entrevista alex salmon

Salmond: "A Euskadi, Catalunya i Escòcia hi ha un clar desig de controlar millor el propi destí"




per E.P.
L'exprimer ministre d'Escòcia Alex Salmond ha assegurat aquest diumenge a Bilbao que "Euskadi no és Escòcia, ni a l'inrevés, com totes dues tampoc no són Catalunya", encara que es poden trobar similituds en els "moviments ciutadans i el seu desig d'autonomia, independència o de tenir més repercussió en el món" existents en tots tres països. En qualsevol cas, creu, "a Euskadi, Catalunya i Escòcia es dóna un clar desig de la gent de controlar millor el seu destí", ha sentenciat.
Salmond s'ha expressat així durant la gala de lliurament de la XXVII edició dels Premis Sabino Arana que aquest diumenge s'han lliurat a Bilbao. Després d'agrair la concessió, ha remarcat que totes les nacions busquen vies per aconseguir els seus "ambicions i objectius", cosa que, segons la seva opinió, connecta Euskadi i Escòcia. "Les dues busquen un estatus d'igualtat, encara que sigui per vies diferents. Si aconseguim aquest objectiu, ambdues nacions faran una contribució al món", ha assenyalat.
En aquesta línia, ha criticat la resposta del Regne Unit a la crisi humanitària, fet que, segons el seu punt de vista, demostra el "fracàs de les velles estructures europees". Així mateix, ha subratllat que, sigui quina sigui la "tàctica" per aconseguir "més autonomia, més autodeterminació o més repercussió davant la resta de la humanitat", l'objectiu de tots plegats ha de ser "millorar la vida dels ciutadans".

carta de agraïment

Fa molts mesos que us vull escriure. Us volia expressar el meu agraïment, dir públicament el que us havia comunicat en privat, a molts i moltes de les amigues que tinc en aquestes terres. Mai trobava el moment apropiat. A vegades, perquè em semblava innecessari, i, en d’altres, perquè tenia por de ferir susceptibilitats. Però, ara que heu superat una important prova i segurament, dins de la lògica alegria, passareu una dura ressaca, us vull agrair sincerament la vostra important aportació, també per a Euskal Herria. I sapigueu, encara que tingueu la impressió de soledat davant les pressions i desqualificacions, que moltíssims basques i bascos estem al vostre costat. L’esquerra abertzale mai us abandonarà en la vostra lluita.
Gràcies a tots els/les independentistes per l’esforç que heu realitzat per entendre-us, superant totes les diferències i interessos divergents. Ens heu fet patir en aquests tres mesos llargs. L’espectacle de divisió ofert durant els darrers mesos no ha estat precisament edificant, i molt menys les greus desqualificacions mútues dels últims dies. In extremis heu aconseguit el que semblava perdut i ens heu ofert una gran alegria. L’efusiva abraçada que ens vam donar a la manifestació de Bilbao, amb en David Fernàndez i l’Anna Gabriel just en assabentar-nos de l’acord aconseguit el 9 de gener, va ser el fidel reflex de l’enorme solidaritat que ens uneix, als independentistes de totes dues nacions.
Gràcies, Catalunya, perquè, a causa de la vostra intel·ligència i esforç, la independència deixa de ser un somni llunyà per esdevenir un projecte perfectament realitzable. Després la mort de Franco crèiem que era possible que hi hagués un reconeixement de Catalunya, Euskal Herria i Galícia com a nacions, però tot se’ns va posar coll amunt amb el frau de la Transició. L’esquerra abertzale, igual que molts sectors populars de Catalunya, no va transigir i continuem lluitant per obrir nous temps d’esperança. Des de fa cinc anys, a Catalunya s’ha aixecat tot un tsunami polític que ha remogut els fonaments mateixos d’aquest envellit i uniformat Estat espanyol. I Catalunya torna a convertir-se en un referent imprescindible. L’ independentisme torna a renéixer com a moviment plenament actual i amb gran poder de canviar el futur, no immediat, però sí en un temps relativament proper.
Gràcies, perquè la valentia de les institucions públiques reforça un apoderament de la ciutadania. La ciutadania catalana se sent reforçada i acompanyada per la Generalitat a ser subjecte actiu del seu procés d’emancipació nacional. En aquest sentit, tot i que alguns resten importància al paper jugat pel president Artur Mas, valorat des d’Euskal Herria, constitueix un model d’evolució altament positiva, des de tèbies aspiracions mai concretades, fins a una aposta ferma per la sobirania, enfront d’altres “models de negoci” que ens toca patir aquí per dirigents que es diuen nacionalistes. Sense menystenir la influència exercida per altres líders com ara Oriol Junqueras o David Fernàndez, el paper jugat per la institució passarà a la història com una de les claus determinants. Igual que en la Segona República, també ara, la coherència mostrada per la màxima institució catalana, en aquests anys de procés, continua estant a l’altura de les circumstàncies.
Gràcies, Catalunya, perquè els moviments populars han complert un paper clau en tot el procés independentista, sou exemple a seguir. Van ser els moviments ciutadans i populars els que van convocar el poble català a respondre de manera massiva i contundent davant la brutal agressió del Tribunal Constitucional de desfigurar un Estatut d’Autonomia elaborat per la màxima institució del país i aprovat en referèndum popular, tot i ser “cepillado” pel Congrés dels Diputats espanyol. El poble va sortir al carrer i va mostrar d’aquesta manera el seu rotund no a les constants imposicions del centralisme de Madrid. Aquest punt d’arrencada, anteriorment madurat en les nombroses consultes als pobles, després de l’èxit de la convocatòria ha conegut un desenvolupament espectacular en les respectives diades dels últims anys. Però, encara més, aquests moviments han estat un factor clau per, en moments delicats, obligar els partits a superar les seves divergències i interessos partidistes. En aquest sentit, les declaracions d’Urkullu: “Crec alarmant que moviments socials, sense cap tipus de responsabilitat, condicionin Catalunya”, són lamentables i evidencien el pànic que senten que la societat aspiri a ser subjecte actiu del seu futur.
Gràcies, perquè heu col·locat el dret a decidir al centre de l’agenda política. Durant llargs anys aquest dret estava proscrit i gairebé criminalitzat. Només era utilitzat pels utòpics. I, tanmateix, en l’actualitat s’ha convertit en tema obligat. I és just reconèixer que vosaltres teniu molt de mèrit en tot això.
La profunda crisi que viu l’Estat espanyol no té superació possible sense reconèixer que l’Estat espanyol és plurinacional i que, per tant, els catalans tenen, igual que els bascos i gallecs, dret democràtic a constituir un estat independent, si la majoria de la població així el reclama. Gràcies, moltes gràcies, Catalunya.
Article de Tasio Erkizia a El Punt Avui

Respuestas al caos financiero

Muchos anuncian el fin del sistema económico y financiero, también que podremos comunicarnos con los animales por medio de la telepatía, pero, que hay de cierto en ello?


La caída financiera es una realidad y la estamos viviendo. La caída de los bancos y su desaparición.


Consecuencias del caos financiero:
- Falta de liquidez de los bancos por un aluvión de clientes que querrán recuperar sus ahorros, dinero que los bancos no tienen.
- Ruina de las multinacionales
- Falta de alimentos
- Revueltas populares.
- Ley marcial y guerra civil.


Todo esto pasará en todos los países donde se mueve el dinero💰.
Los Rotchield (amos de casi todo el dinero del mundo limitará el limite del crédito y de la cantidad disponible, excepto si cada país usa una moneda virtual propia que no pudiese dominar los Rotchield, no nos encontraríamos en una situación de falta de liquidez ya que teniendo el programa que "fabrica la moneda" expresada todos seriamos ricos y no dependeríamos de bancos o empresas para cobrar la nomina, evitando así la usura de los empresarios sin escrúpulos.


De ti depende que esto no pase o que estes preparado para lo que se nos avecina.

La Razón para Invadir a IRAN - El secreto de Rothschild

La Razón para Invadir a IRAN - El secreto de Rothschild

¿Qué hacer en caso de colapso económico Mundial? (2016)

Inminente colapso económico mundial 2016 - Alerta fin del dinero

"Nos maltratan"

Los productores de cine españoles no están nada contentos con la llegada de Netflix. "No ha habido contacto desde que salieron, en octubre", explica por teléfono Ramón Colom, presidente de FAPAE, asociación que agrupa a los productores españoles. "Nos sentimos maltratados. El mismo día que decían que no se podían reunir con nosotros porque no tenían tiempo se encontraron con distribuidores españoles a los que iban a comprar películas".

Colom no esconde que el malestar que reina ahora entre los productores españoles tiene varias causas. Una de ellas es la interpretación laxa que hace Netflix de la normativa audiovisual española. La Ley General de la Comunicación Audiovisual, aprobada en abril de 2010, obliga a las plataformas que emiten en España a invertir un 5% de los ingresos del año anterior en cine, series y tv movies. El número asciende hasta el 6% en el caso de las públicas.

"Vamos a pedir al Gobierno que la legislación tiene que ser igual para todos. No se puede discriminar positivamente porque una de las compañías emite desde Holanda", argumenta.

Colom cree que la imposición de la ley, "aunque no nos haga dar saltos de alegría", ha beneficiado a otras firmas: "Hemos llegado a un punto en el que a Mediaset y Atresmedia les sale rentable producir cine en España". El líder de los productores afirma que esa es la situación a la que quieren llegar con Netflix, aunque la compañía estadounidense les haga el vacío: "Queremos discutir exactamente eso pero, ¿con quién lo hablamos?"

La sede en Holanda les libra de impuestos

Netflix no ha querido hacer comentario alguno al respecto aunque la firma ya ha explicado, en otras ocasiones, que su cuartel general está en Holanda y que esa postura les exime de tributar en España o de regirse por las leyes locales como también sucede con Apple, Amazon u otras empresas tecnológicas.

Los productores de cine español se enfadan con Netflix: 

"Nos maltratan"

La plataforma online ha explicado en más de una ocasión que está barajando opciones para producir una serie en España pero que no anunciará ningún plan concreto hasta que no haya cerrado ningún acuerdo. En la actgualidad, Netflix tiene acuerdos con Atresmedia y tiene otras series y películas españolas en el catálogo, como El Ministerio del Tiempo, que se emite en RTVE.

La apática situación a la que han llegado ambos bandos parece tener una fecha en el horizonte para iniciar las discusiones: "Esperamos reunirnos con ellos en Berlín, cuando se celebre el Festival de Cine". La cita de la capital alemana se celebra en febrero. De concretarse, todo lo que Colom quiere es comenzar con buen pie: "Al margen de lo que digan las leyes y las normativas, creemos que la llegada de Netflix a España puede ser positiva para ellos, para la industria y para los espectadores".