Translate

Mostrando entradas con la etiqueta HISTÒRIA PROHIBIDA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta HISTÒRIA PROHIBIDA. Mostrar todas las entradas

19 de junio de 2019

Teorias que componen nuestra verdadera historia: Los Annunaki

A medida que se realizan descubrimientos es preciso actualizar las hipótesis.
Con frecuencia nos encontramos con posturas encontradas, diferencias de pareceres o alteraciones de fechas y sucesos.
En este blog hemos querido dar a conocer las diferentes tendencias y teorías que componen nuestra historia verdadera. Incluso cuando no estaban totalmente en consonancia con las ideas propias personales.
Siempre que se habla de Nefilim, parece que tiene que ser blanco o negro.
Continúo manifestando mis reservas. Creo que en nuestra historia hay muchas más civilizaciones y razas extraterrestres, como ejemplo el post CRONOLOGIA HISTÓRICA DE EXOPOLÍTICA
Cuando se habla de Nefilim parece que no existe nadie más en el universo, sólo ellos.
Este post pretende ser un homenaje póstumo al gran historiador Zecharia Sitchin, muerto el 10 de Octubre de este año.



A continuación Una cronología actualizada a 2010 de los  ANNUNAKIS


(Basado en los trabajos de Zecharia Sitchin).
Última Actualización: 2010.

SHAR: Año o Período Orbital Nibiruano (tradicionalmente 3.600 años terrestres). Para esta Cronología, la cuenta de los Shars se inicia desde la llegada de Alalu a la Tierra (Shar Cero). A partir del Shar 120, la duración del Año Nibiruano se ha ido acortando a unos 3.200 años.
NIGIDA: Período de 60 años. En la Biblia, y sobre todo en el Génesis, se han interpretado erradamente los Nigidas, como años corrientes. Un Shar está compuesto por 60 Nigidas.
AP : «Antes del Presente».

