A més d'un gerro xinès, la Constitució és un gerro xinès trencat. Impossible de recompondre i menys en aquesta confusió en què, qui hauria de aclarir-la, és qui la aviva.
El govern no accepta el resultat de les eleccions que ell mateix va convocar en virtut de la norma de plens poders del 155, segons la interpreta el B155. Sobre el propòsit de restablir la Constitució mitjançant un article que la suspèn ja hi haurà temps de entretenir-se.
El fet és que no s'accepta el resultat electoral i, per tant, tot seguirà viciat. Recorda Rajoy que el decret del 155 preveu el seu aixecament quan el president de la Generalitat hagi pres possessió. Li diuen que la presa per via telemàtica i voluntat del Parlament i diu que no val, que només val la presencial (sabedor, és clar, de l'immediat empresonament del president, la foto que busca el B155) perquè a ell li dóna la gana, ja que no hi ha cap raó perquè no valgui. Només la força bruta del 155.
Hi ha en contra l'informe dels lletrats del Parlament, però és un dictamen consultiu, no vinculant. La decisió la pren l' Parlament. I és aquesta la que el govern pretén deixar sense efecte, encara que no es vegi per quin motiu ni en funció de què. L'amenaça de Rajoy és una clara previsió que seguirà regint un govern arbitrari, personal, dictatorial de M. Rajoy.
La prova que això no té ja res a veure amb un Estat de dret és la celeritat amb què els més espavilats de l'B155 intenten trobar una solució que doni aparença de normalitat, almenys per evitar la prolongació d'aquest espectacle internacional que és la habitual barreja de fatxenderia i inoperància espanyoles. Un esperpent, en efecte, com pica diàriament El País però no a causa d'Puigdemont, sinó d'un ministra de Defensa que el pren com Cipollino i un president com el Sr. Rajoy, que s'envaneix d' haver destituït un govern democràticament elegit i tancat un Parlament . Títols de glòria en qualsevol país civilitzat.
Aquesta "normalitat" mentider, aparent, falsa és a més inútil. No és concebible 1 governindependentista, estigui constituït com estigui constituït, que no rebenti per un lloc o un altre les costures no de la Constitució, sinó de la manca d'aquesta, de la anticonstitución, de l'arbitrarietat i la dictadura que significa el fet que les decisions polítiques les prengui un individu. Sobretot perquè és impossible considerar "normal" una situació en què hi ha presos i exiliats polítics, per molta logomàquia que el poder i els seus sequaços facin fora a la qüestió.
I aquí entren els jutges. L'evident coordinació del front governatiu i el judicial en el conflicte Espanya-Catalunya amb l'entusiasta col·laboració dels mitjans ha dissipat l'última dubte: a Espanya no hi ha Estat dret que ja va començar a trontollar quan el PP va guanyar les eleccions de 2011 per majoria absoluta .
De manera que el PP ha fet gala d'una piqueta excepcional: primer es va carregar l'Estat del benestar; després, l'Estat de dret; i ara està carregant-se el Estat a seques.
Ramón Cotarelo
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta