Espanya encara vol viure dels Pujol

per Gemma Aguilera 
Dos mesos després que Jordi Pujol Soley confessés en una carta que la Hisenda espanyola l'havia enxampat amb un compte no declarat a Andorra, el Parlament de Catalunya l'asseia davant d'una comissió d'investigació i el sotmetia a un escrutini democràtic mai vist -ni abans ni després- per determinar un cas de presumpta corrupció política. A l'Estat espanyol aquest és, de moment, un cas únic. Paral·lelament, CDC va retirar-li tots els honors i el president Mas va decidir retirar-li la condició de Molt Honorable. Rere del patriarca, ben aviat va caure bona part de la família Pujol, que també va desfilar per la comissió anticorrupció, presidida pel diputat de la CUP David Fernández. Les explicacions dels fills no eren sobre l'herència, sinó que se'ls demanava que expliquessin la relació entre els seus negocis i un presumpte entramat delictiu orquestrat des de les altes instàncies de la Generalitat.
L'exercici de depuració democràtica vinculat al cas Pujol no té precedents. Hi ha hagut més llums i taquígrafs en aquest cas que en cap altre, sobretot perquè aquí s'ha volgut fer net i castigar moralment -la justícia ja aplicarà el càstig legal que s'escaigui- allò que, en cas de confirmar-se, és un capteniment irresponsable i gens excusable. La condemna és exemplar, malgrat la ferida que provoca entre els que confiaven en el president Pujol. Això és el que es fa als països europeus i això és el que s'ha fet a Catalunya. A Espanya, en canvi, no sempre es fa així. És cert que la Infanta Cristina i el seu marit s'asseuen a la sala d'un jutjat, però la llista de casos de corrupció política -els sentenciats i els que encara són en mans de la justícia- que no han tingut cap translació directa en la vida política són majúsculs.


A Espanya es resisteixen a assumir que els Pujol estan descatalogats i políticament amortitzats. Necessiten el cas Pujol per continuar amb el relat fals que Catalunya és un país-màfia. Qualsevol ocasió és bona per reprendre la propaganda. La declaració d'aquesta setmana de la família Pujol a l'Audiència Nacional ha estat aprofitada una altra vegada per insistir a relacionar els possibles delictes comesos per l'expresident amb el procés d'independència, amb Artur Mas i amb el que faci falta.
El cas Pujol és una gran taca, evidentment, però no forma part d'una trama que impliqui tothom. De la mateixa manera que les accions d'ETA no representaven la voluntat dels bascos, els cas Pujol no afecta al conjunt de catalans i catalanes. Els mateixos que sempre recorren al fantasma d'ETA per atacar el PNB, ara tiren del cas Pujol no tan sols per atacar CDC, sinó per combatre el sobiranisme. El que no saben, és que per a la majoria de la gent els Pujol ja són història. Tèrbola, això sí