Hace 4.700 millones de años : Se forma el Sol.
Hace 4.650 millones de años: Se forman los Planetas Mercurio y Tiamat.
Hace 4.527 millones de años: Se forma Kingu, el mayor de los 11 satélites de Tiamat.
Hace 4.000 millones de años: El Sistema Solar consta de 8 Planetas: Mercurio, Venus, Marte, Tiamat, Júpiter, Saturno, Urano y Neptuno.
Hace 3.900 millones de años: Nibiru, un Planeta Errante formado en otro Sistema Solar, es captado por el Sol. Al adentrarse en nuestro Sistema, arranca uno de los satélites de Saturno (que se convierte en Plutón, el Noveno Planeta), y toma posición como Décimo Planeta, en una alargada órbita de 3.600 años cuyo Perihelio (punto más cercano al Sol) coincide con la órbita de Tiamat.
En su primer Perihelio, Nibiru agrieta a Tiamat, y en el segundo, lo parte en dos. El Hemisferio Sur de Tiamat se destroza formando el Cinturón de Asteroides, mientras el Hemisferio Norte es expulsado, junto a Kingu, a una órbita más cercana al Sol, pasando a convertirse en las actuales Tierra y Luna.
Hace 3.800 millones de años: Las Moléculas de la Vida dejadas por Nibiru en la Tierra, se activan, dando origen a los primeros microorganismos. Mientras tanto, en Nibiru, la Evolución hace mucho que ya ha comenzado.
* * * *
Hace 500.000 años: En Nibiru existe ya una civilización avanzada, a manos de seres humanos de aspecto nórdico, y extraordinariamente longevos. Sin embargo, para estas fechas, esta Humanidad se enfrenta a una lenta extinción al desgastarse la Atmósfera de su Planeta.
Shar -13 (490.000 AP): Los Consejeros Científicos de Nibiru sugieren dos alternativas:
a) Enviar naves al Cinturón de Asteroides para extraer Oro, molerlo hasta el polvo más fino, y suspenderlo en la Atmósfera.
b) Atacar los volcanes con proyectiles, para estimular sus erupciones, y de esta forma, sanar la brecha.
Shar -9 (476.000 AP): Transcurridos 4 Shars (unos 14.400 años terrestres), Lahma, el Octavo Rey Nibiruano, aún no ha tomado una decisión. El Príncipe Alalu lidera una revolución para derrocarlo y, una vez en el trono, ordena la inmediata puesta en marcha del Plan A, pero los Asteroides destruyen todas las naves. El Plan B también resulta un fracaso, al no producirse las erupciones volcánicas requeridas.
En la Tierra, sobreviene una Era Glacial.
Shar 0 (444.000 AP): Alalu, desafiado y derrotado en un torneo de lucha libre por el Príncipe Anu, pierde la Realeza a favor de éste, y huye a la Tierra. Descubre que ésta posee Oro que puede ser usado para proteger la Atmósfera de Nibiru.
Shar 1 (440.000 AP): Conducidos por Enki, el Hijo Primogénito de Anu, 50 «Héroes» Nibiruanos llegan a la Tierra, y fundan la Estación Eridu en el sur de Mesopotamia para extraer Oro de las aguas del Golfo Pérsico. Alalu es nombrado Comandante de la Estación.
Shar 3 (433.000 AP): Abgal lleva el Oro recolectado a Nibiru.
Shar 4 (429.000 AP): En Nibiru se elabora el Polvo de Oro, para diseminarlo a la Atmósfera.
Shar 6 (422.000 AP): El Polvo de Oro es dispersado en la Atmósfera Nibiruana con Rayos de Cristales. La Brecha Atmosférica sana.
Shar 7 (419.000 AP): Al siguiente Perihelio Nibiruano, los Rayos Solares perturban el Escudo Dorado, y la Brecha se reabre.
Shar 8 (415.000 AP): En el sureste de África, en lo que hoy es Zimbabwe, Enki detecta el Abzu («Lugar de Nacimiento del Oro»). Su hermanastro Enlil (Heredero Legal al Trono), se hace presente en la Tierra para verificar el hallazgo y asegurar el éxito de la Misión. Mientras tanto, las grandes placas de hielo comienzan a retroceder y el clima en la Tierra se suaviza.
Fines del Shar 8 (412.000 AP): Anu visita la Tierra y da el visto bueno para la construcción de una mina en el Abzu. Al echarlo a suerte, Enlil logra el mando de la Misión Terrestre, y Enki es relegado al Abzu.
Alalu se molesta por no ser considerado en la repartición y desafía a Anu. El asunto se resuelve con otra Lucha Libre, en la que Anu vuelve a ganar. No obstante, terminada la pelea, Alalu arranca los genitales de Anu con los dientes. En consecuencia, es exiliado a Marte.
Shar 9 (411.800 AP): A principios del Shar, Alalu fallece en la región de Sidonia, en Marte. En su honor, se esculpe en láser la montaña que le sirve de sepultura, dándole la forma de su rostro.
En la Tierra, se construye la Plataforma de Despegue de Baalbek, en el Líbano, para las nuevas Naves «Shem» interplanetarias.
Shar 10 (408.000 AP): Ninmah (Oficial Médico en Jefe, hija de Anu, hermanastra de Enki y Enlil), parte desde Nibiru a Marte y la Tierra, al mando de un equipo de enfermeras. En Marte, salva la vida a Anzu, nieto de Alalu, que se encontraba agonizando.
Shar 11 (404.000 AP): Entra en funcionamiento la Estación de Paso de Sidonia, en Marte, a cargo del Comandante Anzu. En la Tierra, el gran periodo interglacial se expande por todo el globo.
Enki establece rutas marítimas y organiza operaciones mineras de extracción de Oro. El metal en transportado en barco desde África a Mesopotamia; de ahí en Aeronaves «Mu» hasta Baalbek, donde es transferido a Astronaves «Shem» que lo llevan a Marte. Y, finalmente, desde ahí a Astronaves «Shem» que llegan periódicamente desde Nibiru.
Las Tablillas Sumerias llaman Anunnaki («Descendidos del Cielo a la Tierra») al personal de la Tierra, e Igigi («Observadores y Vigilantes») al de Marte.
Shars 12 al 24 (400.000 – 355.000 AP): Enlil viola y embaraza a Sud, una de las enfermeras de Ninmah, pero ambos terminan casándose: Nannar, el hijo de ambos, resulta ser el primer Anunnaki nacido en la Tierra.
Enki trata de engendrar un Heredero Real con Ninmah, pero sólo consigue dos hijas. Damkina, Esposa Oficial de Enki, llega a la Tierra con Marduk, el hijo de ambos. Ella le da a Enki otros 5 hijos varones: Nergal, Gibil, Ninagal, Ningishzidda-Toth, y Dumuzi.
Ninurta, el Primogénito de Enlil, llega a la Tierra. Luego, Enlil engendra a su tercer hijo: Ishkur.
Fines del Shar 24 (355.000 AP): Con el apoyo de los Vigilantes de Marte, Anzu intenta tomarse el poder robando los Paneles de Control en la Tierra. Se inicia la «Guerra de los Dioses Antiguos», en donde Anzu es finalmente derrotado por Ninurta. Pero Anzu ha engendrado un Heredero Real con Ninmah (Ullikummi), al que oculta entre los Vigilantes.
Principios del Shar 25 (354.000 AP): Anzu es ejecutado y sepultado junto a Alalu. Marduk, Primogénito de Enki, toma su lugar como Comandante de Marte.
Shar 28 (343.000 AP): Entra en funcionamiento el Centro Metalúrgico de Bad-Tibira, en Mesopotamia, para refinar el Oro.
Shars 29 a 39 (340.000 – 300.000 AP): Posiblemente durante el Shar 29 (340.000 AP), la mayoría de los antiguos «Vigilantes» de Marte retornan a Nibiru, y son reemplazados por un nuevo contingente, más joven y entusiasta.
Shar 40 (300.000 AP): Los Mineros del Abzu se amotinan. Enki, Ninmah y Toth, crean «Lulus» («Trabajadores Híbridos») mediante la manipulación genética del homínido hembra. Éstos sustituyen a los Anunnaki en los trabajos pesados y tareas manuales. Dado su habilidad para procrear, los Lulus comienzan a multiplicarse.
Shars 40 a 64 (300.000 – 210.000 AP): Los miembros de la Segunda Generación Anunnaki contraen matrimonios, y dan origen a la Tercera Generación. Nannar se casa con Ningal y engendra con ella a los gemelos Utu-Shamash e Inanna-Ishtar. Nergal se casa con Ereshkigal. Ishkur se casa con Shala Ninkashi, una de las hijas de Enki.
Shar 53 (250.000 AP): Los Lulus se propagan por los otros continentes.
Shar 65 (210.000 AP): Ullikummi desafía la autoridad, atacando la ciudad de Kummiya dentro de un Robot Gigante. Finalmente, es derribado y muerto por Ishkur.
Shar 68 (200.000 AP): La vida en la Tierra se retrae durante una nueva Era Glacial.
Shar 80 (156.200 AP): Nibiru arrastra consigo rocas del Cinturón de Asteroides, precipitando una Lluvia de Meteoritos sobre Marte, la Tierra y la Luna. El Cometa «Dragón de Fuego» impacta contra la Luna. Enki y Marduk permanecen durante 12 años terrestres en la Luna para hacer estudios científicos y astronómicos.
Shar 82 (149.000 AP): Entra en funcionamiento el Puerto Espacial de Sippar, en Mesopotamia. Anu hace su segunda vista a la Tierra para verlo.
Shar 83 (145.000 AP): Ninurta va de cacería al Abzu, para llevarse por la fuerza a algunos Lulus al Edin («Casa de los Justos») en Mesopotamia. Durante 7 Shars (unos 25.000 años), hay prosperidad en la Tierra.
Shar 90 (120.000 AP): Debido a la proliferación de Lulus en el Edin, la prosperidad disminuye.
Shar 93 (109.000 AP): El clima vuelve a templarse, pero se agrava la escasez de pesca y caza en la Tierra. Ni Lulus ni Anunnaki quedan satisfechos.
Mediados del Shar 93 (107.600 AP): Pensando en una nueva raza humana, más inteligente, Enki engendra a los primeros híbridos: Adapa y Titi. Adapa es llevado a Nibiru y presentado ante Anu.
Mediados del Shar 94 (104.000 AP): Dumuzi trae a la Tierra cereales, así como ovejas, cabras y otros cuadrúpedos, además de muestras genéticas de estas especies. Se instruye a los Adapitas en la Agricultura y Ganadería. Kaín, hijo de Adapa y Titi, asesina a su hermano Abael. Como castigo, es exiliado a Norteamérica.
Shar 95 (102.000 AP): Adapa y Titi tienen a Sati (llamado Set en el Génesis).
Shar 97 (95.000 AP): Sati engendra a Enshi (Enós en el Génesis).
Shar 98 (91.000 AP): Enshi engendra a Kunín (Cainán), «El de los Hornos», quien trabaja en Bad-Tibira.
Shar 99 (87.000 AP): Kunín engendra a Malalu (Mahalaleel), «El Intérprete»: el primer músico de la Tierra.
Shar 100 (84.000 AP): Malalu engendra a Irid (Jared), «El de las Aguas Dulces».
Finales del Shar 102 (73.400 AP): Irid engendra a Enkime (Enoc o Enoch), «Aquel que tiene el entendimiento de Enki»: el primer superdotado de la Tierra.
69.500 AP: Durante el Shar 103, a la edad de 65 Nigidas (unos 3.900 años terrestres), Enkime engendra a Matushal (Matusalén). Tras esto, «camina con Dios», siendo llevado por Marduk a la Luna, Marte y Nibiru.
58.300 AP: Durante el Shar 106, a sus 187 Nigidas (11.220 años) de edad, Matushal engendra a Lu-Mach (Lamec), «Hombre Poderoso».
Finales del Shar 108 (51.800 AP): Adapa muere a los 930 Nigidas (unos 55.800 años) de edad.
