A tribuna, l’unionisme bavejava com una presa hidràulica: l’independentisme era a punt de perpetrar el seu últim ridícul històric, perquè després d’allò, coneixent els catalanets, ja no aixecarien el cap mai més.
Doncs quan el públic indepe ja desfilava, que se’n vagin tots a cagar, jo aquest espectacle no el vull veure, la megafonia els va avisar que tornessin als seus seients. Com? Que tornem a seure? Per què? I aleshores, en un tomb insòlit dels esdeveniments, els ulls indepes que ja ho donaven tot per vist van presenciar el miracle: va sonar el pum!, i aquells corredors irreconciliables, els juntaires, els cupaires, els de més a la dreta, els de més a l’esquerra, els de més al mig, van sortir tots a l’una, dispars i disparats, endavant, corrent, volant!, en la mateixa direcció. Els seus seguidors es van alçar a càmera lenta, van aixecar els braços, es van pessigar els uns als altres, van cridar, van aplaudir, mentre els dependentistes i els sí-però-no-istes es deixaven caure a les cadires, les cares a les mans, com és possible, si ja se n’havien repartit els vots!
Després de la corrua de dies agònics, els indepes van tornar riure, i com van riure. No pas tots, perquè els catalanets som els campions olímpics de rondinar, però què coi, un dia és un dia. Durant vint-i-quatre hores, posa-n’hi quaranta-vuit, vam veure anti-Mas feliços per la decapitació de Mas, pro-Mas feliços per la jugada de Mas, indepes bel·ligerants contents pel mal menor, indepes conciliadors contents pel bé de tots. I al parlament, senyores, va passar allò que no s’esperava ningú: en lloc de crispació, en lloc de fúria, la rialla que salva. El nou president, convergent!, fent riure el Busqueta i rient amb la Gabriel, però més difícil encara: obrint el riure sincer de l’Iceta i del Rabell. Quina passada: el sentit de l’humor jugant a casa! Riure eleva l’ànima, riure plegats ens acosta, si no ens iguala. Digueu-me fleuma, però entre aliats i adversaris era necessària aquesta comunicació bàsica, la primera i més directa, que és la rialla.
I així va ser el miracle, un més, d’haver traspassat junts una altra ratlla. Es va sentir pum!, i JxSí i la CUP van sortir alhora, però la carrera tot just acaba de començar, i els tornarà a posar al límit abans no puguin agafar una nova alenada. Per complir un procés constituent en divuit mesos cal que siguin autèntics atletes, però per ampliar la base social de l’independentisme cal, a més a més, fer-ho bé amb TOT en contra. En aquestes condicions, no sé si ens podrem permetre de parar-nos mútuament la traveta una altra vegada, i encara menys d’empènyer en direccions diferents. Cal tenir-ho present perquè el paper galdós que ens hem fet els uns als altres –desafiant-nos, boicotant-nos, equivocant-nos d’adversari– ha estat a punt de costar-nos més car del que mai no podrem pagar.
Pel que fa als indepes de carrer, aquests dies hem recordat als nostres representants els sacrificis que hem arribat a fer per donar-los majoria absoluta al parlament. Cridats per les incansables entitats sobiranistes, hem complert les performances dels 11-S, hem votat a l’insuficient nou 9-N, hem assistit a concentracions sota la pluja, hem convertit l’etiqueta #volemacord en ‘trending topic’. En fi: esforços que ens semblen la repera, però que són un massatge tailandès comparats amb els sacrificis que ens esperen i que tindrem menys ganes de fer. Per respecte a nosaltres mateixos, no tornem a amenaçar amb ximpleries com que si la independència costa massa ens plegarem de braços, farem morros o no sortirem mai més al carrer. Concentrem-nos. Preparem-nos. Arremanguem-nos. Que tants miracles seguits no poden ser.

