Mentre vostè mirava a una altra banda...

• By  Javier Gallego ,  www.eldiario.es
• veure original
• setembre 13è, 2017

Mentre tots miràvem a Catalunya, a Rivera comparant-la amb Iugoslàvia i no amb Veneçuela, als jutges fer la feina que li toca al parlament i al parlament ballar el mambo que toca la fanfàrria cupera, a Rajoy ia Puigdemont posar-se d'capa la bandera ja Rufián fer el numeret de la impressora oa la Guàrdia Civil fer el ridícul entrant en una impremta a requisar paperetes, mentre tot això passava i vostè i jo miràvem a una altra banda, ens la tornaven a colar pel costat contrari, que és per on sempre ens les colen.

Mentre el govern li tira en cara la pasta que el govern es vol gastar en la consulta, el PP ens colava de rosca i per l'escaire 40.000 milions de rescat a la banca, que el Banc d'Espanya ha donat per perduts i Rajoy per molt ben emprats. 

El rescat que no era un rescat i no ens costaria un euro, ens ha costat un segrest de drets i llibertats i ens acabarà costant 60.000 milions de l'ala. 

Però diu Rajoy que així es va evitar la fallida bancària. 

Va ser més pels desnonats, aturats, pensionistes, preferentistas, joves i famílies que es van trencar perquè no es trenquessin els bancs als quals la fallida els ha sortit a retornar.

Sí, senyora. Mentre vostè i jo miràvem al dit que apunta cap als catalans i estàvem com qui diu a la Lluna, el Banc d'Espanya, que és més aviat el de la banca, ens colava una altra que ha passat encara més desapercebuda, que  perdrem 14.000 milions d'euros amb la venda de les nostres, perquè són nostres, accions de Bankia i Banca Mare Nostrum , que resulta que s'han fos i ens han fos amb la seva fusió. 

Cal veure amb quina alegria deixen anar els nostres representants els euros, de milers en milers ... de milions. Ni que fossin seus!

Que si fos els diners que es vol gastar la Generalitat en urnes, ja havia anat Montoro a recuperar-los, però com només són els diners de tots els espanyols, a qui li importa. 

A qui li importa ja que hàgim pagat als nostres segrestadors el rescat i ara a sobre els convidem al sopar. 

A qui li importa que els salaris hagin caigut tres punts en la crisi a favor dels beneficis empresarials i que el capital ja hagi recuperat el nivell adquisitiu que tenia abans de la crisi mentre que als salaris els queda tela . 

Si és que anava d'això la cosa, treu-te'l tu i dóna-m'ho a mi. A qui li importa. Però si ja hem sortit de la crisi! Si els desnonaments no són un problema, l'únic problema és Catalunya!

I aquesta és la pena, que sembla que ja a ningú li importa, que no ens sorprèn ni ens estranya ni ens indigna, que potser mirem a una altra banda per impotència.