Shar 109 (51.800 AP): Se observa un aumento en las Erupciones Solares, y alteraciones gravitacionales en la Tierra y Marte. En el extremo sur de Sudáfrica se instala un puesto de observación, a cargo de Nergal (hijo de Enki), y de su esposa Ereshkigal.
Ninurta es asignado al Perú para establecer un Centro de Control de Misión a los pies de los Andes.
Ante el enojo de Enlil, Marduk y 200 Vigilantes de Marte toman esposas entre las hijas de los hombres. Marduk escoge a Sarpanit, hija de Enkime. Como obsequio de bodas, reciben las tierras del Norte de África (¿Con el Archipiélago de las Poseidonis?).
Bajo la dirección de Ninurta, Kaín construye en México la Ciudad de Enoch (llamada milenios más tarde Tenochtitlán: la actual Ciudad de México). Mientras construye la ciudad, una piedra le cae en la cabeza, matándolo.
51.500 AP: A sus 365 Nigidas (unos 21.900 años) Enkime es traído de Nibiru a Marte para culpabilizar a los Vigilantes en nombre de Enlil. Luego de esto, se despide de sus familiares en la Tierra, para ser llevado de forma definitiva a Nibiru.
Shar 110 (48.200 AP): Enki engendra a Ziusudra (Noé), en una aventura con la esposa de Lu-Mach. Comienza la «Maldición de la Tierra»: durante 3 Shars (unos 10.800 años), el hambre y las enfermedades azotan la Tierra.
Finales del Shar 112 (37.500 AP): La Raza de Adamu (Hombre de Neandertal), termina desapareciendo durante las migraciones hacia el Norte. Sólo sobrevive la Raza de Adapa (Homo Sapiens) establecida cerca de las costas del Oriente Próximo.
Shar 115 (30.000 AP): Surgen extraños estruendos bajo los hielos de la Antártida, los cuales son estudiados durante 4 Shars (unos 14.200 años), en el Puesto de Observación de Sudáfrica.
Postrados por el hambre, los terrestres caen en un canibalismo desenfrenado.
Shar 116 (26.000 AP): Molesto por los decretos de Enlil, que impiden ayudar a los terrestres, Enki llama a éstos a la desobediencia total hacia los Dioses, y establece un plan de contrabando clandestino de provisiones.
19.400 AP: Durante el Shar 118, Poseidón (¿Enki?), funda la Civilización Atlante en el Archipiélago de las Poseidonis, y gobierna sobre ella, y sobre la tierra de Egipto. En Egipto, Enki será conocido como Ptah.
18.200 AP: A la edad de 500 Nigidas (30.000 años), Noé engendra a Shem, Kam y Yafet.
Shar 119 (15.800 AP): Los científicos nibiruanos dan la voz de alarma: el siguiente paso de Nibiru por la Tierra provocará un inmenso maremoto.
Fines del Shar 119 (13.000 AP): Enlil obliga a los Anunnaki a jurar mantener en secreto el inminente desastre y dejar perecer a la Humanidad. Pese a ello, Enki, siguiendo el mandato de Galzu (un Ultraterrestre que se le aparece en sueños), ordena a Ziusudra-Noé que construya un navío sumergible.
SHAR 120 (10.178 – 6970 AEC)
AEC: «Antes del Presente»
10.178 AEC: El Diluvio arrasa la Tierra, dando súbitamente fin a la Glaciación. Comienza con un gigantesco tsunami que cubre casi toda la tierra, seguido de 40 días de lluvia ininterrumpida. Los Nibiruanos presencian la destrucción total desde una Nave Orbital.
Tras la catástrofe, Enlil acepta conceder a los supervivientes de la Humanidad herramientas y semillas. Nace la agricultura en las tierras altas. Enki domestica animales.
c. 10.100 AEC: Los hijos de Ziusudra (Shem, Kam y Yafet) reciben 3 regiones para sus descendientes. Ninurta construye represas en las montañas y drena los ríos para hacer habitable la Mesopotamia. Enki reclama el Valle del Nilo. La Península del Sinaí es retenida por los Anunnaki para un Puerto Espacial, cuyo Centro de Control, a cargo de Ninmah, es establecido sobre el Monte Horeb.
c. 10.000 AEC: Se construyen las Pirámides de Gizeh, con una Esfinge, para indicar a las futuras generaciones el quién, cuando y por qué. Un satélite es situado a 4.300 Kms sobre la Gran Pirámide para cartografiar la Tierra (de las copias del mapa resultante, saldrá el futuro y famoso «Mapa de Piri Reis»).
c. 9070 AEC: El gobierno de Egipto y África es entregado a Marduk-Ra.
c. 8200 AEC: Se construyen Instalaciones Espaciales en los Montes Horeb y Moriah (futura Jerusalén). Jericó y otras ciudades son establecidas como puestos fronterizos a la entrada de ellas.
c. 8070 AEC: El gobierno de Egipto y África es entregado a Osiris.
c. 7640 AEC: Seth asesina a Osiris, y asume el gobierno único sobre el Valle del Nilo. Isis, esposa de Osiris extrae semen de su difunto esposo, para inseminarse artificialmente y engendrar un vengador, al que llama Horus.
c. 7280 AEC: Horus venga a su padre Osiris, iniciando la Primera Guerra de las Pirámides. Seth escapa al Asia, y toma la Península del Sinaí y Canaán.
c. 7000 AEC: Ishtar y Dumuzi, el hijo menor de Enki, planean casarse. Ishtar ambiciona para él, el reinado sobre Egipto, e inquieto por esto, Marduk conspira contra Dumuzi. En su huída, Dumuzi muere accidentalmente, resbalando sobre unas rocas y cayendo a un río, donde se ahoga.
c. 7000-6970 AEC: Por instigación de Ishtar, el Clan de Enlil inicia la Segunda Guerra de las Pirámides. El victorioso Ninurta, vacía la Gran Pirámide y se lleva sus Cristales de Poder, mientras Marduk-Ra es encerrado vivo dentro. Liberado luego mediante un túnel de emergencia, marcha al exilio a Norteamérica.
SHAR 121 (c. 6970 – 3761 AEC)
c. 7000 – 6970 AEC: El gobierno de Egipto se transfiere a la Dinastía de Toth y se construye Heliópolis para sustituir a la Gran Pirámide.
6200 AEC: Comienza la Civilización Urbana en Sumeria, cuando los Anunnaki restablecen allí las Ciudades Antiguas, comenzando por Eridu y Nippur.
c. 4000 AEC: Establecimiento de Tiahuanaco como centro para la producción de Bronce. Los primeros usos de Chavín de Huantar y Teotihuacán para el procesamiento de minerales también podrían remontarse a esta Era.
SHAR 122 (3761 – 556 AEC)
Primera Mitad del Shar
3760 AEC: Anu hace su tercera visita a la Tierra para asistir a una serie de demostraciones. Se construye una nueva ciudad, Uruk (Erech), en su honor. Él hace de su Templo, la morada de su querida nieta Ishtar. Anu también perdona a Marduk, y lo absuelve de su pena de exilio.
Se inicia un nuevo Linaje de Reyes-Sacerdotes de Raza Híbrida. Kish es la primera capital, bajo la protección de Ninurta. Enlil entrega el calendario en Nippur.
3450 AEC: La supremacía de Sumeria es transferida a Nannar-Sin. Inanna le roba a Enki los 94 MEs para levantar una Civilización.
Marduk encarga a Nimrod la construcción de una Nave Espacial con su Plataforma de Despegue (la Torre de Babel). La estructura es destruida por Enlil, y se decide crear culturas e idiomas diferentes entre sí, que impidan a la Humanidad entenderse entre sí y unirse.
Al frustrarse sus intenciones golpistas, Ra-Marduk regresa a Egipto y lucha contra Thoth, iniciando un período de 350 años de caos en Egipto, durante el cual se suceden los 10 Reyes de This, que intentan mantener la gobernabilidad.
3114 AEC: Depuesto en Egipto, Thoth se dirige a México a iniciar una Civilización. Como hijo de Enki, lleva la Serpiente como símbolo (Enlil y sus descendientes llevan la Cruz, emblema de Nibiru y la Casa de Anu), y es conocido allá como la «Serpiente Alada» (Kukulcán, Quetzalcóatl…).
Se inicia en México la cuenta del Calendario Tzolkin, mucho más exacto que el Calendario Sumerio de Enlil.
3100 AEC: Egipto y Creta (la Segunda Región) reciben la Civilización. De esta forma, se inicia la Dinastía de Menes, el primer Faraón de la Historia Oficial de Egipto.
2900 AEC: El Valle del Indo (la Tercera Región) recibe la Civilización, bajo el dominio de Ishtar. Enki crea el lenguaje Indoeuropeo. Ishkur-Viracocha, el hijo menor de Enlil, construye un Reloj Estelar en Machu Picchu: inicio del Calendario Andino.
2760 AEC: La realeza en Sumeria es transferida a Ur, la ciudad de Nannar y Ningal. Inanna establece un Gigunu («Casa de Placer Nocturno»).
2730 AEC: En Egipto, el arquitecto Imhotep diseña Zoser, la primera Pirámide terrestre, en un vano intento por emular las Pirámides de los Dioses en Gizeh.
2650 AEC: La capital de Sumeria se mueve de un lado a otro. La autoridad real se deteriora. Enlil pierde la paciencia con las indisciplinadas multitudes humanas.
2500 AEC: Toth construye la Avenida y el Círculo de Sarsen en Stonehenge (y otras estructuras de piedra alrededor del mundo) para Marduk, a fin de que sea utilizado como Reloj Estelar. El Observatorio mide el ritmo de las Eras Zodiacales utilizando un Calendario Lunar.
2371 AEC: Ishtar se enamora de Sargón el Grande, y ambos fundan el Imperio Akadio con capital en Ágade (Akkad).
2316 AEC: Marduk vuelve a Babilonia, y su conflicto con Ishtar vuelve a aflorar. Nergal, hermano de Marduk, viaja desde Sudáfrica, y persuade a éste a marcharse.
2291 AEC: Naram-Sin asciende al Trono de Akkad. Dirigido por la belicosa Ishtar, penetra la Península del Sinaí e invade Egipto.
2260-55 AEC: Ishtar usurpa el poder en Mesopotamia. Naram-Sin profana Nippur. Los Grandes Anunnaki destruyen Ágade. Ishtar escapa. Tropas extranjeras leales a Enlil y Ninurta ocupan Sumeria y Akkad.
2240 AEC: Al iniciarse la Era de Aries, Galzu se aparece en sueños a Enlil para advertirle de la Gran Calamidad que está por ocurrir. Insta a Enlil a elegir a un terrestre para la salvación de la Humanidad.
2220 AEC: La Civilización Sumeria alcanza un nivel más alto bajo los Soberanos Ilustres de Lagash. Thoth ayuda al Rey Gudea a construir un Templo-Ziggurat para Ninurta.
c. 2200 AEC: Tiahuanaco es clausurado. Se produce el incidente de Nazca.
2181 AEC: Marduk-Ra sale de Egipto para convertirse en Amón, «El Oculto». Egipto se divide: partidarios de Marduk-Ra se quedan en el sur. Los Faraones opositores obtienen el trono del Bajo Egipto.
2114 AEC: Enlil confía las Tierras de Sem a Nannar. Ur es declarada capital del Nuevo Imperio. Un Sacerdote de Nippur (Terah, el padre de Abraham) llega a Ur para vincularse con su Corte Real.
2097 AEC: Terah se traslada a Harán.
2081 AEC: Príncipes Thebanos leales a Marduk-Ra avanzan hacia el norte, bajo Mentuhotep I. Nabu, hijo de Marduk, gana adherentes para su padre en Asia Occidental.
2073 AEC: Marduk llama a los Anunnaki a someterse ante su poder.
2056 AEC: Por orden de Nannar, Shulgi, Rey de Ur, envía tropas Elamitas para reprimir la agitación en las ciudades cananeas. Los Elamitas llegan hasta la entrada de la Península del Sinaí y su Puerto Espacial.
2049 AEC: Shulgi muere. Marduk se dirige a la Tierra de los Hititas. Ibruum o Ab-Ram (Abraham) recibe la orden de ir hasta Canaán meridional con un cuerpo de caballería de élite.
2048 AEC: Amar-Sin (el Amrafel bíblico) se convierte en Rey de Ur. Abraham va a Egipto, permanece 5 años, y luego regresa con más tropas.
2042 AEC: Guiado por Ishtar, Amar-Sin forma una coalición de Reyes del Oriente, y envía una campaña militar a Canaán y el Sinaí. Su líder es el Elamita Khedor-Laomer. Abraham bloquea el avance a la entrada del Puerto Espacial.
2025 AEC: Marduk marcha hacia Sumeria, y se proclama Rey en Babilonia. La lucha se extiende hasta la Mesopotamia central. El «Santo de los Santos» de Nippur es profanado.
Cuando Nabu arenga a sus seguidores cananeos a capturar el Puerto Espacial del Sinaí, los Grandes Anunnaki aprueban el uso de Armas Nucleares.
Ninurta y Nergal se encargan de la tarea, desde sus Aeronaves: Ninurta arroja dos Bombas Nucleares sobre las Instalaciones Espaciales, y Nergal arroja las otras 5 sobre Sodoma, Gomorra, Adama, Zeboim y Zoar, las ciudades descarriadas.
Los vientos arrastran la nube radiactiva hasta Sumeria. Los Anunnaki huyen de las ciudades, pero Nannar y Bau (esposa de Ninurta), deciden quedarse, siendo alcanzados por la Radiación. Ambos enferman, y Bau no sobrevive por mucho tiempo.
Mientras tanto, la gente sufre una muerte terrible: los animales perecen, el agua se envenena, la tierra se vuelve estéril. Sumeria y su gran civilización quedan postradas. En cambio, Babilonia queda a salvo de la ruta del «Viento Maligno».
2024 AEC: Las migraciones humanas esparcen la tecnología por todo el Planeta. El legado sumerio pasa a la semilla de Abraham cuando éste concibe (a los 100 años) un heredero legítimo: Isaac.
2018 AEC: Endubsar, Escriba Maestro de Eridú es llevado al Retiro de Enki en la Isla Elefantina (Egipto), donde permanece por 40 días, mientras recibe por dictado el Libro de Enki.
SHAR 122 (3761 – 556 AEC)
Segunda Mitad del Shar
c. 1960: Marduk ordena construir en Babilonia el Esagil, una nueva Torre de Babel, un nuevo Ziggurat cuya cabeza apunta directamente hacia Hamal, la estrella más brillante de la Constelación de Aries.
1955 AEC: Pasados 70 años del Holocausto Nuclear, las cosechas vuelven a crecer, y se reconstruyen las ciudades en Mesopotamia.
1953 AEC: Es reconstruido el Templo de Nippur, exactamente 72 años después del Holocausto Nuclear.
c. 1900 AEC: Por orden del Dios Ashur (Enlil), Ilushuma, el Primer Rey de Asiria conduce una expedición militar para «liberar a Ur y Nippur», y logra arrebatarlas por un tiempo del puño de Marduk.
En el centro norte de Anatolia (hoy Turquía), los hititas, bajo el patrocinio del Dios Teshub (Ishkur), se convierten en un poder militar de importancia, y se unen a la cadena de Estados-Naciones opuestas a Marduk.
c. 1792 AEC: Marduk instala al semidiós Hammurabi como primer Rey de una nueva Dinastía en Babilonia. Los Anunnaki dispersos comienzan a establecer sus nuevos dominios alrededor de Mesopotamia.
c. 1780 AEC: En lo alto de una montaña, Hammurabi recibe de Marduk las leyes del famoso Código de Hammurabi.
c. 1760 AEC: «Mediante el imponente poder de Marduk», Hammurabi ataca, saquea y destruye la Ciudad-Estado de Mari, al Noroeste de Babilonia.
c. 1750 AEC: Bajo los auspicios de Teshub (Ishkur), florece el Reino Hitita.
c. 1660 AEC: El misterioso Pueblo Kassita aparece en Babilonia, y reemplaza la Dinastía de Hammurabi, por una Dinastía Kassita.
1595 AEC: El Ejército Hitita rompe inesperadamente las defensas de Babilonia, penetra en el Esagil y se lleva cautivo a Marduk hasta la ciudad de Hana (aún no excavada arqueológicamente). Esto marca el fin de la Primera Dinastía de Babilonia, y tanto ahí como en Egipto se inicia un período caótico. Tal como ocurrió en Harán, el humillante exilio de Marduk dura 24 años.
1571 AEC: Los Reyes Kassitas toman el control de Babilonia, restauran el Esagil, y llevan a Marduk de vuelta a su ciudad.
1570 AEC: Tras un período caótico en Egipto, el Faraón Amosis I, unifica el territorio y funda la Dinastía XVIII, dando inicio al Nuevo Imperio. Es la Dinastía de Faraones que «no conoció a José» (Éxodo 1:8).
c. 1550 AEC: Según el Mahabharata, libro sagrado de la India, por estas fechas, algunos de los Dioses comienzan a encarnar como humanos terrestres, para pagar el Karma por sus malas acciones pasadas.
1525 AEC: Los nombres de los Faraones eliminan el sufijo Ra o Amón, a favor de Toth. El cambio, que comienza con Thotmes I (o Tutmosis I), marca también el inicio de la opresión de los israelitas. Temiendo su deslealtad y su gran número, Tutmosis I ordena la matanza de los varones israelitas recién nacidos (Éxodo 1:9-16).
1514 AEC: Nace Moisés en Gossén (Egipto). Hijo de esclavos israelitas, su madre lo deposita en una cesta de papiro sobre el Nilo, para salvarlo de la matanza ordenada por Tutmosis I. Es rescatado de las aguas por la Princesa Real Hatshepsut, la hija del Faraón.
1512 AEC: Al segundo año del nacimiento de Moisés, muere Tutmosis I. Le sucede Tutmosis II, esposo y hermanastro de Hatsepsut, a quien no puede darle un hijo. Razón por la cual Moisés sigue recibiendo el trato de un hijo adoptado.
1504 AEC: Tras un corto reinado, muere Tutmosis II. Le sucede su hijo Tutmosis III, hijo de una de las chicas del harem, y yerno de Hatshepsut.
1503 AEC: Hatshepsut arrebata el poder a Tutmosis III, convirtiéndose en gobernante por derecho propio, y dejando al joven Faraón sólo un papel nominal. Moisés tiene 11 años.
1492 AEC: En los Himalaya, Arjuna, hijo mestizo de Indra (Ishkur) se encuentra con su padre. Éste le facilita Armas de Destrucción Masiva para vencer en su pleito con los Kurus, que, con engaños, habían quitado todo el Reino a su Tribu, los Pandavas. Tras recibir las Armas, se hace discípulo de Krishna.
1486 AEC: En el norte de la India, se desata la Guerra del Mahabharata. Arjuna trae la victoria a los Pandavas, gracias a las Armas de Indra y la instrucción espiritual de Krishna. La Tribu de los Kurus es exterminada.
1483 AEC: Hatshepsut muere, y Tutmosis III ordena desfigurar sus monumentos. Luego, con la aprobación de Marduk-Ra, se embarca en una serie de conquistas sin par en la historia egipcia. Sus ejércitos invaden Siria y aniquilan las fuerzas sirias en la llanura de Jezreel. Los sirios se refugian en la ciudad de Meggido.
1483 a 1474 AEC: Ya adulto, y enterado de sus orígenes hebreos, Moisés mata a un egipcio en defensa de un esclavo hebreo. Huyendo de la sentencia de muerte de Tutmosis III, se dirige al desierto del Sinaí. En el exilio, se casa y vive del pastoreo.
1470 AEC: Con la aprobación de Marduk-Ra, Tutmosis III derrota a una coalición de Reyes cananeos en el Valle de Meggido.
1450 AEC: En el Valle del Indo, los Vrishnis (la Tribu de Krishna) estallan en guerra civil y hacen uso de las Armas Nucleares de Indra: Harappa, Mohenjo-Daro y otras ciudades son destruidas. Toda la raza de los Vrishnis y los Andhakas, resulta aniquilada por el fuego nuclear.
Ishtar destruye los Palacios Minoicos de Ninmah en la isla de Creta. Las migraciones humanas causan grandes trastornos a escala mundial. Los isleños de Rapa Nui son rescatados. En Egipto, muere Tutmosis III, sucediéndole Amenofis II.
1434 AEC: Un astro desconocido se acerca a la Tierra. Nannar-Yahwoh ordena a Moisés volver a Egipto. Egipto es azotado sucesivamente por 10 Plagas. Los israelitas son conducidos al Monte Horeb por Nannar, que aterriza en su Kabod para establecer un Pacto con ellos, como Pueblo Elegido.
1394 AEC: Tras 40 años de travesía por el desierto bajo la dirección de Moisés, sufriendo terremotos, plagas, incendios, sequías y guerras con los pueblos nativos de Palestina, los hebreos llegan al fin a Canaán. Moisés divisa la Tierra Prometida, desde la cima del Monte Nebo (en la actual Jordania), y muere.
1391 AEC: En una nueva aproximación a la Tierra, el astro hace que ésta detenga su movimiento de rotación por 20 horas. En Canaán, los israelitas derrotan a una coalición de Reyes Amorreos en el Valle de Ayalón, en un momento en que Nannar-Yahwoh «arrojó grandes piedras desde el cielo sobre ellos. […] Y el Sol se detuvo, y la Luna se paró, hasta que el pueblo se vengó de sus enemigos». Mientras que, en América, «no hubo amanecer durante 20 horas» (Tradición Inca).
1350 AEC: Las hazañas de los israelitas en Canaán llegan a oírse hasta en Egipto, donde un nuevo Faraón, Amenofis IV, se cambia el nombre por el de Akhenatón, siendo Atón la representación del Dios Uno.
1334 AEC: Tutankhamón, hijo de Akhenatón, sucede a éste en el poder, y restablece el antiguo panteón de Dioses egipcios.
1296 AEC: El ejército egipcio, siempre arremetiendo contra la región de Harán, sufre una derrota decisiva frente a los hititas en la Batalla de Kadesh (Líbano), y emprende la retirada. Respondiendo a los ruegos de Ramsés II, Marduk-Ra desciende al campo de batalla y salva al Faraón, que se había quedado sólo frente a 2.500 carros hititas. Bajo la influencia del dios, los hititas se debilitan y bajan los brazos, mientras Ramsés II rompe entre las tropas enemigas, matando a diestra y siniestra, para escapar.
1194 AEC: Los Dioses instigan la Guerra de Troya, entre los Aqueos griegos y los Troyanos. La declaran los griegos, para obligar a los troyanos a devolver a la hermosa Helena a su esposo legítimo. Mil barcos son lanzados contra Troya, en una contienda en la que hombres, dioses y semidioses luchan hombro con hombro.
1184 AEC: Cuando Aqueos y Troyanos acuerdan posponer las hostilidades con el fin de que sus líderes puedan decidir la cuestión en un combate singular mano a mano, los dioses, disgustados, envían a Minerva con la misión de prolongar el conflicto. Para que la terrible guerra no se detenga por la noche, Minerva convierte la noche en día, iluminando el campo de batalla.
Siglo 12 AEC: Mientras Babilonia se mete con los países del sur y del este, los asirios extienden sus dominios hacia el norte y el oeste, por mandato de los dioses Ninurta y Adad (Nannar). Por orden de Nannar, el Rey Tiglat-Pilasar II, va hasta el Líbano y corta vigas de cedro para sus Templos. Tiglat-Pilasar asume el título de «Rey del Mundo, Rey de las 4 Regiones de la Tierra», desafiando directamente a Babilonia.
954 AEC: Se comienza a construir el Templo de Nannar-Yahwoh en Jerusalén, mismo que será terminado 7 años más tarde (946 AEC).
854 AEC: Con las armas de Ashur (Enlil) y Nergal, el Rey asirio Salmanazar III, marcha contra Acad, entrando en Kutha, Babilonia y Borsippa, continuando río abajo hasta Caldea. En una guerra con Adini, el enemigo huye al ver «el aterrador Fulgor de Ashur». Salmanazar III llega a representar al rey israelita Jehú postrado ante él, en una escena dominada por el Disco Alado, símbolo de Nibiru.
840 AEC: El Profeta hebreo Elías es arrebatado por un «Carro de Fuego» delante de un testigo presencial: su discípulo Eliseo.
722 AEC: El Rey asirio Salmanasar V marcha contra el Reino del Norte (Israel), captura su capital, Samaria («Pequeño Sumer»), y exilia a su rey y a sus nobles.
720 AEC: El siguiente Rey asirio, Sargón II, exilia al resto del pueblo, dando nacimiento al misterio de las 10 Tribus Perdidas de Israel y terminando con la existencia independiente de aquel estado.
704 AEC: El trabajo de extender los territorios y la «orden» del dios Ashur de tomar la Casa de Yahwoh recae sobre Senaquerib, el hijo de Sargón II y su sucesor.
701 AEC: Con proyectiles y «El Fulgor de Ashur», Senaquerib arrasa 7 ciudades de Fenicia y Filistea. En Judea, destruye 46 fortalezas y ciudades amuralladas, toma como esclavos más de 200.000 personas, y obliga a Ezequías a pagar un fuerte tributo.
690 AEC: Senaquerib lanza otra expedición contra Judá, pero, antes de que pueda atacar, Mikael, el «Ángel de Yahwoh» (Primogénito de Nannar), mata a 185.000 asirios en su campamento.
689 AEC: Cuando Marduk se enfurece con su Rey y con su pueblo, decretando que «70 años será la medida de su desolación», Babilonia es finalmente saqueada por Senaquerib, quien asume el ansiado título de «Rey de Sumer y Acad».
681 AEC: Senaquerib es asesinado por dos de sus hijos, cumpliendo la profecía de Ezequías. El «Oráculo» (un Radiotransmisor) que los dioses Utu-Shamash y Adad dieran a Senaquerib, designa a otro de los hijos de éste (el más joven), como heredero del trono: Asaradón, quien presta solemne juramento en presencia de los Dioses Ashur, Nannar-Sin, Utu-Shamash, Nebo y Marduk.
678 AEC: Por mandato de los Dioses, Asaradón va a la guerra. Cuando las fuerzas de sus hermanos salen de Nínive para repeler su ataque a la capital, «Ishtar, la Dama de la Batalla […] rompió los arcos de ellos, y dispersó su orden de batalla». Entonces, Ishtar se dirige a las tropas dispersas en nombre de Asaradón, y éstas lo reconocen como Rey.
675 AEC: Tras tres años de guerra, Asaradón ocupa Egipto, cumpliendo la profecía de Isaías.
c. 618 AEC: En la antigua Persia el Profeta Zoroastro recibe en el Monte Sabalan las leyes del dios Ahura-Mazda (Ashur).
614 AEC: Nannar-Yahwoh, disgustado con la soberbia del Rey de Asiria, permite que los babilonios rebeldes del sur se reúnan a los invasores del norte y del este para hacer caer a Ashur, la capital religiosa, cumpliendo la profecía bíblica.
612 AEC: Nínive, la capital política de Asiria, es tomada por Nabopolasar, que rompe las represas del río para inundar la ciudad, exactamente como había predicho el profeta Nahum.
610 AEC: Nannar-Sin «se enfureció con la ciudad y con su pueblo», en Harán, y se eleva a los cielos. Los Umman-Manda (hordas escitas, proto-medas, o una combinación de ambas) toman Harán, donde se refugian los restos del ejército asirio, y consiguen el control de la vital encrucijada.
605 AEC: Aprovechando la desintegración del Imperio Asirio, el Faraón Nekao, marcha (como Tutmosis III había intentado antes del Éxodo) para alcanzar y capturar Naharin, en el Alto Éufrates. Pero una fuerza combinada de babilonios y de Umman-Manda lo derrotan en la Batalla de Karkemish, cerca de Harán. Sucede tal como lo profetizara Jeremías.
598-97 AEC: Nannar-Yahwoh se enfurece con Jerusalén y su pueblo, y los abandona. Por orden de Nabu y Marduk, Nabucodonosor II marcha a Jerusalén y depone al Rey Joaquín (proegipcio), sustituyéndolo por su tío Sedequías. Miles de nobles, sacerdotes y otros líderes de Judea, entre ellos el Profeta Daniel, son capturados y llevados al exilio.
592 AEC: Ezequiel presencia el Kabod de Nannar-Yahwoh (un módulo espacial de despegue vertical) a orillas del río Jabur, en Harán. Nannar comunica a Ezequiel que Jerusalén será atacada de nuevo, y esta vez será totalmente destruida, con Templo y todo.
587 AEC: Nabucodonosor II, desconfiando de Sedequías (el Rey que él mismo había puesto en el trono de Judea), asedia de nuevo Jerusalén.
586 AEC: Tras un asedio de 16 meses, Jerusalén cae, siendo incendiada y dejada en ruinas por Nabuzaradán, capitán de la guardia de Nabucodonosor II. El Templo de Yahwoh es saqueado, y los judíos son deportados a Babilonia, dando cumplimiento a la profecía de Ezequiel. Nannar-Yahwoh promete a su pueblo que esta desolación durará sólo 70 años.
572 AEC: Ezequiel es llevado por Nannar-Yahwoh a su Templo de Marand (Cachemira).
566 AEC: En las estribaciones inferiores del Himalaya, Maya, una mujer con votos de castidad, es preparada por los Dioses para concebir de modo artificial un precioso embrión que vendrá a ser el Buda.
562 AEC: Con la muerte de Nabucodonosor II, estallan rivalidades internas en el Imperio Babilónico.
c. 560 AEC: El Templo de Chavín de Huantar (Perú) es destruido, lo cual produce hostilidades entre terrestres y Anunnaki. Se inicia el Culto del Jaguar en las Américas.
SHAR 123 (556 AEC – c. 2650 EC)
556 AEC: Tras ser invocado y aplacado en su ira por la Sacerdotisa Adda-Gupi, Nannar-Sin regresa a Harán.
555 AEC: Nabunaid, hijo de Adda-Gupi, se convierte en Rey de un nuevo Sumer y Acad en circunstancias poco normales: no por la habitual elección del dios Marduk, sino como resultado del pacto entre su madre y Nannar-Sin.
552 AEC: Thoth-Quetzalcóatl abandona México y llega a Nepal.
549 AEC: Ciro II asciende al trono de Anshan (Persia). Marduk, que quería recuperar su posición como dios nacional de Babilonia, encuentra en él al soberano justo y dispuesto a ser dirigido, que buscaba.
539 AEC: Marduk ordena a Ciro II a marchar contra su propia ciudad, Babilonia, yendo él a su lado. Acompañado por el dios, Ciro II desvía el caudal del río Éufrates, y conquista la ciudad, donde termina siendo recibido como un libertador, sin derramamientos de sangre.
538 AEC: El 20 de Marzo, Ciro «sostuvo las manos de Bel Marduk» en el Esagil, recinto sagrado de Babilonia. El día de Año Nuevo (21 de Marzo), su hijo, Cambises, oficia la restaurada festividad en honor a Marduk.
Ese mismo año, Ciro II, «encargado para ello por Yahwoh, el Dios del Cielo», dicta un edicto que permite el regreso a Judea de los deportados judíos y la reconstrucción del Templo de Yahwoh.
529 AEC: Ciro II fallece y deja a sus sucesores un imperio que abarca en uno a prácticamente todos los primitivos imperios y reinos de la región. Todos bajo la soberanía de un Rey y un Dios Supremo, Ahura-Mazda (Ashur). La única tierra que continúa siendo independiente con sus dioses independientes es Egipto.
525 AEC: Cambises II, hijo y sucesor de Ciro II, lleva a sus tropas a lo largo de la costa mediterránea de la Península del Sinaí y derrota a los egipcios en Pelusium. Pocos meses después entra en Menfis, la Capital Real de Egipto, y se proclamaba Faraón.
Aceptando el dominio de los Dioses de Egipto, Cambises se postra ante sus estatuas. A cambio, los Sacerdotes Egipcios legitiman su poder con el título de «Descendiente de Ra».
El mundo antiguo se halla ahora unido bajo un único rey, elegido por el «Gran Dios de la Verdad y la Luz» y aceptado por los Dioses de Egipto. Al fin, ¡Paz en la Tierra!
516 AEC: Termina la reconstrucción del Templo de Yahwoh, bajo el liderazgo de Esdras y Nehemías: 70 años después de su destrucción, tal como lo había profetizado Jeremías. Sin embargo, no se puede incluir el Arca de la Alianza, ya que los Sacerdotes que la habían escondido han muerto, llevándose con ellos el secreto de su paradero.
c. 500 AEC: Los griegos van creciendo en riquezas, poder y ambición, y los conflictos no tardan en reiniciarse.
c. 357 AEC: Un Faraón egipcio al que los griegos llaman Nectanebo, seduce en secreto a Olimpia, Reina de Macedonia. El Faraón es en realidad Marduk-Ra, que va hasta ella, haciéndose pasar por Nectanebo. De esta unión nace Alejandro Magno (356 AEC).
336 AEC: A la muerte de Filipo II, esposo de Olimpia, y con 20 años de edad, Alejandro Magno es coronado como Rey de Macedonia.
332 AEC: Durante el asedio de la ciudad fenicia de Tiro por parte de los ejércitos de Alejandro, irrumpen 5 Naves Anunnaki con forma de «Escudos Volantes», en formación triangular. La Nave principal dispara un Rayo de Luz que abre un gran agujero por donde logran entrar las tropas de Alejandro.
331 AEC: Tras unas exitosas campañas militares contra los persas, Alejandro se encamina a Egipto, donde es recibido como un libertador. Luego se dirige al Gran Oasis de Siwa, sede del Gran Templo y Oráculo de Amón-Ra (Marduk), en el noreste de Egipto. Allí, el mismo dios, a través del «Oráculo», lo reconoce como su hijo y, así reafirmado, los Sacerdotes Egipcios lo deifican como Faraón.
329 AEC: Cuando Alejandro se encuentra cruzando el Río Jaxartes en la India, aparecen en el cielo dos «Escudos Brillantes Plateados», que se introducen repetidas veces entre las columnas de soldados, provocando el pánico y desbande general de soldados, caballería y elefantes.
323 AEC: Pese a todos sus esfuerzos por alcanzar la inmortalidad, Alejandro muere en Babilonia, a los 33 años. Sus generales se reparten el imperio, dando origen a dos Dinastías, que se enfrentarán por el control de Palestina, convertida en tierra de paso y lugar de confrontación de sus ejércitos.
200 AEC: Los Anunnaki abandonan el Viejo Mundo, trasladándose a América.