Caiguda lliure

El petroli s'ensorra: set sessions a la baixa des de final d'any i avui toca mínims de 2004

Per vuitena sessió consecutiva des de l'inici d'any, la cotització del barril de Brent prossegueix la seva ral·li baixista i aquest dimarts ha marcat els $ 30,77. L'ensorrament en el preu del petroli marca ia un retrocés del 19,7% des que el 3 de gener es situés en 38,35 $. Morgan Stanley i Goldman Sachs adverteixen que el preu del barril de Brent podria baixar fins als 20 dòlars.
A FONS: ¿Fins quan els preus baixos?

Per vuitena sessió consecutiva des de l'inici d'any, la cotització del barril de Brent prossegueix la seva ral·li baixista i aquest dimarts ha marcat els $ 30,77, un mínim que no marcava aquest tipus de cru -el de referència a Europa- des d'abril de 2004. L'ensorrament en el preu del petroli marca ia un retrocés del 19,7% des que el 3 de gener es situés en 38,35 dólare s, un nivell ja de per si baix tenint en compte els màxims de $ 126,22 en els que va arribar a cotitzar el barril el 2012.

El banc nord-americà Morgan Stanley advertia aquest dilluns que el preu del barril de Brent podria baixar fins als 20 dòlars si continuava l'apreciació del dòlar enfront de monedes com l'euro o com el iuan. "El petroli és molt dependent del dòlar, una apreciació d'aquesta moneda del 5% podria tombar del 10 al 25% el preu del barril", deia l'anàlisi de Morgan Stanley, que coincidia amb un de similar realitzat per Goldman Sachs el passat mes de desembre.
La debilitat que mostra l'economia xinesa ha rebaixat el seu consum de petroli. I el excés d'oferta de cru al mercat per la introducció de noves tècniques com el fracking -la fracturació hidràulica d'hidrocarburs ha elevat les producció d'Estats Units fins apropar al lideratge com a màxim productor mundial-ha ajudat també a enfonsar els preus del petroli en els últims anys. "Són preus insostenibles per invertir en exploracions d'hidrocarburs, però jo crec que s'està sembrant el futur per a un rebot a 80 dòlars", explicava el mes passat però a 20minuts Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics de la Universitat de Barcelona, en coincidència amb la última estimació de l'Agència Internacional de l'Energia. L'impacte que tindrà la caiguda del cru en les passades sessions del mercat sobre el preu de les gasolines es reflectirà la setmana que ve, quan es publiqui l'Butlletí Petrolier de la UE amb les dades recollides en els sortidors de l'espai comunitari. La baixada, però, no tindrà una proporció semblant a la del petroli. La apreciació del dòlar enfront de l'euro i la integració dels preus de la distribució i refineria -independientes de la cotització del cru- atenuaran la caiguda en el preu dels carburants. A qui beneficia ia qui perjudica un petroli barat? Entre els beneficiats per la caiguda del preu del petroli es troben els conductors espanyols, que pagaran menys per omplir el dipòsit, així com les arques de l'Estat espanyol, que importa el 99,6% del cru que consumeix. El perjudici és per als comptes dels països productors que confien en l'explotació del petroli gran part dels seus ingressos estatals, com els estats del Golf Pèrsic, Veneçuela o Rússia. Precisament aquest dilluns, l'exministre de Finances Aleksei Kudrin, advertia que el pitjor per a l'economia del seu país "podria estar encara per arribar" si es complien els pronòstics de Morgan Stanley o de Goldman Sachs sobre la futura baixada del preus del cru i la seva manteniment en aquests nivells durant un prolongat període de temps. Més informació sobre: Petroli Últimes notícies d'Economia

Menyspreu a tots els que hi vivim a Catalunya

Ni Felipe VI ni el president del Govern agraeixen a Artur Mas "els serveis prestats" Mariano Rajoy i el monarca s'han suprimit part del comiat habitual que es publicava al BOE per donar pas a un nou president.

El Rei signa els decrets amb el cessament de Mas i el nomenament de Puigdemont.

Fins a la data s'ha utilitzat sempre la mateixa fórmula per a tots els cessaments que hi ha hagut de presidents autonòmics. "Vinc a declarar el cessament de (nom de la persona en qüestió), agraint-li els serveis prestats" era l'eslògan que solia aparèixer signat posteriorment pel Rei -en aquest cas Felip VI i el president del Govern -ara en funcions, Mariano Rajoy-.

El comiat que li va servir a José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero o Joan Carles, no ha estat considerada com a vàlida per acomiadar aquest dimarts a Artur Mas, ja expresident de la Generalitat de Catalunya. Felipe VI i Mariano Rajoy han innovat i han decidit ometre la frase "agraint-li els serveis prestats" durant el seu mandat, afegit que acompanyava tot cessament.
L' últim comiat publicat al BOE i que forma part de 'Nomenaments, situacions i incidències', dóna pas a un altre nou dirigent autonòmic citant simplement la frase: "Vinc a declarar el cessament del senyor Artur Mas i Gavarró com a President de la Generalitat de Catalunya ".

Així mateix, al costat del cessament de Mas, el BOE ha publicat, rubricat pel president en funcions i pel monarca, el nomenament d'Puigdemont tot i que els desencontres entre el Govern de la Generalitat i la monarquia continuen. Aquest dilluns la Casa Reial remetia una nota a l'assemblea catalana en què els informava que Felip VI rebutjava la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell a la Zarzuela per, com és habitual, informar sobre el nomenament del nou president català, Carles Puigdemont i demanava que li remetés la informació a través de carta. Complint amb el protocol Molt diferent va ser el cessament que va signar i va publicar al BOE l'any 2010 quan Artur Mas es va convertir per primera vegada en president de la Generalitat en substitució de José Montilla Aguilera, al qual el rei Joan Carles i Zapatero -en aquest moment president- si que van agrair els seus serveis. Mirant enrere, ni tan sols quan Juan José Ibarretxe, un altre dels dirigents que es va embrancar en el desafiament independentista d'Euskadi, va abandonar la butaca de comandament, es va eliminar l'agraïment als seus serveis.
De la mateixa manera van reconèixer el treball de molts altres polítics que van abandonar els seus càrrecs, sense fer diferenciació entre comunitats autònomes.
Els comiats de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González;
l'expresident de la Comunitat Valenciana Alberto Fabra;
de les Illes Balears, José Ramón Bauzá;
l'expresidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal;
d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, o
el d'Extremadura, José Antonio Monago, van complir amb el protocol habitual.

desprecio Vs aprecio

El rey Felipe VI ha omitido el reconocimiento que el monarca español hace a los presidentes autonómicos cuando firma su decreto de cese. "En conformidad con lo que dispone el artículo 67 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, declaro el cese del señor Artur Mas", se puede leer este martes al BOE y al DOGC. La frase no incluye la nota final que acompaña este tipo de real decretos: "agradeciéndole los servicios prestados". Se puede ver la diferencia, por ejemplo, en el texto que el rey Juan Carlos redactó en 2010 cuando Mas tomó el relevo a Montilla.


El texto de cese de Mas también lo firma el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, igual que un segundo real decreto que sirve para nombrar a Carles Puigdemont como nuevo presidente de la Generalitat, "elegido por el Parlament de Cataluña en la sesión celebrada el día 10 de enero de 2016".
El gesto de Felipe VI de no añadir palabras de agradecimiento al decreto de cese llega el día siguiente de saberse que el monarca decidió no recibir a Carme Forcadell. La presidenta del Parlamento catalán solicitó encontrarse con el Rey para comunicarle la investidura de Puigdemont pero finalmente la Zarzuela le dijo que con una comunicación por escrito sería suficiente. Normalmente este trámite se hace de forma presencial.
"No fue un error decir «Visca la república catalana» cuando me eligieron presidenta del Parlament", ha asegurado Forcadell este martes en una entrevista en RAC1. Según ella, tampoco ha sido un error que el Rey haya decidido no verla en persona y ha quitado hierro al asunto. "Ha hecho lo que ha creído más conveniente". Sin embargo, ha lamentado que no se haya celebrado el encuentro porque "habría sido una oportunidad para explicarle la situación".
Por otro lado, el presidente del grupo parlamentario de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha opinado en RNE que "ayer el Rey mostró un desprecio absoluto al pueblo de Cataluña