Misteri1963

Fracassa el buit de Rajoy a Puigdemont: Deu ambaixadors escolten a Madrid la proposta del president
L'interès dels representants de França, Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, entre més, contrasta amb el buit del govern espanyol


Per: Josep Casulleras Nualart





10.10.2016 12:25



No és gaire habitual que el president de la Generalitat vagi a Madrid a explicar a qui el vulgui escoltar quin és el camí que el govern i el parlament han traçat per a proclamar la independencia de Catalunya. Això ha fet avui Carles Puigdemont en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a l’hotel Villa Magna de la capital espanyol. Un hotel de luxe enmig de la Castellana, que ha rebut força expectació mediàtica, una atenció molt notable per part de representants diplomàtics i un fals desinterès del govern espanyol. No hi havia cap representant del govern espanyol: cap ministre, cap secretari d’estat. Ningú. El PP no hi era, perquè continua seguint l’estratègia que més neguiteja justament a la desena d’ambaixadors que han vingut a escoltar Puigdemont: la inacció, pretendre que no donan importància al problema fa que el problema desaparegui.


Aquest contrast es podia veure perfectament entre les estovalles blanquíssimes de les primeres taules de l’esmorzar, on hi havia els ambaixadors: el de França, Yves Saint Geours; el del Regne Unit, Simon Manley; el d’Egipte, Ahmed Ismail Abdelmoeti; el d’Irlanda, David Cooney; la d’Algèria, Taous Feroukhi; el de Veneçuela, Mario Isea Bohórquez; el de Bèlgica, Pierre Labouverie; el de Dinamarca, John Nielsen; el dels Països Baixos, Johannes Van Bonzel; el de Suècia, Lars-Hjalmar Wide… I no només ells, també agregats diplomàtics a les ambaixades. En canvi, ni rastre del govern de Rajoy, que era el destinatari del principal missatge de Puigdemont: ’S’ha de donar una solució política a la demanda catalana, i cal coratge i compromís, i el reconeixement de l’altre.’ I poc rastre de la resta de partits espanyols: només hi havia el portaveu socialista a l’Assemble de Madrid, Ángel Gabilondo, que ja té un tarannà més obert i dialogant en aquesta qüestió que la majoria dels seus col·legues de partit


Com veuen la proposta de referèndum?


Els diplomàtics prenien nota, i escoltaven amb atenció quan Puigdemont recordava l’ampli consens social i polític que hi ha a Catalunya sobre la necessitat de convocar un referèndum sobre la independència; quan s’oferia a negociar-ne les condicions amb l’estat i quan deixava clar que si no podia ser negociat es faria igualment i que, en tot cas, ja es negociaria la implementació del resultat, ja sigui amb l’estat espanyol o amb la UE.





No són uns arguments nous per aquests ambaixadors. Els han pogut escoltar de la mà del president mateix i del govern en anteriors reunions. I tot i així hi eren. I entre aquests, els representants del Regne Unit i de França. Perquè viuen amb nerviosisme la resolució incerta del problema tenint en compte l’estratègia de l’estruç, pel que fa a la resolució política, i de la mà de ferro amb la judicialització del procés que segueix el govern de Rajoy. Com entomen aquests diplomàtics el full de ruta del referèndum? El missatge que reben a Presidència és que la fórmula ideal seria que el referèndum fos pactat amb el govern espanyol, i que si no és possible i el govern el convoca igualment, que es faci amb garanties, és a dir, amb un cens correcte, amb una participació alta i que tingui un resultat clar a implementar.


Puigdemont, a Madrid, explicant el referèndum a ambaixadors. No pas al govern espanyol, ni a partits espanyols, perquè, amb l’excepció de l’heterodox Gabilondo, no hi eren pas. Ja ho van fer quan fa quatre anys Artur Mas va anar també a un esmorzar informatiu a Madrid a dir allò de ‘Catalunya necessita un estat’, després de la gran manifestació de la Diada del 2012. Des d’aleshores poca cosa ha canviat sobre l’actitud i la manera d’encarar el problema; però la situació política és ben diferent: a Madrid hi ha un govern en funcions des de fa deu mesos i amb poca perspectiva que el nou govern avabin tenint solidesa política ni estabilitat parlamentària. I a Catalunya hi ha un govern de la Generalitat amb una majoria del parlament que avala un procés cap a la independència, mitjançant referèndum.


Qui hi ha a Madrid que escolti Puigdemont? Els ambaixadors. I Pablo Iglesias, amb qui es reuneix en un dinar privat. A Iglesias li serveix per a remarcar allò que diferencia Podem, ara més que mai, del PSOE: la disposició a parlar d’un referèndum i a resoldre amb diàleg ‘el problema català’. I Puigdemont, de retruc, fa una altra picada d’ullet als ‘comuns’, que ja són més a prop del front comú. El referèndum no es pot menysprear, ha avisat el president, adreçant-se a l’estat espanyol. Era l’últim avís.