Translate

12 de febrero de 2018

Lliçons de Trump



2018.02.07  Lliçons de Trump Àngel Guerra Cabrera Rebel·lió L'espectacle escenificat pel president Donald Trump en l'anomenat informe sobre l'estat de la unió ha estat tota una lliçó sobre la profunda i crisi moral, política, cultural i de lideratge -intern i internacional- que afligeix al sistema imperialista a Estats Units. Més enllà dels seus esforços per semblar "presidenciable", dels tres dies d'abstinència de tuits, el personatge central d'aquesta obra bufa va seguir sent el mateix i fins va acréixer alguns dels seus pitjors trets. Jactanciós amb totes les forces, es va adjudicar l'autoria de realitzacions econòmiques i socials impossibles d'aconseguir en un any.

Una gràfica idea d'on arriba la mendacitat obsessiva de Trump la ofereix una imperdible nota del britànic The Telegraph inserida al portal Cubadebate. Entre altres dades durs assenyala que Associated Press va qüestionar la veracitat de 19 declaracions del discurs presidencial (.cubadebate.cu / notícies / 2018/01/31 / les-mentides-de-trump-fan-col·lapsar-politifact).

Va ser un reguitzell de breus sentències seguides de nodrits aplaudiments, quan no desaforades ovacions, de les bancades republicanes de les dues cambres del Congrés i del gabinet, els caps militars i els convidats. L'objecte dels aplaudiments, un discurs patrioter, xenòfob, supremacista i guerrerista en grau summe. Segell distintiu del qual és que la gran majoria dels convidats esmentats com exemples de la valentia i l'esperit americans són militars, policies o persones relacionades amb el bel·licisme de la política exterior trumpiana, particularment pel que fa a Corea del Nord, a la qual continuo amenaçant amb més assetjament i sancions.

Ebri d'eufòria narcisista, 1 Trump evidentment refocilado pels aplaudiments i exclamacions del selecte públic va culpar els migrants ia l'absència del "gran mur" a la frontera amb Mèxic de la delinqüència, els baixos salaris, les colles juvenils, l'alarmant epidèmia de morts pel consum d'opiacis, les accions terroristes etc. Aquí parlava, sobretot, per la seva base electoral, fins ara incòlume en la seva lleialtat segons les enquestes, de milions exclosos per les polítiques neoliberals. En la seva majoria, blancs anglosaxons de baixa escolaritat, principalment de les antany pròsperes zones industrials del cinturó de l'òxid o de les depauperades famílies grangeres del Medi Oest.

 El gloriós Estats Units que va parlar constantment Trump segueix sent un país amb milions de pobres i desemparats sense accés a la salut i amb una educació pública que marxa cap a la ruïna. Les seves polítiques agreujaran aquest desastre i incrementaran notablement la ja obscena desigualtat social, com ho demostra la reforma fiscal que tant presumeix. Però a menys que fos objecte d'impeachment, o que pugés una real oposició d'esquerra des del Partit Demòcrata, capaç de derrotar-ho, el magnat podria conservar la lleialtat dels seus fidels i ser reelecto, fins i tot si esclatés una crisi financera. Les eleccions de mig terme, el proper novembre poden ser un termòmetre.

Trump es va burlar una vegada més del canvi climàtic amb la seva referència al carbó "net", en contrast amb els elogis a la seva administració pel seu acompliment davant magnes desastres naturals que només ell i una minoria als Estats Units no associa l'escalfament global. Per cert, sense dedicar una paraula a Puerto Rico, a qui ha mantingut en el major abandó.

El multimilionari i el seu equip són una terrible amenaça a la humanitat. No només per l'increment en les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el consegüent augment de l'escalfament global que provocaran les seves polítiques negacionistes del canvi climàtic. Estarrufa els pèls sentir-lo dir que "hem de reconstruir el nostre arsenal nuclear" i que continuarà augmentant el pressupost de guerra ja que això condueix a la carrera armamentista amb Rússia i la Xina -als quals va reiterar la seva condició de adversaris- i segueix elevant el perill d'una conflagració nuclear, ja el més alt des d'octubre de 1962. En aquesta mateixa tessitura s'ha de valorar la seva amenaça de trencar l'acord nuclear amb l'Iran.
No han estranyar la escomesa i les amenaces a Cuba i Veneçuela, a les que intenta asfixiar amb polítiques de força. Ha intensificat el bloqueig contra la primera i portat al paroxisme la guerra econòmica contra la segona. Són polítiques brutals que fan mal als pobles que les pateixen. Però també recorden quins han estat sempre les veritables intencions i pràctiques de l'imperi contra la nostra Amèrica. 

Twitter: @aguerrraguerra 

Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...