5 de octubre de 2018

Sóc una Bruixa ..... No venero a Satanàs,


Sóc una Bruixa ..... 
No venero a Satanàs, no m'interessa. 
Satanas va ser creat pels Cristians. Satanisme és una forma de Cristianisme. No sóc Cristiana. Jo no vaig a l'església els diumenges. 

Jesús va ser un fill SAGRAT que va viure fa 2,000 anys I RESPECTE EL SEU AMOR I ENSENYAMENTS CAP ALS HOMES, encara que pocs van escoltar i molts van manipular i segueixen manipulant a la resta dels seus germans. 

No tinc  por d'anar a l'infern, no crec en el com tampoc crec en Satanas

Crec en la reencarnació, en què vaig a tornar a aquest o potser a un altre món a viure una altra vida. No sóc dolenta. 

Dir-li a la gent o que la gent em pregunti si sóc bruixa "bona" implica que hi ha bruixes dolentes.

Hi ha gent dolenta al món, i hi ha gent que decideix treballar amb les forces de la naturalesa d'alguna manera que pugui fer mal a algú oa alguna cosa; a aquesta gent NO se'ls considera Bruixots. 

La llei principal d'un bruixot és "sense fer mal a res ni a ningú, fes la teva voluntat". 

Si us plau no em preguntis sobre els sacrificis als gats o de profanar esglésies. Jo adoro als meus gats. 

I no vaig a Esglésies o Temples almenys que una persona coneguda em convidi a alguna ocasió especial. 

I si arribo a entrar a una Església no em surt un raig. I si un Cristià, Jueu o Budista fora a alguna celebració pagana, els nostres Déus tampoc els parteixen amb un llamp. No és això una cosa per reflexionar ?.

Portar un Pentagrama lloc no és diferent a portar una Creu, Crucifix o Estrella de David. Si vols que em tregui el símbol de MI Religió perquè és ofensiu, necessites fer que tota la gent de les altres religions es treguin el seu. 

Els 5 pics de l'estrella en el pentagrama representen els 4 elements Terra, Aire, Foc i Aigua i el cinquè pic representa l'Esperit; el cercle que envolta el pentagrama envolta o protegeix el Món. Com pot això ofendre a algú ?? Es pregunta la meva ment pagana. 

La imatge d'un home torturat, morint és MES ofensiu, però milers i milers de gent el fan servir obertament, sense amagar-ho.

També, si us plau no em preguntis si pertanyo a una secta en aquest to de veu meitat horroritzat meitat fascinat. Si volgués parlar de la meva secta, et oferiria el tema. Si sóc una Bruixa solitària, llavors no tinc secta de què parlar. En qualsevol cas, els nostres rituals contenen espelmes, menjar, licor, poesia, ball ... i si, si hi ha un ganivet però només per tallar l'aire, no la pell de ningú. 

No bec sang. No sóc cap tipus de vampir. Vist de negre perquè rebutja l'energia negativa, i perquè em veig millor de negre que amb una faldilla de color taronja amb pigues morades.

Si vols preguntar-me alguna cosa sobre la meva Religió, preguntame sobre la propera Lluna plena. Preguntame sobre herbes. És mes, demana-m'ho que et faci una poció per a l'amor. Però no em demanis que et faci un encanteri per fer-te més atractiu, prim, irresistible. I no faria un encanteri per fer que la teva parella et estimi més. Creu-m'ho que tu no vols res d'això, ni el Karma que envolta per a tu ni per a mi. Aquesta és una forma de manipulació, és llevar-li el poder a algú, és actuar en contra de la seva voluntat. Res bo.

Els Bruixots treballem amb l'energia Universal, amb els Déus, per millorar les nostres probabilitats. Necessites diners? No em demanis que faci un encanteri perquè el teu cap et d'un augment. Simplement, demana-li a l'Univers que augmenti el flux d'abundància cap a tu. Això no és estar imposant sobre la voluntat de ningú. 

Una cosa mes .... No em donis un llibre de la persecució de les Bruixes de Salem, és com donar-li un llibre de l'Holocaust a un Jueu. No és graciós ni de bon gust.

Si us plau no tractis de avergonyir-me del que sóc ni a qui jo venero. Arreu no tractis de "convertir-me" o de "salvar-". No em tiris amb aigua beneïda. No busco la salvació, no la necessito. Nosaltres els Bruixots ens sentim orgullosos de dir que no tractem de "convertir" a ningú. Nosaltres els Bruixots simplement som Bruixots, i la gent del nostre voltant, s'adona que com he canviat, actuat, de la nostra pau interior i només quan algú pregunta Com em puc convertir en Bruixa? és quan els vam assenyalar el camí. No t'estic tractant de convertir o reclutar com bruixa. Només t'estic demanant que entenguis. I si no vols entendre, si us plau, només m'ho dius a mi en pau. 
************* REP BENEDICCIONS ***********

Copyright © misteri1963 tots els drets reservats. Podeu copiar i distribuir aquest article sempre que no modifiqueu-lo de cap manera, el contingut es mantingui complet, es concedirà el crèdit a l'autor i s'inclourà aquesta URL https: // misteri1963.blogspot.com i l'avís del Copyright

21 de agosto de 2018

Científic revela al Món que Aviat Coneixerem els Secrets de Nostre Passat



És possible recuperar les imatges del nostre passat? Les investigacions del doctor Persinger obren una porta a aquesta possibilitat. 

No podem negar que vivim un moment màgic per a la humanitat. Sense adonar-nos tot canvia al nostre voltant, fins i tot, molts dels descobriments científics estan obrint la nostra ment cap a nous horitzons. 

