t is good to remember the first few paragraphs of the US Declaration of Independence.

On such days it is good to remember the first few paragraphs of the US Declaration of Independence.

When in the course of human events it becomes necessary for a people to dissolve the political bonds which have bound it to another and to take among the nations of the earth the separate and equal position to which the laws of nature and the God of that nature they give him a right, a just respect for the judgment of humanity demands that he declare the causes that impel him to separation.

We hold these truths to be self-evident: that men are created equal; who are endowed by their Creator with certain inalienable rights; that among these are life, freedom and the pursuit of happiness;

And continues with:


that to guarantee these rights governments are instituted among men, who derive their legitimate powers from the consent of the governed; that whenever a form of government becomes destructive of these principles, the people have the right to reform or abolish it and to institute a new government based on these principles, and to organize their powers in the way that, in their judgment, chances of achieving their safety and happiness. Prudence, of course, will advise that governments of old established should not be changed for light and transient reasons; and, indeed, all experience has shown that mankind is more disposed to suffer, as long as evils are tolerable, than to do justice by abolishing the forms to which it is accustomed. But when a long series of abuses and usurpations, invariably aimed at the same objective, evidences the intention of subjecting the people to absolute despotism, it is their right, it is their duty, to overthrow that government and to provide new safeguards for their future security and happiness.

 


In short, it would be a wink to put some phrase that would remember that statement ...

es bueno recordar los primeros párrafos de la declaración de independencia de los EEUU.

En días así es bueno recordar los primeros párrafos de la declaración de independencia de los EEUU.

Cuando en el curso de los acontecimientos humanos se hace necesario para un pueblo disolver los vínculos políticos que lo han ligado a otro y tomar entre las naciones de la tierra el puesto separado e igual a que las leyes de la naturaleza y el Dios de esa naturaleza le dan derecho, un justo respeto al juicio de la humanidad exige que declare las causas que lo impulsan a la separación.

Sostenemos como evidentes estas verdades: que los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre estos están la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad;

Y sigue con:


que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los gobiernos, que derivan sus poderes legítimos del consentimiento de los gobernados; que cuando quiera que una forma de gobierno se haga destructora de estos principios, el pueblo tiene el derecho a reformarla o abolirla e instituir un nuevo gobierno que se funde en dichos principios, y a organizar sus poderes en la forma que a su juicio ofrecerá las mayores probabilidades de alcanzar su seguridad y felicidad. La prudencia, claro está, aconsejará que no se cambie por motivos leves y transitorios gobiernos de antiguo establecidos; y, en efecto, toda la experiencia ha demostrado que la humanidad está más dispuesta a padecer, mientras los males sean tolerables, que a hacerse justicia aboliendo las formas a que está acostumbrada. Pero cuando una larga serie de abusos y usurpaciones, dirigida invariablemente al mismo objetivo, evidencia el designio de someter al pueblo a un despotismo absoluto, es su derecho, es su deber, derrocar ese gobierno y proveer de nuevas salvaguardas para su futura seguridad y su felicidad.

En fin, sería un guiño poner alguna frase que recordara esa declaración...

Ashtar Sheran: Necesitamos cambiar el Gobierno de la Tierra por motivos ...

On eren els "patriotes" quan els seus elegits saquejaven Espanya?

On eren els "patriotes" quan els seus elegits saquejaven Espanya? Joan Rivera Rebel·lió Al Teatre de la Vida el personatge més miserable sempre representa voluntàriament el paper d'esclau. No hauria de sorprendre l'eclosió de "Franquisme Sociològic" que en les últimes setmanes ha prenyat de banderes monàrquiques dels balcons hispans. Com el dinosaure del conte "sempre va estar allà", emboscat en la "placidesa, normalitat i naturalitat" (Mayor Oreja dixit) amb la qual ho van viure els sectors beneficiats pel Règim i les orelleres que redueixen la visió d'Espanya a l'erm mental on l'ha situat sempre el Conservadorisme.

La diferència és que avui no oculten la identitat i desfilen per la passarel·la "Una, gran i lliure" amb tots els abolorios a joc siguin aquests tirants, bosses, banderes al coll o polseretes. L'únic complement del "prêt à porter Tot per la Pàtria" que encara no s'atreveixen a lluir és l'esparver fàcilment recognoscible malgrat tapar-lo el mantra "No som fatxes -excusatio non petita- som espanyols".

El que si hauria de posar-nos a rumiar és el triomf en l'actual realitat política del nanisme intel·lectual representat per aquesta reducció a l'absurd que deforma interessadament la imatge d'Espanya / Catalunya per esperonar el sentit de pertinença tribal ( "A per ells, oe, a per ells oe / Espanya ENS roba ... ") venut com a única senyal d'identitat col·lectiva. Perquè al relat polític sense matisos del blanc i bo (els meus postures) / negre i dolent (les teves) s'estan apuntant sectors populars que, a diferència del dinosaure abans citat, "no haurien d'estar allà".

I aquesta miopia que tensa a la Societat pot ser terrible ja que si comença a rodar la bola de neu i engrandeix fins a esdevenir allau, no podem garantir amb certesa fins on arribaran els danys. Com diu el refrany "No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir" i per a la nostra desgràcia la cridòria propi ve acompanyat d'hipoacúsia davant els arguments contraris.

 L'actual situació té molt d'esperpent polític. Si definiésemos el terme seguint l'exemple DRAE podria valer:


«Gènere polític encoratjat conjuntament per Puigdemont i Rajoy [la Dreta espanyola -el Procés / centralistas- independentistes ... és igual] que en deformar sistemàticament la realitat, recarregant els trets grotescos i absurds del rival, mentre tapa els propis, aconsegueix gràcies a arguments en gran mesura falses ia la desmesurada utilització de llocs comuns i cinisme, treure a la llum el pitjor de cada casa, alhora que rebutja per traïdores i febles les apel·lacions al diàleg ia buscar punts de trobada. 
Consumit en altes dosis -24 hores d'administració sense descans a TVE o TV3- provoca l'oblit dels excessos, corrupció i saqueig afavorit en les últimes dècades pels governants centrals i autonòmics ".


Només en clau de sainet poden aparèixer abraçats a la Constitució del 78 que la van rebutjar en el seu moment. Sense ruboritzar es netegen el cul amb els articles de contingut social mentre anul·len les llibertats teòricament recollides en ella amb lleis Mordassa i repressives. 

O veure ara disfressats de vestals sense màcula disposats a ofrenar "la Virtut" en nom de la "Independència de Catalunya" als que van sostenir els governs de González, Aznar, Zapatero, Rajoy per aplicar, totalment d'acord, sense dissens ni banderes, les mateixes mesures antisocials o les mateixes retallades / "retallades". Intercanviables, uns al so del "Cheron, Cheron, tacheron", uns altres al del "Bon colp de falç".



 Les cortines de fum espanyolistes / independentistes han tapat el nítid horitzó de corrupció fins ahir visible. Pujol pot passejar tranquil, sense esbroncades, per la Ronda del General Mitre i fins demanar-li si cal el martell a qui va trencar els ordinadors de la seu del PP. Aquesta la reforma pagada en diner negre tapa avui una immensa bandera. 

L'apel·lació al "Som els millors" triomfa quan porta segles sostinguda per la fe del carboner, aquesta que fa sentir com a propis els privilegis de la classe dirigent que mai es tindran. 

El mateix sistema de creences que considera immutable l'estructura social encara que els seus pilars s'assentin sobre la Injustícia i recupera periòdicament el "Visquin les cadenes". És igual que l'objecte d'adoració sigui una bandera rojigualda, quadribarrada estelada. Tampoc ho redimiria posar una espelma a la tricolor si a canvi s'anul·la l'anàlisi crítica. 

Com que no veig TV3 encara que m'arriben pinzellades del programa Polònia, ignoro si hi ha un personatge de ficció que encarni tòpicament a "patriota català". Si albiro a "patriota espanyol" en el personatge Antonio Recio de la sèrie "La que se avecina". No se li cau de la boca el "Visca Espanya, visca el rei, visca l'ordre i la llei" encara que estigui disposat a saltar-se tots els frens legals si així es surt amb la seva.

En aquest instant en què els fogons de Barcelona i Madrid s'hornean patriotes (encara a risc que alguns es chamusquen per les altes temperatures), caldria preguntar-los abans que s'endureixin més: "¿On eren les vostres banderes quan els Governs que aupasteis saquejaven el país? Quantes ondeasteis per protestar pels desnonaments, contra la reforma laboral salvatge que us va deixar sense drets o la llei de "seguretat" que us buida les llibertats? ".

L'adscripció sentimental a una bandera és molt respectable sempre que la sostingui el pal d'una societat justa i que a contrallum deixi veure el respecte pels drets i llibertats. Quan és compatible lluir-amb orgull i mantenir amb impunitat la residència fiscal a Miami, els béns ocults en un paradís fiscal o que ens la agitin com a arma qui aferrats a ella es van oposar als avenços legals col·lectius (divorci, matrimoni gai, separació nominal - per a la nostra desgràcia nul·la en la pràctica- Església / Estat pe), no hi ha respectabilitat en la seva ostentació.

En el moment que floreixen energúmens disposats a donar-nos carnet de "espanyolitat" o "catalanitat" amb la pretensió d'excloure als que no comparteixen el seu argumentari, no sobraria prendre com a norma de comportament la Dignitat, aquesta que et fa remar a contra corrent i oposar-te a els designis dels capitans perquè intueixes que el vaixell, els vaixells, estan sent portats a una costa rocosa on el més fàcil és encallar. 

I com a societat sempre és preferible amotinar amb el vot i les mobilitzacions abans que naufragar. 

Joan Rivera. Col·lectiu Prometeu / FCSM

 Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.

Where were the "patriots" when their chosen ones plundered Spain?

Juan Rivera
Rebellion

In the Theater of Life the most miserable character
always voluntarily represents the role of slave.



