Tres visions, des de l'esquerra, del procés independentista català. Tres anàlisis i tres receptes. I una constatació: cal fer coses diferents a les realitzades fins ara per aconseguir un resultat diferent al que ha aconseguit històricament del catalanisme. El cupaire Quim Arrufat, el republicà Joan Ridao i l'activista social Arcadi Oliveres han protagonitzat aquest dilluns un debat a la seu de Cristianisme i Justícia en què la frase del filòsof i teòric de les descolonitzacions Frantz Fanon, pronunciada per Arrufat, quan va dir: "No pagueu tribut als colonitzadors copiant les seves institucions, perquè en pagareu el preu."La cita, pronunciada en el moment del procés en què s'ha pronunciat, ha estat tota una declaració de principis sobre els motius que empenyen la CUP a negociar amb Junts pel Sí -i molt especialment amb CDC- un projecte de país i de govern diferents als habituals. Una cita que, ja des del primer moment, ha estat entesa per tot l'auditori.
Ridao, conscient del repte que es proposa la CUP -el de començar a bastir una República, més enllà de negociar tal o qual nom del proper executiu-, ha entomat el repte i ha sentenciat, en un avís cap a múltiples receptors: "Hem de ser capaços de cometre errors nous, no antics."
Olivares ha comprat les dues idees, i conscient que feia la carta als Reis, ha desgranat com somia aquest nou país: una República sense exèrcit -mai han servit per cap altra cosa que per martiritzar els pobres- amb un sistema econòmic diferent, més cooperativista, solidari amb propis i externs -"la República ha de servir per ajudar més Extremadura que el l'ajudem ara; si no, és que som mals independentistes"-, solidari amb les futures generacions i el mínim dependent possible de les grans corporacions de l'ultraliberalisme actual com Goldman Sachs.
Veient l'aposta, Arrufat l'ha doblat: "Catalunya ha de ser referent dels drets humans. O ens singularitzem per tenir un projecte de país que fa aportacions netes al conjunt, o quin interès tenim per a ningú? Quines solidaritats generem? Per això és important que el procés català, en termes de progrés democràtic i humà, faci una aportació positiva."
"Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix", que deia Albert Enstein. Les esquerres catalanes, en certa manera, coincideixen amb aquesta anàlisi. CDC no tenia cap representant a la sala.
Ridao, conscient del repte que es proposa la CUP -el de començar a bastir una República, més enllà de negociar tal o qual nom del proper executiu-, ha entomat el repte i ha sentenciat, en un avís cap a múltiples receptors: "Hem de ser capaços de cometre errors nous, no antics."
Olivares ha comprat les dues idees, i conscient que feia la carta als Reis, ha desgranat com somia aquest nou país: una República sense exèrcit -mai han servit per cap altra cosa que per martiritzar els pobres- amb un sistema econòmic diferent, més cooperativista, solidari amb propis i externs -"la República ha de servir per ajudar més Extremadura que el l'ajudem ara; si no, és que som mals independentistes"-, solidari amb les futures generacions i el mínim dependent possible de les grans corporacions de l'ultraliberalisme actual com Goldman Sachs.
Veient l'aposta, Arrufat l'ha doblat: "Catalunya ha de ser referent dels drets humans. O ens singularitzem per tenir un projecte de país que fa aportacions netes al conjunt, o quin interès tenim per a ningú? Quines solidaritats generem? Per això és important que el procés català, en termes de progrés democràtic i humà, faci una aportació positiva."
"Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix", que deia Albert Enstein. Les esquerres catalanes, en certa manera, coincideixen amb aquesta anàlisi. CDC no tenia cap representant a la sala.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta