30.05.2017 15:12
El PP ha exigit ‘fermesa’ al govern d’Estònia en contra del procés independentista de Catalunya. El portaveu del PP espanyol i vice-president del grup popular europeu a la cambra, Esteban González Pons, ha explicat els plans de la Generalitat de convocar un referèndum i la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència en una reunió a Tallin. Hi eren presents el primer ministre d’Estònia, Juri Ratas; la presidenta del país, Kersti Kaljulaid; el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani; i els presidents dels grups de la cambra. L’1 de juliol Estònia ocuparà la presidència de torn de la Unió Europea. La setmana passada una delegació de diputats i eurodiputats estonians es va entrevistar a Barcelona amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
González Pons ha exigit als representants del govern estonià que expliquessin ‘la realitat a què s’enfronta Catalunya’ i ha dit que si un territori surt unilateralment de l’estat a què pertany queda automàticament fora de la UE. ‘El pla independentista de Puigdemont i els seus socis no és únicament un atac contra la legalitat d’Espanya, sinó també un atac i un desafiament contra tota la UE, perquè Espanya és part substancial d’Europa’, ha afegit.
El PP ha dit en un comunicat: ‘González Pons ha explicat la situació que viu Espanya arran de la convocatòria del referèndum i l’amenaça d’una declaració unilateral d’independència.’ I ha afegit que havia demanat ‘fermesa a la propera presidència de la UE per plantar cara a aquests fets en cas que es produeixin’.
González Pons hi ha insistit: ‘És important que la presidència rotatòria de la UE, igual que les institucions comunitàries, expliquin la realitat a què s’enfronta Catalunya, perquè dirigents com el president Puigdemont oculten intencionadament les conseqüències dels seus plans i prometen que Catalunya continuaria dins a la UE, cosa que és impossible.’ Segons González Pons, la Generalitat ‘planeja un Brexit dins Espanya, molt més dur que el Brexit britànic de la UE’.
La preocupació bàltica
Els estats bàltics han preocupat el govern espanyol des del començament del procés independentista català. No fa pas gaire, l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García Margallo parlà dels ‘favors’ que deu Espanya a uns altres països en canvi de no donar suport a la independència de Catalunya. I es referia repetidament als països bàltics. Margallo va relacionar l’interès d’Espanya contra la independència catalana amb la presència militar que l’estat espanyol té a la mar Bàltica. I deixà entendre que hi havia un factor de pressió, o d’intercanvi de favors entre els uns i els altres.
Els estats bàltics han preocupat el govern espanyol des del començament del procés independentista català. No fa pas gaire, l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García Margallo parlà dels ‘favors’ que deu Espanya a uns altres països en canvi de no donar suport a la independència de Catalunya. I es referia repetidament als països bàltics. Margallo va relacionar l’interès d’Espanya contra la independència catalana amb la presència militar que l’estat espanyol té a la mar Bàltica. I deixà entendre que hi havia un factor de pressió, o d’intercanvi de favors entre els uns i els altres.
Hi ha també uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i els països bàltics. L’ex-primer ministre letó Valdis Dombrovskis va fer unes declaracions a l’agència ACN el 2013, pocs dies després de l’èxit de la Via Catalana, dient que Letònia reconeixeria una Catalunya independent si el procés es feia amb legitimitat. Aquells mateixos dies, també a l’ACN, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, va dir que Catalunya tenia el dret d’autodeterminació.
Arran d’aquelles declaracions, Margallo va cridar a consultes l’ambaixador letó i el lituà a Madrid, perquè les autoritats de tots dos països rectifiquessin. De primer, la diplomàcia letona i lituana van dir que havien estat malinterpretades, però el primer ministre de Letònia va voler deixar clar que ell ‘havia dit dir allò que havia dit’ sobre Catalunya. Dombrovskis, actual vice-president de la Comissió Europea, en va rebre les conseqüències: una campanya de difamació amb un suposat informe policíac publicat a la revista Interviú. Segons l’informe, Dombrovskis havia cobrat diners per haver defensat el procés sobiranista. L’oficina antifrau letona va desautoritzar aquelles difamacions fa poc.
fonts: www.vilaweb.cat