És normal, que els mitjans polítics, econòmics i religiosos, tinguin por perquè veuen perillar el seu poder, i intenten distreure'ns, amb crisi, tempestes solars, etc., amb l'únic propòsit que no arribem al coneixement de qui som i per què encarnem a aquest planeta. Saben que s'acosta el dia en què ja no tindran cap poder sobre la humanitat.

És a dir que som energia, matèria i vibració, que compon de manera intel·ligent un univers organitzat regit per lleis precises, i som incapaços de reconèixer que això no va poder haver sorgit del no-res. El nostre orgull no ens permet veure, que tota la intel·ligència que existeix, pertany a una intel·ligència superior que l'ha creat tot

24 de noviembre de 2017

Els Anunnaki, part 8 - Anu-Yahvé - L'Amo de l'Era de les Tenebres





Anul-Yahvé - L'Amo de l'Era de les Tenebres
A la Bíblia, Jahvè, el déu dels Hebreus, es presenta com l'Altíssim del 'cel', el creador totpoderós de l'univers sencer, i jura fer guerra contra tots els déus de els pobles aliens.

En el Judaisme bíblic, Yahvé, el Senyor de l'univers Celestials, és un dèspota bel·licós i despietat que busca vèncer als rivals  del seu Poble Elegit , destruir els pobles pagans de la Terra i conquerir les nacions per la seva Poble d'Israel.

Aquest fet curiós sembla contradir l'afirmació monoteista que el déu bíblic és el regent omnipotent i omnipresent de tota la creació.

Un creador universal no tindria per què conquerir països rivals a la Terra, lògicament ell ja seria el seu amo.

En l'Antic Testament, Yahvé, el déu del suposat  monoteisme , és més com un invasor forà que busca apropiar d'alguna cosa que no li pertany. 

Com acabem de veure, Jahvè i els seus "àngels" són invasors il·legítims que es van apoderar del nostre planeta després de derrotar i desterrar als Déus originals.

Aquesta era d'obscurantisme és el temps del seu regnat sobre la Terra i el monoteisme bíblic és el seu enganyós programa de control contra la Humanitat. La realitat és que la Bíblia hebrea, el "llibre sagrat" del Judaisme, és res més que un cianotipo conspiratori per a la conquesta de totes les nacions gentils i la dominació mundial jueva.

L'anomenat "Nou Testament" és el sinistre vehicle de l'engany  pel qual el poble de Jahvè se'ls imposaran la seva religió estranya als pobles gentils i sembrar les llavors de la seva derrota. El monoteisme bíblic és el 'Cavall de Troia' jueu contra la Humanitat.

L'esperada Era Messiànica jueva és res més que l'esclavització total dels pobles gentils i el domini total del poble jueu sobre el món. El Sionisme bíblic és el moll del Nou Ordre Mundial i el seu déu fosc és ningú més que Jahvè, el enganyador del món sencer. 

L'era del monoteisme és un temps de tenebres sobre el nostre món.

La Humanitat està sota el domini del malvat invasor còsmic, el, aquest malèfic Saturn, el maleït Temps, el jutge fosc, el sembrador del karma i del sofriment, que és ningú més que Anu; i el món es troba desconnectat dels Déus originals que segueixen encadenats a les presons energètiques (inframons) dels seus captors o exiliats en el seu propi planeta en Orió.

És per aquesta raó que els grans Déus antics "van desaparèixer" de la faç de la Terra i després d'això la comunicació amb ells es limitava a visions i la clariaudiencia en  estats de consciència alterats .

Els Déus, tot i estar empresonats oa l'exili, seguien el seu contacte amb nosaltres a través dels seus cossos astrals. Lluny de nosaltres i incapaços de tornar a la Terra en els seus cossos físics, ells realitzaven viatges astrals per ensenyar als seus fidels humans.

És per això que la comunicació amb "esperits familiars" està prohibida en la Bíblia i els déus pagans van ser denigrats com "dimonis" pels fanàtics malaltissos de l'Església .

El món sota el domini de l'ordre satúrnico d'Anu-Yahvé és una autèntica presó planetària. 

En aquesta era tenebrosa,
  • vivim en el sistema il·lusori del Demiürg
  • estem atrapats en  la seva Mátrix arcóntico
  • seguim allunyats de l'ordre natural del món
  • els nostres chakres estan segellats
  • les nostres habilitats psíquiques naturals estan desactivades
  • la nostra espiritualitat original està totalment perduda
A més, el fat de les nostres encarnacions és determinat pels Arcontes demiúrgicos i estem sotmesos  a Karma, invent cruel  d'Anu-Jahvè-Saturn.

Sí, el Karma  no  existeix naturalment ; el karma és res més que una càrrega artificial que Saturn, el sembrador de la misèria, va imposar a la Humanitat. 

En l'Hinduisme, aquest temps de decadència es diu Kali Yuga, l'era de la impuresa.Kali Yuga és l'últim dels quatre yugas o cicles temporals del món humà i es caracteritza per la ignorància, la immoralitat, l'obscurantisme, la corrupció, la mentida i el sofriment extrem.

És tot el contrari a Satya Yuga, l'Era de la Veritat.

En Kali Yuga, el món sencer està governat pel dimoni Kali i les seves potestats demoníaques Koka i Vikoka, el Dharma o religió autèntica està oblidat, les espiritualitats falses prevalen, el coneixement veritable està perdut, l'engany eclipsa la veritat i el mal s'entén per tota la Terra.

Kali Yuga, que va reemplaçar les eres daurades d'abans, és el temps del regnat del malvat Anu-Senyor sobre el nostre planeta des de la seva invasió de la Terra fa uns mil·lennis.

Segons les profecies hindús, Kali Yuga arribarà a la seva fi quan Kalki, l'últim avatar de la divinitat autèntica (Enki-Satya), es manifesti en el món i destrueixi a Kali i els seus dimonis per inaugurar el proper Satya Yuga. 

La Profecia de Thot, un text apocalíptic egipci, parla sobre l'adveniment d'una època de foscor total en els temps darrers.

En aquest text,  Thot, el gran déu de la saviesa i fill segon d'Enki, conegut com Ningishzidda  en la cultura sumèria, adverteix que en aquells dies,
  • els Déus originals estaran absents de la Terra
  • la religió veritable serà reemplaçada per una il·lusió
  • el coneixement autèntic desapareixerà
  • la decadència s'estendrà per tot el món
  • homes necis es mofarán de l'espiritualitat i de la idea que l'ànima és immortal
  • el mal prevaldrà i ... NOMÉS LOS ANGELES MALVATS ROMANDRAN!
A més, aquests ANGELES MALVATS governaran sobre el món, instigarán la corrupció en els governadors de les nacions i ensenyaran coses que són nocives per a l'ànima.

L'era de foscor seguirà fins que el gran creador, Ptah (Enki), torneu i venci al mal.
Qui són els DIMONIS que senyoregen sobre el món en Kali Yuga? 

Qui són els ANGELES MALVATS que reemplacen als Déus originals en l'era de foscor?
Ells són els extraterrestres d'Anu-Jahvè que van envair el nostre planeta després de la caiguda de la Civilització de Babel.

Ells són els Arcontes del malvat Demiürg,  Yaldabaoth , que atrapen la Humanitat en el seu sistema il·lusori a través dels seus religions enganyoses.

Ells són les entitats malèfiques que estan darrere de la màgia esclavitzadora de la Kábala i el  Nou Ordre Mundial sionista. ¡Kali Yuga és l'era del domini anuista! 

El déu impostor, el  Demiürg  en termes gnòstics, no és el creador d'aquest cosmos.Senyor mai va crear res. Ell no va formar un món defectuós en la densitat de la matèria com afirma la cosmologia gnòstica. El món material no és inherentment dolent i mai va ser la seva creació.

Anu-Yahvé, el enganyador còsmic, es va fer passar per "creador universal" i "únic déu omnipotent" quan va envair la Terra i va fundar les seves religions monoteistes il·lusòries.

El déu bíblic és nomás un invasor forà. El món està en molt males condicions ara, però no sempre ha estat així.

Moltes de les tradicions paganes antigues parlen d'eres daurades glorioses que van antecedir l'era de foscor actual. En aquells temps, els Déus originals caminaven la Terra i ensenyaven als homes, la Terra produïa fruits en abundància i no hi havia fam, el nivell d'espiritualitat era més elevat i la vida humana estava plena de goig.

No obstant això, tot això va canviar quan el tirà còsmic i els seus esbirros van envair aquest planeta i ens van privar dels beneficis naturals del món. 

Kali Yuga, l'era de l'absència dels Déus autèntics, ja ha durat més de quatre mil·lennis i encara seguim sota el domini  del mal absolut , el qual té per nom Anu, el, Senyor, Yaldabaoth, Saturn.

No obstant això, d'aquí a molt poc temps, Kali Yuga arribarà a la seva fi i el món rebrà el proper Satya Yuga, Era de la Veritat Eterna, l'era de Enki-Satya, el veritable alliberador benèvol de la Raça Humana.

Tots els Déus Enkistas que van ser empresonats per Anu ara s'han alliberat sense cap excepció i un dia els grans Anunnakis d'Enki tornaran per alliberar als seus fills humans ...!