We should not be surprised by the emergence of "Sociological Franchism" that in recent weeks has borne the Hispanic balconies monarchical flags. As the dinosaur of the tale "was always there", ambushed in the "placidity, normality and naturalness" (Mayor Oreja dixit) with which the sectors benefited by the Regime and the earmuffs that reduced the vision of Spain to the mental wasteland where it has always been placed by Conservatism.

The difference is that today they do not hide the identity and parade through the catwalk "One, big and free" with all the abolorios to game are these straps, bags, flags to the neck or wristbands. The only complement to the "prêt à porter Todo por la Patria", which they still do not dare to wear, is the easily recognizable harrier, despite the mantra "We are not fachas -excusatio non petita- we are Spanish".

What should lead us to think is the triumph in the current political reality of the intellectual dwarfism represented by that reduction to the absurd that deforms in an interesting way the image of Spain / Catalonia to spur the sense of tribal belonging ("A por ellos, oe, a por they oe / Espanya ens roba ... ") sold as the only sign of collective identity. Because the political narrative without shades of white and good (my postures) / black and bad (yours) are targeting popular sectors that, unlike of the aforementioned dinosaur, "should not be there."

And that myopia that stresses the Society can be terrible because if the snowball rolls and enlarges to become an avalanche, we can not guarantee with certainty how far the damages will come. As the saying goes "There is no deaf worse than he who does not want to hear" and to our disgrace the own shouting is accompanied by hearing loss to the opposing arguments.

The current situation has a lot of political esperpento. If we define the term following the example DRAE could be valid:

«Political genre encouraged by Puigdemont and Rajoy [the Spanish Right - the Procés / centralistas- independentistas ... gives equal] that by systematically deforming reality, recharging the grotesque and absurd features of the rival, while capping their own, get thanks to largely false arguments and to the excessive use of commonplace places and cynicism, to bring to light the worst of each house, while dismissing by traitors and weak appeals to dialogue and to seek meeting points.

Consumed in high doses - 24 hours of administration without rest in TVE or TV3 - causes the forgetfulness of the excesses, corruption and looting sponsored in the last decades by the central and autonomic rulers ".


Only in the key of sainete can appear embracados to the Constitution of the 78 who rejected it at the time. Without blushing they clean their butts with articles of social content while canceling the freedoms theoretically collected in her with gag laws and repressive.

Or see now disguised as unblemished vestals willing to offer "la virtut" for the sake of the "Independence of Catalonia" held by the governments of Gonzalez, Aznar, Zapatero, and Rajoy to implement, completely agree, without dissent or flags, the same antisocial measures or the same cuts / "retallades". Interchangeable, some to the sound of "Cheron, cheron, tacheron", others to the "Bon colp de falc".

 The Spanish / independentistas smoke curtains have covered the clear horizon of corruption until yesterday visible. Pujol can walk calmly, without booing, for the General Miter Round and even ask him if he needs the hammer to whom he broke the computers of the headquarters of the PP. That whose reform paid in black money today covers a huge flag.

The appeal to "We are the best" triumphs when it has been held for centuries by the coalman's faith, which makes us feel the privileges of the ruling class that we will never have.

The same belief system that considers the social structure immutable although its pillars are based on Injustice and periodically recovers the "Live the chains". Just as the object of worship is a rojigualda flag, quatribarrada stellate. Nor would he redeem a candle to the tricolor if in return the critical analysis is canceled.

As I do not watch TV3 although I get brushstrokes from the program Poland, I do not know if there is a fictional character that incarnates the "Catalan patriot". If I look at the "Spanish patriot" in the character Antonio Recio of the series "La que se avecina". The "Viva España, long live the king, live the order and the law" does not fall out of his mouth, even if he is willing to skip all legal obstacles if he gets his way.

At this moment in which the stoves of Barcelona and Madrid bake patriotic (even at the risk of some being scorched by the high temperatures), one would have to ask them before they harden further: "Where were your flags when the Governments that aupasteis plundered the country? How many did you wave to protest the evictions, the wild labor reform that left you with no rights or the "security" law that voids your freedoms?

The sentimental allegiance to a flag is very respectable whenever it is supported by the mast of a just society and that in the light show respect for the rights and freedoms. When it is compatible to display it with pride and to maintain with impunity the fiscal residence in Miami, the hidden property in a tax haven or that we are shaken as a weapon who clung to it were opposed to collective legal advances (divorce, gay marriage, nominal separation - for our disgrace in practice - Church / State), there is no respectability in its ostentation.

At the moment when energetic people are ready to give us a "Spanish" or "Catalan" card with the pretension to exclude those who do not share their argument, it would not be enough to take Dignity as a standard of behavior, which makes you row against and oppose the designs of the captains because you intuit that the ship, the ships, are being taken to a rocky coast where the easiest is to run aground.

And as a society it is always preferable to mutiny with the vote and the mobilizations before they sink.

Juan Rivera. Prometeo Collective / FCSM

Rebelión has published this article with the author's permission under a Creative Commons license, respecting its freedom to publish it in other sources.