carta oberta a Susana Díaz

El Cortijo Club (carta oberta a Susana Díaz) Carme R. Roquet-Jalmar Publicada: 13/12/2016 08:59h Actualitzada: 09:40h Benvolguda (o no) Susana, Andalusia et queda petita i ara vols fer el salt a governar “EjpaÑa entera”, perquè tu vals molt. Però fa més d’un any que ets presidenta d’Andalusia i no has fet encara gran cosa, per no dir res, més que pactar amb Ciudadanos per allò de “la unidad de la patria”. Si vols pots justificar-te dient allò tan habitual que has fet molt però has comunicat poc i que deixant Andalusia per anar a un nivell superior, seguiràs podent fer molt per la teva terra, inclús més que quedant-te en ella. Però, que vols que et digui, a mi m’olora a garantir-te un “souás” vitalici i que els catalans seguim subjugats i espoliats perquè els ineptes dirigents del sud visqueu com a reis, ves quina cosa. Digues-me malpensada, si vols, però és el que crec, noia. I, encara que a mi Espanya m’importa un pebrot, no sé si li convé gaire que la primera presidenta del govern de la història sigui una dona tan “típica” com tu. Potser no te’n adones, però dónes més la imatge d’aquells ninos (la flamenca i el torero) que es venen a les botigues de “souvenirs” per posar d’amunt la tele (que ara amb els plasmes ho tenen fotut, els pobres). Inclús et veig vestida de legionaria tocant “El novio de la muerte” amb la trompeta, com aquella nina tan simpàtica que tenien els Morancos a “ca l’omaíta” És que, Susana, filla, ets tan folklòrica andalusa, que al nord de Despeñaperros grinyoles fins al punt que ens agafen nàusees i ens surten ampolles. Això dels ciris en les processons, els passos, els natzarens, les mantellines, els tambors, les “saetas”, els crits i les llàgrimes exagerades i els “caballeros legionarios” ens posa els pèls de punta. Quan sembla que s’ha acabat, Sant Tornem-hi amb verges, carros, gent vestida com als balls regionals del franquisme i més crits i plors histèrics, tot fent caravanes que duren dies i més dies, en lloc d’estar pencant i guanyant-vos les garrofes. És tan absolutament carrincló i antic tot això per un estat del segle XXI, com és el teu, que pertany a la UE (de moment….). Aquest tipisme amb olor de naftalina està bé com a “parc temàtic” per a giris. Jo et veuria bé vestida de gitana i servint gotets de “manzanilla” a un “tablao flamenco”, veus? Però d’aquí a ser presidenta del govern d’un estat (teòricament) modern i democràtic… no… Francament, no. D’altra banda, el teu reforç essencialista i tradicional a la doctrina del PP i Wert, especialment quan dius que les curses de braus són patrimoni cultural subvencionable, és tercermundista. I les teves idees sobre l’organització territorial de l’Estat on, l’únic que persegueixes és continuar vivint a costa dels que treballem, demostren, tant la teva inutilitat per a transformar la teva terra en un territori útil i autosuficient, com la teva barra (que comparteixen molts dels teus). Això sense parlar de la injustícia que cometeu amb Catalunya i la dictatorial actitud que teniu vers el dret dels pobles a ser allò que vulguin ser. Jo de tu, Susanita, em compraria un ratolí petitó que menges xocolata i torró, i muntaria un negoci on donar una feina facileta als teus paisans. Què et semblaria “El Cortijo Club”? Pernilet, vins de la terra, guitarres, ballarins, “fandanguillos y alegrías”, clavells i, a la mitjanit, “corrida” (aquí cadascú que agafi la que més li agradi: la de vaquetes o l’altra, ja m’entens…). I, de dia, una representació d’andaluci-western aprofitant els decorats que encara teniu als deserts d’Almeria de quan els italians rodaven els seus espagueti-ídem. Com ara allò que fan a Port Aventura, però a l’engròs. Negoci rodó, tu! Pensa-t’ho, Susana. Pensa-t’ho i ràpid, que nosaltres marxem i haureu de començar a guanyar-vos les garrofes, noia. Come to El Cortijo Club! Ham, fish, wine and olé! Come to El Cortijo Club! “Torous”, “matadoures” and “flamencou”! And then, typical Spanish Beautiful girls! Come to El Cortijo Club! Open every day! Open every night!…


, ©2016 Carme R. Roquet-Jalmar / Diari Catalunya Lliure