 

referències
  1. Kvanvig, HS (2011) Primeval History: Babylonian, Biblical, and Enochic - An intertextual Reading. Leiden (pp. 57-59)
     
  2. Kvanvig, HS (2011) Primeval History: Babylonian, Biblical, and Enochic - An intertextual Reading. Leiden (pp. 77-78)

Els Anunnaki, part set- La Invasió Anuista i les Guerres Celestials



La Invasió Anuista i les Guerres Celestials
En Babel, la Humanitat creixia espiritualment sota la tutela dels Déus Enkistas i fins i tot va estar a punt d'aconseguir l'Opus Magnum i aconseguir la immortalitat.

Ens faltava molt poc, poquíssim, per aixecar la Kundalini i assolir el proper nivell de la nostra evolució natural: la fase divina. Anàvem a ser déus, éssers poderosos, senyors de la nostra pròpia vida i amos del nostre destí. Ens faltava molt poc. 

No obstant això, tot el nostre progrés sorprenent va ser desbaratat quan Anu-Jahvè, el malvat déu de la Bíblia, va tornar a la Terra i es va adonar del que succeïa en el món posdiluviano.

En veure la ciutat dels homes, Anu-Jahvè, el gran tirà còsmic, va saber que els humans havien començat l'Opus Magnum i temia que res podria aturar la seva emprenedoria (Gènesi 11: 6). 

Aquí podem veure que el suposat "déu omnipotent" del Judaisme i els seus sequaços celestials estan alarmats pel creixement de l'Home i busquen impedir-ho a tot cost.

Llavors Anu-Jahvè declara:
"Ara, doncs, descendim i confonguem allí la seva llengua, perquè cap entengui la parla del seu company".
(Gènesi 11: 7)
Notem el pronom plural en aquesta declaració del dizque "únic déu" de les religions monoteistes.

El déu bíblic estava acompanyat per altres entitats ultraterrenals quan va atacar la Civilització de Babel. 

El text bíblic relata que Jahvè, un cop baixat al nostre món, va escampar als homes sobre tota la faç de la Terra i va confondre el llenguatge de tota la Humanitat.

Per tant, el món humà va esdevenir una terra de confusió i el nom de Babel va ser escarnit com  balal , joc de paraules en Hebreu que significa 'confondre' (Gènesi 11: 8-9).

La Terra sencera va ser atacada per Yahvé i l'espiritualitat avançada de l'antic ordre enkista va ser destruïda. 

En aquest episodi bíblic es tracta d'una INVASIÓ EXTRATERRESTRE ANTIGA per part dels Anuistas ...

Els anomenats "àngels" d'Anu-Jahvè, tots enemics de la Humanitat, van descendir al nostre planeta en les seves naus espacials, van carregar contra la facció enkista amb un solapat atac de sorpresa, van expulsar als Déus benèvols i al final es van apoderar de la Terra .

Enki i els seus déus, tots guerrers nobles i valents, van buscar resistir l'embat d'Anu, mes la seva resistència va ser aclaparada per les hordes anuistas malèfiques i el món va ser conquistat pels invasors cruels. 

Aquest esdeveniment infaust va ser la base històrica de les " Guerres del Cel " de la tradició bíblica.

La Gran Serp i les seves legions van ser vençudes en la batalla per l'exèrcit del brut arcàngel Miquel, el suposat "Messies" de Anu i ara mort, i molts dels nostres déus com el gran Marduk, senyor de Babilònia, van ser presos presos i encadenats en l'abisme del inframón (vegeu Apocalipsi 12: 7-9).

Alguns dels nostres déus, Enki inclòs, van aconseguir escapar-se a temps i tornar a la seva llar a la constel·lació d'Orió.

No obstant això, molts més van ser capturats per l'enemic i empresonats a la vòrtex energètica d'Anu, la profunditat abismal de l'infern que se situa en  el pla astral .

La invasió anuista va ser un desastre total per a la Humanitat.

El nostre planeta va caure a les urpes sagnants d'un déu impostor malèvol i la seva camarilla extraterrestre degenerada, els nostres déus van ser bandejats i el nostre coneixement ancestral va ser suprimit.

L'última era daurada de la Raça Humana va arribar a la seva fi ... 

Quan Anu-Yahvé va envair la Terra i va imposar el seu programa de 'confusió' com relata el Llibre de Gènesi, ell i els seus sequaços no només van destruir molts coneixements espirituals del llegat enkista i van esborrar els registres històrics previs, sinó que també van atrapar la Terra en la seva xarxa energètica a través de la seva poderosa  màgia negra extraterrestre  (la  màgia  és la 'manipulació de l'energia natural'), van segellar els nostres chakres, van desactivar les nostres habilitats psíquiques naturals i ens inocular un programa de debilitament mental.

La nostra anatomia oculta va ser canviada pels invasors i vam perdre gairebé tot el nostre coneixement esotèric.

És per això que en aquests temps tenim la psique molt atrofiada i ningú és capaç d'aixecar el seu Kundalini de manera permanent i aconseguir la divinitat.

El malvat Anu-Jahvè ens ha sotmès al seu sistema de màgia malèfica i ha reduït l'Home al nivell d'un esclau dòcil, ignorant i "castrat" ​​espiritualment.

El "Arbre de la Vida" de la Kábala jueva, en realitat el  Arbre de la Mort , és el mugroso sistema màgic pel qual Anu-Jahvè i la seva camarilla ens debiliten i esclavitzen. 

La xarxa energètica en la qual Anu-Yahvé va atrapar la Terra es pot trucar  la Mátrix Anuista. Seguim atrapats i sota la seva influència.

El nostre planeta està envoltat pels extraterrestres malèvols d'Anu que s'amaguen en l'astral. Ells són els sobirans foscos del nostre món. Ells són els 'Arcontes', invasors ultraterrenals, del  Demiürg, Yaldabaoth (Yahvé ) , el fals déu d'aquest món, d'acord amb la cosmovisió del Gnosticisme antic.

L'escola gnòstica va ser un corrent esotèrica antiga que rebutjava el dogma de les religions abrahàmiques opressives i postulava que el món físic havia estat atrapat per un pervers déu impostor, identificat amb el déu sanguinari i psicòpata de la Bíblia, qui només busca esclavitzar la Humanitat en les ombres de l'obscurantisme.

Les diverses sectes gnòstiques van ser aniquilades per  l'Església Catòlica Romana al segle 4 després de ser condemnades com "heretges". 

Curiosament els textos gnòstics trobats entre els  Rotllos de Nag Hammadi  parlen de dues  espècies arcónticas :
  • 1 arcont de tipus fetoide que tenia un aspecte semblant al d'un fetus humà
  • 1 arcont dracónico que s'assemblava a un drac o rèptil humanoide
¿Sonen familiars ...?

L'investigador i autor gnòstic  John Lash  planteja que aquests són idèntics als Grisos  i  els Reptilians  de la ufologia actual. Aquestes races alienígenes es van aliar amb el malvat Anu-Jahvè i els seus "àngels" en el moment de la seva invasió de la Terra i ara treballen per a la esclavització de la Humanitat sota el nefand  Nou Ordre Mundial . 

El relat de la  Torre de Babel  és l'evidència textual principal de la Invasió Extraterrestre per part d'Anu-Jahvè i els seus mercenaris.

No obstant això, la veritat és que hi ha més textos antics que relaten guerres celestials entre grups de déus oposats en un temps primordial.

Els  laments de Sumèria , un cos de registres sumeris molt antics, descriuen com les ciutats terrestres dels Déus Enkistas van ser desolades per 'una tempesta arrasadora unida per una calor abrasadora' i un subsegüent 'vent maligne "que" va privar a la terra del brillant sol del dia 'i va fer que' els camps es contaminessin 'i' les cares dels homes es tornessin pàl·lids '.

El desastre va ser ordenat per Anu. Els Anuistas van atacar les ciutats d'Enki i Marduk amb  armes nuclears d'origen extraterrestre .

Els mateixos textos relaten que al final els Déus, Enki inclòs, van haver de evacuar-se dels seus santuaris terrenals, abandonar els seus territoris i tornar al 'cel' 'volant com un ocell' (Vegeu Lamento d'Uruk i Lamento de Eridú). 

En l'Hinduisme vèdic també trobem una guerra còsmica perenne entre els  Devas  i els  Asuras que es desenvolupa en els tres dominis:
  • el Cel
  • la Terra
  • els regnes de l'Inframundo
Els Devas són idèntics als déus benèvols i representen la Vida i la pràctica de les virtuts.

En canvi, els Asuras, els representants de les tenebres de l'era de decadència, són els déus d'Anu que van en contra de l'ordre natural de la Vida i fan la iniquitat al món.

En la literatura hindú aquests grups de deïtats oposades batallen amb màgia poderosa, armes sobrenaturals i  vehicles voladors . 

En fi, alguns vestigis textuals de la Invasió Extraterrestre d'Anu-Jahvè i la guerra antiga entre els Déus Enkistas i els Anuistas es conserven en diversos registres religiosos i mitològics del món antic.
 


 



Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...