La sanitat privada prepara una tardor calenta contra Comín i el Govern
PerJoan Solé
- 3 d'octubre de 2016
12M15M Valencia / SentoL’estratègia per recuperar l’espai públic en la sanitat catalana i desfer els contractes privilegiats és caldo de cultiu d’una campanya que anirà des de l’espai mediàtic fins a vagues de metges contra el conseller.
Una història que ve de lluny
Per començar a entendre els moviments que aquesta tardor es desenvoluparan dins el món de la sanitat catalana cal tirar molt enrere, cal remuntar-se a l’any 1999 quan la mútua l’Aliança visqué una sèrie de lluites internes dins del seu Consell d’Administració que exposaven, per primera vegada, la gran fragilitat d’una entitat històrica que anys més tard s’esfondraria. La mútua amb més afiliats de Catalunya era una entitat de cartó i pedra, malgrat el seu gran volum de socis -200.000 l’any 1993- anava cap a una situació econòmica deplorava. Subcontractacions, doble facturació i estranys moviments pel control de la mútua varen generar unes pèrdues en el període 1996-2002 que motivaren la intervenció, aquell últim any, de la Generalitat. El govern de Jordi Pujol decidí substituir la junta directiva i nomenà Eduard Spagnolo com a únic administrador. Malgrat les petites millores econòmiques que va experimentar el 2004, l’any 2005 negocia amb el govern, aleshores en mans del tripartit, un nou conveni que signaria l’any següent amb Salut per garantir el 40% dels seus ingressos fins al 2009, tot i que dos anys després arribaria a ser del 60%. Amb l’acord, el conseller d’Economia del tripartit, Antoni Castells, aixeca la intervenció el 2006 i es dóna per fet que l’Aliança tirarà endavant. No fou així.
Els beneficis varen caure un 86% el 2007, la transformació de l’entitat era una obligació així que es decideix separar el negoci en dos blocs: asseguradora i servei hospitalari. Els sindicats pressionen perquè no caigui i es planteja la possibilitat que sigui el govern, a través del Clínic, qui se’n faci càrrec. La possibilitat que una institució pública com el Clínic tingui poder en la mútua amb més afiliats del país desapareix quan un any després Divina Pastora adquireix l’Aliança Mèdica, una fusió que s’aprova en l’Assemblea de Divina Pastora cinc anys més tard i fa realitat la mútua de previsió social més gran d’Espanya amb 465.000 assegurats. A Catalunya, aquest grup operarà amb el nom d’Aliança Divina Pastora amb una facturació que es mourà al voltant dels 270 milions d’euros.
El Clínic entra en escena
En paral·lel als fets que es desenvolupen el 2008, i a priori sense cap tipus de relació, l’Hospital Clínic comença e experimentar una situació econòmica molt delicada en la xarxa pública. El sindicat de CCOO pressiona el govern Montilla per evitar la privatització, l’executiu liderat pel PSC respon amb un moviment poc habitual: col·loca Raimon Belenes (2008-2011) com a director general i conseller delegat del Clínic, un càrrec que per primera vegada ocuparà algú no vinculat a la institució. Fou estanya la seva nova posició, ja que el 20 de desembre del 2006, en ple govern tripartit, fou incorporat com a membre del nou consell d’Administració d’Aliança a proposta de l’Administrador Provisional nomenat per la Generalitat, la mateixa empresa que va tancar amb Divina Pastora un acord amb A que impedia al Clínic guanyar força en el món sanitari català amb la seva participació a Aliança.
Toni Bolaño, pressió des de fora?
Fonts properes al Tripartit asseguren que durant aquest procés Toni Bolaño, qui fou acomiadat del govern l’any 2008 per les seves males formes, o amenaces, tant amb periodistes com amb companys, va pressionar a membres del govern per accelerar les privatitzacions davant la resistència d’alguns d’ells. Bolaño des del 2008 és tertulià de mitjans contraris a la independència de Catalunya, alguns d’ell propietat del Grupo Planeta i tutelats per Mauricio Casals, un home clau en tota aquesta estratègia.
Raimon Belenes, la jugada clau
La situació al Clínic empitjora, tant que el 2009 cal firmar un conveni de col·laboració entre l’Hospital Clínic i Capio Hospital General de Catalunya -actual IDC Salud-. El govern del PSC, ICV-EUiA i ERC, de la mà del conseller delegat de la institució, Raimon Belenes, dóna pas a la privatització. Les retallades dels anys següents durant el govern d’Artur Mas obligaran el Clínic a externalitzar els seus serveis a l’Hospital del Sagrat Cor, gestionat per IDC Salud.
En el canvi de govern de l’any 2010, Belenes salta del càrrec i fitxa just un any després per la multinacional IDC Salud, la mateixa amb la qual va tancar els acords de col·laboració amb el Clínic, fet que vulnera la llei d’incompatibilitats a la Generalitat de Catalunya que diu: Es pot autoritzar la compatibilitat amb activitats privades llevat dels casos següents: Desenvolupament d’activitats privades en els assumptes en què el funcionari intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en què hagi d’intervenir per raó del lloc públic.
IDC s’imposa i controla hospitals clau de la sanitat
La IDC que s’ha trobat Belenes controla l’Hospital General de Catalunya de Sant Cugat, la Clínica del Vallès de Sabadell, la Clínica del Pilar i l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Metges de Catalunya calcula que durant el període 2010-12 va augmentar un 15% les seves facturacions amb 127 milions d’euros de CatSalut. IDC i Belenes guanyen poder en un sistema sanitari públic ofegat per les retallades, les seves gestions marquen el ritme de la Salut catalana.
Frenar qualsevol investigació: El factor Daniel de Alfonso
Aquests moviments, sigui per interès, desídia o per cobrar-se algun favor, no interpel·len a cap partit polític excepte la CUP. El 3 d’octubre del 2013, després d’analitzar la documentació que va rebre el 15 de maig del 2013 en la ‘Comissió d’investigació sobre la gestió en l’àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses’ sobre les contractacions i els convenis del Clínic a partir de l’any 2008, la diputada Isabel Vallet es persona amb els advocats del partit a l’Oficina Antifrau de Catalunya perquè procedís a la investigació del que és un exemple clar de portes giratòries on Belenes i IDC han fet i desfet a la seva manera. Tal procés no es va desenvolupar.
El cap de l’OAC en aquell moment era Daniel de Alfonso, qui en una conversa per conspirar contra l’independentisme amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va etzibar: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”. A què feien referència aquelles paraules? Fonts properes a l’Oficina Antifrau exposen que el mateix De Alfonso era qui aturava qualsevol expedient que impliqués Raimon Belenes, fet que explicaria el nul progrés de la denúncia dels cupaires.
L’excap de l’OAC no només tenia línia directe amb el ministre Díaz, també amb Mauricio Casals, home fort del Grupo Planeta a Madrid, amic personal de Rajoy i el ministre Fernández Díaz, president-editor del diari La Razón i conseller adjunt del president d’Atresmedia (Antena 3) que va exercir d’intermediari entre Bárcenas i el Partit Popular per gestionar el seu acomiadament i, de retruc, bloquejar qualsevol informació que es podia filtrar als mitjans de comunicació a través d’informació manipulada a través del diari que editava. Aprofitava la informació de primera mà per distorsionar.
Qui hi ha rere la tardor calenta?
Victor Madera, conegut com elministro de sanidad en la sombra, fou el president del consell d’administració de Capio Sanidad SL, conseller delegat i accionista de Capio i és l’actual president de Quirónsalud -empresa que neix del grup sanitari IDC Salud i el grup Hospitalari Quirón- és qui vol evitar qualsevol canvi.
L’home que a les seves mans hi ha 35.000 treballadors, 43 hospitals a tot l’Estat, 39 centres sanitaris i 300 centres de prevenció de riscos i clíniques de reconeixement mèdic ha ingressat recentment 400 milions d’euros per la venda del 100% de les accions de Quirónsalud al grup sanitari alemany Fresenius, una operació valorada en 5.760 milions d’euros, que permet formar el conglomerat sanitari més gran d’Europa. Una posició que l’obliga a defensar un model sanitari català que sigui inqüestionable on la privatització i l’externalització marquin les pautes. Madera és amic Mauricio Casals, qui anteriorment explicàvem que té línia directe amb Rajoy, el ministre Díaz -aquest amb De Alfonso-, és president editor de La Razón i ha treballat per fer possible la compra d’accions del Grupo Planeta -família Lara- de El Periódico de Catalunya.
El Periódico de Catalunya entra en joc
La crisi econòmica del diari El Periódico de Catalunya obre una oportunitat per al Grup Planeta. Amb la voluntat de guanyar influència en l’esfera mediàtica catalana, que tot i ser important a través de canals com Antena 3 i La Sexta és molt minsa en l’àmbit de la premsa escrita, on només influeix a través del diari La Razón, inicia un diàleg per comprar accions del diari català que, tot il’oferta inicial del 23%, acaba sent del 5,75%.
Una operació que va començar-se a gestar la tardor del 2014 i es va concretar el mes de març passat. Període on el gir editorial del diari ha estat evident i respon a la necessitat de millorar les relacions amb tercers per poder reflotar el Grupo Zeta, immers en un deute financer que gira al voltant dels 100 milions d’euros amb més de vint bancs, on destaquen el Banc Popular, la Caixa i el BBVA a més d’un de 20 milions d’euros amb Hisenda del període 1991-1994. Un mitjà ofegat pels deutes i amb la necessitat de no molestar a qui està en contra del procés català.
Primers símptomes de la campanya
La deriva social i pública del govern de Junts pel Sí i l’estratègia del conseller de Salut, Toni Comín, perquè la Generalitat recuperi el terreny perdut en el món sanitari és un problema per a IDC Salut -abans Capio Hospital General de Catalunya-, ja que controla importants hospitals del país, com la Clínica del Vallès, recentment absorbida pels centres públics de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital de Terrassa. Una notícia que ha generat el suficient malestar perquè El Periódico acusés en la seva portada a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, de privatitzar la cirurgia de la Clínica Vallés i fer que aquesta sigui un 12% més cara. Una lectura desmentida pel conseller Comín, qui concretava que la privatització i el contracte fou del segon tripartit amb la posterior renovació de l’executiu de Mas.
Modus operandi
Fonts coneixedores de com es pot desenvoluparà aquesta campanya apunten, no sortirà barat el fet que el Govern Puigdemont i el conseller Comín trenquin alguns contractes privilegiats amb els que comptava Quirónsalud -Capio- amb la Generalitat. La intenció és gestar una vaga de metges contra el conseller i intenses campanyes de relacions públiques en mitjans contraris a l’actual govern, al Partit Demòcrata -a qui se li adjudicarà el mal de qualsevol gestió sanitària, sigui o no responsabilitat seva-. L’objectiu és enfrontar ERC amb el govern i fer-la coresponsable d’unes polítiques de dretes que obrin pas al discurs unionista i l’alternativa d’esquerres.
© (C) 2016 RevistaMirall.com - Tots els drets reservats
